| E L M � N A Buit d�idees Per Santi Gonz�lez No havia pensat mai en aix�. Segurament �s que em faig gran i que tendeixo a ser cada vegada m�s anal�tic. Per� es que, des que, aquella tarda, em vaig parar a inspeccionar detingudament el fons de la q�esti�, no he pogut treure-m�ho del pap. Del pap i del cap. I ja se sap, un arriba a certes edats i d�na voltes i m�s voltes a les coses. Que si gira, que si tomba, que si torna-ho a tombar. Total, una guitza. En altres temps, m�s impetuosos, per� tanmateix m�s prol�fics, un analitzava les idees com si fos un fast food. Un r�pid cop d�ull i a la bassa. Qu� carai! De fet, no importava tant extreure al m�xim el suc de les coses, arribar-hi fins el fons, sin� el m�s important era tenir-ne, i gaudir-ne, del major nombre possible, encara que fos nom�s per un breu instant. Un instintiu instant intens. Ara, en la serena maduresa, sols esquitxada per rampells acn�ics espor�dics, fruit d�una adolesc�ncia volgudament reprimida, un s�asseu, tranquil�lament i pausada, davant de les veritables preguntes universals i serenament, n�intenta desllorigar l�entrellat, sense presses, sense pauses, fins i tot malgrat la mort es vegi cada cop m�s propera. Per� en el suposat mercat de les idees, ja se sap, l�important no �s ni tant sols tenir-les o inventar-les, sin�, que alg� amb certa rellev�ncia en faci bandera, l�esgrimeixi, o fins i tot, la prostitueixi, malgrat se l�apropi�, finalment. Ja pots anar xisclant al m�n que aquella o l�altra idees eren teves. Ning� et creur�. |
| L ' I N R E V � S Existeix la teoria que diu que, mirada ben de prop, la idea com a tal, com a ens, no existeix. Deixa de ser-ho en el moment en que un l�expressa i un altre la copia, se la fa seva i l�exporta. I quan una idea o concepte, ja s�n realment p�blics, ja no s�n �de facto� idees i passen a ser vulgars fotoc�pies d�all� que per un breu instant, va ser un flaix brillant per� llastimosament caduc. Quina dissort. Per� alg� amb l�ast�cia d�espieta anal�tic i perspica�, pot encara rebatre aquesta teoria tot i argumentant que, si alguna cosa en aquest context espai-temps deixa de ser, com s�afirma, �s que ha estat. I per tant, ha existit. I si ha existit �s que �s. Al final, hem d�estar d�acord que les idees s�n de dif�cil engendrament. De fet, �tils, �tils, n�hi ha hagut poques al llarg de la hist�ria. Vaja, n�hi ha poques, encara. I poques n�han sortit recentment. Per sort, l�altra tarda, sense quasi adonar-me�n, se�m va girar el cervell, fruit, n�estic conven�ut, d�una esp�cie de casualitat bioqu�mica. I, per sort, tamb�, la girada em va durar l�estona necess�ria per escriure decentment aquest article. Buscava desesperadament feia ja dies una idea que em permet�s complir amb aquest comprom�s personal, mensual i literari que m�he establert. I crec que la idea, sigui com sigui en ella mateixa, sia meva o potser una copia, sia poc treballada, ho confeso, absurda tantmateix, m�ha servit per enllestir aquest article d�una forma certament honrosa. |