Per Santi Gonz�lez
El que passa es que tenen una relaci�, diguem-ne, possessiva, originada des del mateix moment en qu� va saber, aproximadament uns tres cents anys abans, per la seva mare, que s�havia de casar, contra la seva voluntat, amb l�Esteve.
Al principi de casats, l�Esteve es va portar d�una manera inexplicablement malaltissa amb ella - fins i tot va utilitzar la for�a bruta en certes ocasions - per� amb el pas dels anys la relaci�, a for�a de silencis, havia anat millorant, amb per�odes aix� s�, de dalts i baixos.
Ara mateix, es pot dir que la relaci� est� estable i, en aquestes condicions actuals, la Caterina frueix i gaudeix d�una certa llibertat per organitzar les seves coses i el seu temps, malgrat ell controli, manegui i disposi en els assumptes claus de la relaci�: els diners i el sexe. En aquests assumptes ell disposa a plaer, i la Caterina mant� dintre seu la sensaci� callada que potser necessitaria estar m�s ben atesa, doncs ell no escatima recursos en les seves coses, i ella, amb proutes feines arriba a final de mes amb la paga assignada. En el tema del sexe, res a dir. Senzillament humiliant.
Avui, i de cop i volta, els crits de l�Esteve s�han sentit ressonar a tota l�escala. El motiu: el sopar.
El que ha passat per�, �s que aquesta vegada el resultat ha estat diferent. La situaci� emocional al l�mit de la Caterina, juntament amb el cansament, han produ�t l�inesperable.
Fru�t d�un bagatge de silencis reprimits per molt de temps, avui ha sorgit una nova Caterina, contundent per� alhora calmada, tranquil�la, sosegada i sabent perfectament qu� havia de dir (per la quantitat de vegades que s�havia imaginat fent-ho): avui s�ha atrevit a dir-li el que fa temps que volia expressar.
Avui, l�Esteve s�ha quedat de pedra. No s�ho esperava pas aix�. B�, de fet, alguna vegada s�havia compadit secretament de la Caterina. Per� el llamp de la compassi� havia estat massa breu per deixar empremta. Malgrat aix�, no pensava que s�atreviria mai a proposar un canvi en la seva relaci�. I quin canvi!
Per uns instants no ha sabut reaccionar. Pel seu cervell, pretesament madur i conven�udament responsable, han passat, com a intensos flaixos, les opcions a seguir.
Primera: deixar-la fer. I si decideix anar-se�n, hi t� tot el dret. Ella ha de poder decidir el seu futur.
Segona: recapitular. Reflexionar de forma madura i assumir que la situaci� per ella �s insostenible i que alguna cosa s�est� fent malament. Intentar parlar amb ella i, junts, decidir quin model de relaci� volen pel futur. Un futur on se sentin, tots dos, m�s c�modes.
Tercera: sadollar amb avidesa els seus instints primaris i fotre-li un jec d�h�sties que no la pugui recon�ixer ni la seva mare.
Estic segur que tot el PP en bloc, el Rodr�guez Ibarra, el Bono, l�alcalde de A Corunya, el president del Banc d�Espanya i el General Major de l�Ex�rcit Espanyol optarien per la tercera opci�.
Queda clar que hi ha relacions entre �nacions� que s�n talment com relacions maritals, on n�hi ha un que oprimeix i explota i l�altre que baixa el cap i calla.
Fins avui.
