Qui per casualitat, sort o fidelitat liter�ria hagi tingut la dissort de llegir l�editorial de la editora-directora del proppassat n�mero d�agost i, sense motius aparents, ha sofert v�mits, diarrees, espasmes musculars incontrolables o ganes de plorar, de cridar, de xisclar i fins i tot, alguna p�rdua sobtada i intermitent d�orina, est� de sort, molt de sort: pot considerar-se una persona com cal.
Si per altra banda, qui havent tingut la revista a les mans (gratu�ta, recordo), no ha tingut l�inter�s, la curiositat o la inquietud de llegir (fins i tot rellegir) el mencionat par�graf � si havent-lo llegit, no ha experimentat cap dels s�mptomes anteriorment citats, i ni tant sols el seu alter ego intern ha sofert una m�nima desviaci� (encara que sigui d�una cent�sima de mil�l�metre), per no parlar de ganes d�enviar un missatge (breu, �s clar) de suport a la directora...la persona en q�esti� t� un problema d�insensibilitat molt greu.
En el m�n actual, la insensibilitat de certes persones provoca que restem quiets i imm�bils davant molts problemes greus (veure article EL M�N A L�INREV�S. Agost 2004) i tamb� provoca el tancament de revistes fetes amb vocaci� de servir.
Em sap greu per ells.
Santi Gonz�lez
(Terrassa)