Per Santi Gonz�lez
L�afany estiuenc en decidir que hem de fer alguna cosa per millorar la nostra imatge corporal coincideix habitualment amb el primer dia de la primavera que fa for�a calor. �s autom�tic.
Aquest fat�dic dia, un arriba al vespre a casa, suat, amb una incipient urtic�ria cervical provocada per la llaneta del coll de la jaqueta empalfada, encara d�hivern.
L�individu en q�esti�, entresuat i sufocat, est� desitjant treure�s de sobre el trajo de llana, la camisa de pana, la bufanda de cot� 100%, la samarreta Damart, la corbata peluda, el pantalons amb doble forro i aquells mitjons que caminen sols de tanta energia acumulada dins d�aquelles sabates amb sola de cautx��
Ens n�adonem de sobte, que fa calor!
Llavors, una estranya associaci� d�idees, curiosa molt curiosa, ens fa pensar: calor�estiu�platjeta-piscina- banyador�panxeta�panxeta???- s�, s�, panxeta�
Llavors talment com la nena de l�Exorcista, totalment posse�ts, ens despullem amb desfici i celeritat com anegats per la calda acumulada dins la roba hivernal. I �s llavors quan podem comprovar davant del putu mirall els efectes devastadors al nostre cos dels gelats del setembre, de les castanyes i moniatos (banyats amb moscatell) de la Castanyada, dels tiberis del pont de la Immaculada, del cap� de Nadal, els canelons de Cap d�any, el tortell de Reis, la mona de Pasqua...i ah! � un crit esmorte�t � no pot ser. No pot ser!
Per� si sembla que estigui de 6 mesos!
On caram �s la b�scula? Ramonaaaaaaaaa................on �s la b�sculaaaaaaaaa?
L�acci� concreta en s� mateixa de la pujada a la b�scula �s comparable, en el nivell de superaci� mental, a una escalada a l�Everest. Dos cent�metres � 884.000. �s el mateix. Requereix el mateix esfor� mental.
S�avan�a �habitualment- el peu dret, amb una lleugera elevaci�, pr�via d�una lleu flexi� de tot el cos, avan�ant el tors cap endavant. Se situa el peu en el quadrant mitj� de la meitat dreta de la b�scula, suaument. Alhora, de manera instintiva �dhuc que inconscient, l�expressi� de la cara evoluciona cap a una expressi� de constricci�: els ulls es rasguen, el front es contrau, es premen els llavis, s�asseca la llengua. Llavors, es comen�a a segregar adrenalina i serotonina, de manera exponencial al temps que falta per con�ixer el desenlla� final d�aquest moviment. En aquest prec�s moment, les primeres gotes de suor refilen patilla avall.
Paral�lelament, un cop el peu dret resta afian�at sobre el male�t aparell, s�aixeca l�altre peu, molt lentament, com desitjant no desprendre�s mai del contacte amb el gelat terra de la cambra de bany. Es produeix un breu instant d�equilibri sobre un sol peu, on tots els muscles estan en tensi� i �s llavors quan el nervi �ptic dels dos ulls comen�a a treballar per realitzar l�important acci� d�enfocar, directament al display de la b�scula. L�enfocament �ptim es produeix al mateix moment prec�s de la colocaci� definitiva del segon peu. �s com la quadratura del cercle. Un moment m�gic. Una alineaci� de planetes. La b�scula comen�a a pensar. Els n�meros ballen i salten com enfoten-se�n de nosaltres, els molt inconscients. Les male�des gotes de suor es comencen a barrejar amb les ll�grimes dels primers plors. El nivell de tensi� �s insuportable.
Finalment, el pes real se�ns mostra en pantalla.
Per superar el trauma, el millor �s anar a la cuina i cruspir-se desaforadament mig quilet de magdalenes untades amb Nocilla, ben sucadetes en un got de llet, ple de Cola Cao.