F�rum (II)
12 de Juliol de l�any 2004. Mat�.
Jo, Arnau Mir de Tost, cavaller i senyor del segle XI, fidel vassall del compte d�Urgell Ermengol II, viatger en el temps per art d�una m�gia divina (la nit que, mig adormit, se�m va presentar una esp�cie d�halus blanc llumin�s al peu del llit, la recordo com si fos ara: humida, molt humida�de cintura cap avall), he rebut l�enc�rrec del d�us de copsar el veritable esperit d�un esdeveniment que t� lloc als empla�aments disposats a l�efecte, vora el mar, en l�aliat comptat de Barcelona: el F�rum de les Cultures.
Deia en el meu manuscrit anterior, com a introducci�, que hi ha diversos fets que em sobtaren de bell comen�ar (no vull fer esment per escrit d�un fet que m�ha deixat esfere�t i que em provoca un fet entenc que fisiol�gic, sobtat, que produeix un intens dolor en una zona del cos situada entre el melic i les cuixes. No s� com expressar-ho per�es que� les dones del segle XXI van mig nues pel m�n!!! ).
Deia que, el tres veritables fets que m�han impactat d�inici s�n: la insuportable calor de la zona, agreujada per l�aire humit de la costa, l�elevat impost recaptador per accedir-hi i, sobretot, el dispendi desorbitat en infrastructures de nova construcci� (jo, amb un palauet d�aquests, ja hi firmo. Seria una esp�cie de segona resid�ncia per passar les festes de guardar. Hi pensar� en aix�. Potser comen�o una nova moda!). Aquestes foren les meves impressions inicials. Sens dubte que cadasc� percep els fets a la seva pr�pia manera i subjectivitat, per� dintre meu, us ho juro, prima encara la inexist�ncia de prejudicis impurs. M�ho repeteixo molt sovint : Arnau, ets els ulls dels d�us (quina responsabilitat! Si no fos perqu� crec en la divinitat�mal llamp hauria vingut ac� !!!).
Una vegada soc dins decideixo informar-me de les activitats que es realitzen en aquesta esp�cie de circ. Uns individus del tot semblant a bufons (disfressats d�insecte semblant a una abella o aix� sembla, doncs porten samarra de ratlles transversals de colorins llampants, com mai he vist), molt amablement, m�interpel�len tot i explicant-me les actuacions del dia: n�hi ha d�itinerants i n�hi ha de fixes. Les itinerants d�avui s�n molt atraients, malgrat que d�entrada em corprengui fortament i em posi en gu�rdia, la pres�ncia de diversos grups de bufons sarra�ns, que diuen fan un espectacle de m�sica i dansa molt atractiu (si els enxamp�s en un mal pas, aquests male�ts). Sort que he aconseguit prendre amb mi la meva espasa i amb ella a prop em sento protegit.
De molt m�s enll� de les muntanyes, un grup de persones d�una �tnia molt estranya, d�ulls rasgats, i pell groguenca (sembla que no es trobin massa b� i que tinguin un mal de ventre perenne), executen magistralment un espectacle sobre un llarg tronc d�arbre ben pelat d�uns 150 pams. S�hi lliguen de peus i es deixen anar de cap per avall, tot donant voltes al ritme d�una m�sica encisadora. S�n bojos aquests xinesos!
De la zona ib�rica de ben b� el nord hi ha uns noiets que executen una competici� ben estranya: aixequen pedres immenses. Suposo que aquesta cultura est� abocada a desapar�ixer: mira que s�n ximples! No els dono ni 2 segles.
D�altres zones del m�n per mi desconegudes hi ha m�sics vestits talment com a escarabats, dansaires mig nus, xerraires i trobadors, monstres de ficci� que surten de les aig�es, i savis de tot el m�n que venen a parlamentar. Un bon matxembrat de races i cultures.
He parlat amb tots ells, xinesos, sarra�ns, bascos� gent de pell bruna o gent de pell blanca com la llet, del nord i del sud, de terra endins i de mar enll� (caram, que po�tic. Si tinc temps algun dia far� musicar aquesta frase). N�he extret una conclusi�. Com sempre he dit i pensat, de les converses pac�fiques, temprades i senzilles sempre n�extreus aprenentatges. Quan coneixes a fons l�altri, �s m�s f�cil entendre�l, jutjar-lo i per tant, con�ixer les seves debilitats, per� tamb�, el seu cor. I aix�, fa que l�apreci�s m�s i que l�estimis. I que intentis evitar entrar-hi en conflicte: un bon aprenentatge del F�rum: con�ixer a fons els dem�s �s una premissa per la pau. Una bona lli��, s� senyor.
12 de Juliol de l�any 2.004. Tarda.
El sol �s al bell mig del cel i en aquestes em disposo a dedicar una estona a sadollar els meus instints primaris (com diem a les meves contrades, menjar i treure). Per� aix�, i el que vindr� m�s tard, forma part del proper manuscrit.
- Continuar� -