Europa
Per Santi Gonz�lez
El qu� em ve al cap r�pidament quan alg� menciona la paraula Europa, �s l�escola on vaig anar. Quins moments! Em recordo a mi mateix declamant, repetitivament, com un poss�s, all� de �Europasiafricam�ricayocean�a�, sense quasi ni respirar. Em recordo a mi mateix davant d�un atlas, recorrent lentament amb el dit �ndex d�ungla lleugerament ennegrida (fruit d�hores de jugar a �xives� al pati de sorra) tots els pa�sos d�Europa. L�atlas, r�nec i toquejat, i ple de contrastos i coloracions que algun dia havien sigut estridents, entre els diferents pa�sos, diferenciava perfectament el que el mestre anomenava �mapa pol�tic� o �mapa f�sic�. Em recordo molt vagament arronsant les espatlles al no entendre perqu� el meu pa�s no hi sortia per enlloc. Em recordo preguntant al professor, amb timidesa i un punt de vergonya, per aquella abs�ncia. I tamb� recordo perfectament la t�nue resposta:
-S�, s�...que no ho veus, aqu� hi ha Barcelona i al costat Tarrasa.
Una resposta evasiva.
Realment, tota aix� ho recordo ara, i �s ara quan entenc l�embolic mental d�una canalla a la que ning� s�atrevia a explicar el perqu� no quadrava la realitat pol�tica amb el sentiment que a les fam�lies, als casals, als esplais, al carrer en definitiva, es vivia, d�una manera m�s o menys intensa.
I ara, en ple segle XXI, presento i constato que est� passant el mateix. El fam�s tractat europeu que recentment hem �refrendat�, no deixa de ser el mateix que aquell mapa rony�s i descolorit dels anys setanta. �s nom�s una muni� d�estats pol�tics que maneguen quantitats ingents de diners amb tres objectius fonamentals:
-autofinan�ar les noves institucions comunit�ries
-crear un mercat �nic per lluitar amb els E.U.A.
-intentar contentar les seves respectives majories de ciutadans.
Les majories��s clar. Aquesta �s la clau. Per� la pregunta que un pol�tic s�ha de fer �s una altra: i les minories, qui les defensa? quin �s el tractat que defensa les minories? �s evident que en democr�cia, les majories s�n les que manen. Res a dir. Per� els tractats, o constitucions, o com li vulguis dir, han de garantir que, malgrat les majories defineixin l�estil de fer cam�, ning� (ni les majories) t� el dret a minimitzar l�exist�ncia de les minories, siguin del tipus que siguin (racials, religioses, de llengua, d�estil,�).
I en aquest sentit, el tractat europeu, aix� no ho fa. I per tant �no �s massa democr�tic�, malgrat hagi estat aprovat per 25 estats (pol�tics, �s clar). A molts se�ls omplir� la boca dient all� que ha estat aprovat per la majoria, per� no tindr� en compte que ni tant sols reconeix les minories. Inclosa la nostra.
Jo personalment, i intentant tractar aquest tema en profunditat he decidit dedicar un cap de setmana sencer a l�an�lisi d�Europa. Per aix� he decidit fer el seg�ent :
Dissabte
09:00 Agafar un vol d�Air Europa, gestionat per Viatges Europa, fins a Ast�ries.
11:00 Excursi� als Pics d�Europa.
18:00 Tornada.
19:00 Comprar el diari a la llibreria Europa i analitzar les not�cies d�Europa Press.
21:00 Sopar i dormir a la Fonda Europa de Granollers.
Diumenge
10:00 Assistir al partit matinal al camp de l�Europa.
13:00 Dinar al Bar Pep, del carrer Europa, al barri de Can Parellada, de Terrassa.
17:00 Passar la tarda al sof� visionant els v�deos de la s�rie Oh, Europa!
20:00 Anar a la benzinera i comprar per un euro pa acabat de fer, per sopar.
23:00 Anar a dormir per somiar en una Europa m�s justa.
La nova Europa es mereix aix� i molt m�s. Encara que hagi votat un NO rotund a aquest tractat poc democr�tic.