A mi, personalment, em venen ganes d�exibar-los un �deixeu-nos en pau, d�una vegada�. Deixeu-nos pensar, parlar, expressar i actuar lliurement sense, per una vegada, haver de medir les nostres paraules, sense haver de patir pel qu� es dir� a Madrid, sense haver de tenir remordiments per si pot afectar o no a d�altres zones de la pen�nsula. Volem decidir sense l�espasa de Damocles dels vestigis gens residuals de les conseq��ncies del decret de Nova Planta. Demanem el dret a sentir lliurement. �s molt demanar?
En aquesta tessitura, m�agradaria de bon grat recomanar-vos un llibre (�Ni som ni serem�, d�en Xavier Roig. La Campana), escrit curiosament per un directiu assalariat d�una empresa catalana, molt acostumat a viatjar arreu del m�n, i que fa una cr�tica comparativa de la situaci� actual de Catalunya, en tots els seu �mbits. Un llibre aix� pot ser molt f�cil de fer quan et posiciones radicalment en un dels dos �mbits possibles: fent cr�tica interna o, al contrari, donant la culpa als altres. L�autor aconsegueix trobar l�equilibri impossible, i dient les coses clares, ens fot canya als catalans pels errors comesos, per les mancances acumulades i per les actituds gens correctes, per� tamb� troba espai per disparar sobre les forces externes que no ens deixen evolucionar. Culpa compartida, en definitiva.
Malgrat que les raons de l�actual situaci� d�encaix de Catalunya siguin conseq��ncia d�un c�mul de circumst�ncies diverses del passat, la veritable soluci�, potser la �nica, est� nom�s i en exclusiva, en mans dels catalans. Per aix�, hem de fer un esfor� real per desacomplexar-nos d�una vegada, no ideol�gicament (d�aix� no es menja) per� s� social i econ�micament.
Hem de deixar de mirar a l�esquerra del mapa on nom�s hi trobem un bon mercat hist�ric pels nostres productes per� tamb� uns �clients� que sempre s�n un fre massa feixuc i inc�mode, i ens hem de centrar en ser m�s valents i sortir cap enfora, per ser m�s forts al m�n. Ser� llavors quan serem veritablement respectats i ning� discutir� quin �s el nostre encaix, i ni tant sols si fa falta que n�hi hagi.
Per Santi Gonz�lez
Com deia aquell, digue�m agosarat. Per� �s justament ara quan em permeto deliberadament plantejar la q�esti�, just a tocar de la data prevista, perqu� ning� pugui dir que els catalans som uns catastrofistes, i que sempre diem all� de �jo ja ho sabia� o �ja t�ho deia, jo�, per� sempre, quan ja no s�hi pot fer res.
M�estic referint, b�sicament, al ja denostrat tema de l�Estatut, per� de retruc, i com no, de la veritable relaci� entre l�estat espanyol i aix� que encara en diem Catalunya. En definitiva, d�all� que n�anomenem, metaf�ricament espero, l�encaix.
Entre tot el ventall intermig de possibilitats parentives entre aquests dos ens, que van des de la consideraci� del dret de conquesta pur i dur, fins a l�altruisme catal� solidari, l�esfor� de la redacci� d�un nou Estatut s�ha de centrar en el posicionament final: li hem de trobar el seu espai. Especialment en el cap�tol del finan�ament, que �s la pedra de toc real de tota aquesta moguda.
Malgrat cadasc� de nosaltres es pot posicionar ideol�gicament en un punt diferent i concret de l�esmentat arc, sigui quina sigui la proposta que surti del Parlament el proper dia 30, hem d�estar preparats, un cop m�s, per rebre, des de tots els punts geogr�fics de la Iberia hisp�nica, un reguitzell sistem�tic i esfere�dor d�insults banals, vexacions denigrants i afirmacions demag�giques, d�altra banda recurrents i habituals en els darrers tres segles, que ens tornaran a ferir profundament, per� que com a bons i acollonits catalanets, pel suposat b� de l�harmonia global, deixarem passar acotant el cap. Una vegada m�s.
La situaci� tornar� a tensar-se i esdevindr� excitada, i alguns tornaran a esgrimir temes tant divertits com les matr�cules, la llengua, els papers de Salamanca, l�afany catalanista per fer OPAs, el PHN, la financiaci� estatal dels Jocs Ol�mpics, i un llarg etc�tera. La COPE i Antena 3, trobaran aliats en la resta de medis de comunicaci�, encap�alats per l�imperi Polanco.
Tothom s�hi atrevir�, amb Catalunya. No �s pas nou, aix�.
