Cues
Per Santi Gonz�lez
La noia del tr�nsit de la r�dio t� aquestes coses; normalment, tu est�s completament aturat al bell mig d�una autopista des de fa, ben b�, 17 minuts. Imm�bil. Al mateix lloc. Sense avan�ar ni vint metres. I ella, s�est�, tamb� ben b�, uns altres 17 minuts explicant-nos on hi ha els embussos m�s importants, els camions aturats inexplicablement, els cotxes cremant-se, les obres, la neu, la boira baixa,...i mai, per� mai, parla del teu emb�s!
Amics lectors, segons un estudi d�una universitat americana, que no recordo, per� que �s bona bona, els despla�aments en cotxe amb retenci� inclosa s�n, avui en dia, la causa m�s alta de mortalitat en els pa�sos m�s avan�ats. Excloc doncs, Extremadura.
L�estudi demostra que si, al menys fas al dia entre 20 i 27 minuts d�emb�s, l�increment del nivell en sang d�un par�metre bioqu�mic anomenat super�xid dismutasa (o SOD) et provoca una alteraci� endotelial greu que fa que s�inactivi l��xid n�tric, provocant el qu� s�anomena molt t�cnicament, estr�s oxidatiu, que finalment desemboca en una afectaci� cardiovascular. Total, que pots palmar-la.
Hi ha molts factors, a part del propi emb�s en si, que potencien o inhibeixen els nivells de SOD.
La omissi� involunt�ria de la teva retenci� per part de la presentadora radiof�nica, n��s un. Lleu, per� ho �s.
La pres�ncia de camions en percentatges superiors a 0,12% del total dels vehicles augmenta els nivells de SOD. Tamb� de so, per� aix� �s una altra guerra.
L�anomenat efecte tafaner, per la seva mena de formaci� intr�nseca, �s un factor tamb� de risc. Alguns experts proposen un canvi de nomenclatura per aquest fenomen, que passaria a denominar-se, directament, efecte imb�cil. No est� encara clar.
Un altre factor de risc important s�n les obres a la via p�blica. Atenent al tema, ni ha de dos tipus, en classificar-les com a possibles potenciadors del SOD. Les que sorgeixen per generaci� espont�nia i que solen durar entre un dia i una setmana. I les que, diguem-ne, les veus a venir, i dius � ui, ui, ui, aqu� hi faran obres! � i va, i les fan. Les primeres acostumen a provocar embussos de uns 45 minuts de mitjana, perqu� s�n imprevistes i tothom hi cau de ple. Al seu favor tenen que duren pocs dies, per�.
Les altres provoquen retencions d�uns 25 minuts de mitjana, per� tenen un problema: no saps mai quan acabaran. El pitjor de tot, en aquests casos, per�, �s un factor segurament evitable de totes totes: l�informaci� a l�usuari. Brilla per la seva abs�ncia. L�abs�ncia d�aquesta produeix increments de SOD molt significatius i grans emprenyades monumentals, no quantificables cient�ficament, �s clar.
Si a m�s de patir una retenci� di�ria et veus obligat a abonar l�import d�un peatge (cosa que rarament passa a Catalunya, jua, jua, jua), els nivells de SOD poden arribar a ser impressionants.
Jo, que soc usuari habitual de retencions de tot tipus, he anat canviant de mentalitat al llarg dels anys atenent a l�evoluci� del tr�nsit a les nostres carreteres. Els intents de millora han estat, al meu entendre, insuficients. Les ampliacions peri�diques de carrils haurien d�haver suposat una millora en la flu�desa del tr�nsit, per�, en canvi, aquesta flu�desa buscada ha estat absolutament contrarestada per un increment d�entrades i sortides, que provoca m�s frenades i per tant m�s efecte acordi�. Ser� per efectes!
Deia que he anat canviant, poc a poc, la meva visi� de la situaci� al llarg del temps. El cert �s que treballo a 34 quil�metres de casa, al Vall�s Oriental, cosa que, per sort o per desgr�cia, fa molta gent. No sempre tens la feina que t�agradaria ni al lloc on t�agradaria....
Cada viatge, amb cues incloses, em representa uns 50 minuts. Al cap de l�any (250 laborables) s�n 25.000 minuts, o el que �s el mateix, 17 dies i mig. Per desgr�cia, segur que haur� de treballar, al menys fins els 65 anys, per tant, fins el 2.031. Per tant, al llarg de la meva curta vida em passar� 712 dies fent cues! Quasi 2 anys! I, com �s evident, hi ha molts milers de ciutadans que pateixen el mateix!
Permeteu-me doncs (estic de genolls) que, malgrat ser un ecologista absolutament conven�ut, posi per davant el benestar i la salut de les persones, per davant de certs interessos mediambientals, per descomptat, absolutament l�cits. Segueixo de genolls.
Conceptualment estic, per exemple, en contra de la construcci� del quart cintur�. En canvi, pr�cticament (a la pr�ctica), hi estic a favor. Tant se me�n d�na si s�c contradictori. Aix� �s com ho veig. De genolls i, a m�s, ara m�estic flagel�lant.
El benestar de les persones i l�ecologia s�han de conjuminar obligat�riament com sigui, encara que el cost resultant sigui elevat. �s una q�esti� de pressupostos. En qualsevol cas, sempre (ho repeteixo), sempre, mantenint els m�xims nivells de garanties mediambientals en la seva construcci�. Si no, res.
S� positivament que aquesta disl�xia mental en aquest tema pot no semblar pol�ticament correcte. M��s absolutament igual. Els meus genolls ho resistiran.
Amb el temps me n�he adonat que sovint has de rec�rrer, per acolorir el llen� que et presenta la vida, a utilitzar s�viament la paleta de l�escala dels grisos, i deixar de banda, encara que sigui per uns moments, la coloraci� blanca i la negra. Poesia pura.
La causa primera de la meva dispersi� mental, per�, l�heu de buscar en l�estr�s: els meus nivells de SOD avui estan pels n�vols!