| EL M�N A L'INREV�S | ||||||||
![]() |
||||||||
| B�via Per Santi Gonz�lez (Al Mia, amb tot l�afecte) Als reis de l�antic regne de Lle� els agradava passar llargues temporades a la comarca de B�via, situada a les muntanyes lleoneses al nord-oest de l�actual prov�ncia de Lle�. En aquells temps, B�via era una zona tranquil�la, ben comunicada, atape�da de recursos gastron�mics, tant de ca�a com de productes de la terra, amb gent molt pac�fica i fidel als seus reis. Per fugir de les intrigues i mis�ries de la cort i per allunyar-se de les pressions dels nobles per instaurar un model feudal, els reis de Lle� s�escapaven sovint a B�via. A vegades, els fidels s�bdits lleonesos trobaven a faltar al seu rei, absent, i era llavors quan alg� els declamava: �El rey est� en Bavia�, donant a entendre que estava absent, fora de joc, sense possibilitat de comptar-hi per res. Un bon amic m�interpel�lava sopant l�altra nit sobre un tema que darrerament m�ha portat de corcoll. La conversa versava fins llavors sobre temes simp�tics alhora que intranscendents, fins que em va fer la pregunta clau, tot i precedint-la amb aquell �aix� s� que ho sabr�s tu�� que d�entrada et provoca confian�a i una certa dosi d�auto-complaen�a, i que, en menys de quinze microsegons, et provoca un p�nic atro� a no saber estar a l�al�ada de la situaci�, malgrat la confian�a dipositada en la teva persona. Certament, aix� �ltim �s el que em va passar. No vaig saber qu� respondre. Ni tan sols vaig saber usar cap subterfugi tangencial relacionat amb el tema. Em vaig quedar en blanc, literalment �en B�via�. Com el rei lleon�s. La q�esti� era la seg�ent: si per qualsevol motiu no et sents part d�un estat, naci� o pa�s, pots renunciar-hi volunt�riament? No es tracta pas de tenir doble nacionalitat. No estem parlant d�aix�; �s clar i evident que no pots pert�nyer a una nacionalitat sense unes condicions pr�vies d�acceptaci� per part del pa�s d�acolllida. No pots dir, per exemple: - Jo vull ser�.canadenc! Pum...i ser-ho. No va aix�, �s clar. La pregunta �s, pot una persona donar-se de baixa d�una nacionalitat sense m�s? �s a dir, pots fer-te �ap�trida� volunt�riament? Des de llavors, em vaig proposar investigar la q�esti�, cosa que, des d�un punt de vista purament legal, no �s gens f�cil. Potser �ticament t� altres connotacions a analitzar, per� si la part legal no �s molt clara, com veureu, els components �tics i socials estan a anys llum de ser regulats, i per tant, aplicats arreu. |
||||||||
| L�any 1.954 a Nova York, l�Alt Comissionat pels Drets Humans de Nacions Unides va ratificar l�anomenat Estatut dels Ap�trides. Aquest document, signat en aquell moment per 22 pa�sos, �s el que regula aquesta condici� especial de ciutadans del m�n que, per una ra� o una altra, no s�n considerats ni reconeguts per cap estat. Aquesta �s, doncs, la definici� d�ap�trida. Per�, quins motius et poden portar a ser-ho? S�n cinc: Primer. Que l�estat al qu� pertanys, per qualsevol ra�, desaparegui, no creant-se cap alternativa. Segon. Perdre la nacionalitat per decisi� del govern del teu estat. Tercer. Pert�nyer a una minoria �tnica o social no reconeguda per l�estat on s�ubica (refugiats). Quart: Ser nascut en un territori disputat per m�s d�un pa�s (els bedu�ns). Cinqu�. Combinaci� de dos motius anteriors: per exemple, els kurds viuen entre dos estats, els quals ambd�s els neguen la nacionalitat. Actualment el ratifiquen 61 pa�sos i, com a dada curiosa, l�Estat espanyol no el va refrendar fins el 12 de Maig de 1.997. La majoria d�articles fan refer�ncia a la recomanaci� als pa�sos adscrits de donar els mateixos drets a aquestes persones sense estat, que als propis ciutadans de l�estat membre. Res m�s. El curi�s del cas �s que, tot i regirant com un mitj� els 42 articles que componen l�Estatut, no he trobat en cap d�ells el formulari d�adhesi� volunt�ria a la causa. Per tant, o se l�han deixat, o el meu amic es veur� for�at a intentar la via andorrana, tampoc gens f�cil, fer-se kurd o bedu�, amb el dif�cil pas previ que consisteix en for�ar la p�rdua volunt�ria de la seva identitat. Aquest pas �s realment complexe, doncs inclou canviar d�imatge, cremar el DNI i sucar t�midament les empremtes digitals en �cid sulf�ric. No fos cas que el Moratinos i els amics del CESID es dediquessin a buscar-li les pessigolles... Vist el que hi ha, �s evident que no podem fer-nos ap�trides com qui es fa soci del RACC, o del Club Super 3. Definitivament, no es pot. L��nic consell que puc donar-li al meu amic �s que, ja que no pot fer-se ap�trida, n�ha d�exercir amb totes les conseq��ncies. �s l��nica manera d�anar pel m�n amb la consci�ncia tranquil�la, malgrat hagi de conservar un DNI amb aquella foto de cara inexpressiva, absent, �en B�via�... |
||||||||