Em diu un noi de pell bruna - talment un serra�, rellamp - aix� s�, amablement, que preciso fer un pagament previ d'uns 30 euros. Aix�, pel cap baix, equival a dos caps de bestiar!!! No pot ser. L'afany recaptatori d'aquests senyors feudals �s molt m�s elevat que el del meu senyor, el comte d'Urgell Ermengol II. Haur� de parlar amb ell i explicar-li amb p�ls i senyals.
Per sort m'han deixat entrar el meu sarr�, amb un roseg� de pa i dues arengades. Diu el vailet que fa uns dies no era possible entrar menjar, que hi ha mercat a dins. Que potser volien tamb� recaptar mitjan�ant el menjar?
Entro. L'explanada �s grisa. Trista. Poc �til. Pel meu gust, massa descoberta: no hi ha lloc on encobrir-se en cas d'atac. Ni tant sols hi ha lloc on cobrir-se del sol, l'enemic a batre!
Diversos castells, nous de trinca, han estat repartits per la plana. Espero que tinguin amo i que aquest els busqui la utilitat adient en el futur. Ara per ara semblen abandonats.
Sembla tot molt nou, de recent manufactura. S'albiren moltes unces d'or i plata malbaratades en la construcci�. El bra� dels constructors s'haur� embutxacat molta plata, segur.
El qu� m�s em sobta �s que s'ha construit tot al costat d'un barri molt pobre de la ciutat, cau de lladres i embaucadors. No podien haver destinat part de les unces d'or a millorar aquesta zona malmesa? No ho entenc, de nou.
Sort del mar, que sempre fa bonic tot el que s'hi acosta. Sort del mar.
- Continuar� -
El diari d'ARNAU MIR DE TOST
F�rum (I)
11 de Juliol de l'any 1.019.
Tothom en parla del F�rum. Fins i tot la not�cia ha arribat aI meu castell, el Castell de Llord�.
Jo, Arnau Mir de Tost, cavaller i senyor del segle XI, no vull ser menys que tothom. He decidit fer un viatge en el temps i cop�ar el veritable esperit d'aquest esdeveniment.
En parlar�, intentant abstraure'm de tots els 'inputs' externs a favor i en contra que aquests dies papallonejen per arreu.
Anir� al F�rum amb l'�nima pura. Amb un clavell a la m�. Sense cap idea preconcebuda.
Per� per si de cas, m'emportar� la meva espasa, ben amagada, de doble tall, her�ncia de la sapi�ncia carol�ngia. No se sap mai.
12 de Juliol de l'any 2.004. Mat�.
A les meves contrades no fa tanta calor.
Aix� �s insuportable. El primer que em passa pel cap �s perqu� no s'organitzava per primavera, on les brises marines s�n c�lides i evoquen vestigis d'un estiu que sembla que vulgui treure el cap, t�midament? Sembla que no s'hagi pensat veritablement en el visitant com a ens �nic i pur, i s� s'hagi dirigit la recerca als visitants, en plural. Com m�s millor. S'ha d'aprofitar l'�poca on v�nen a Barcelona viatgers de mil contrades. Al menys aix� sembla. Veritablement no m'ho explico. Segur que t� una ra� de ser. Jo, noble, home de muntanya i pragm�tic fins la m�dul.la, no ho entenc.
Intento entrar al recinte i - renoi - no em deixen entrar! He estat a punt de treure l'espasa.