Per Santi Gonz�lez
-Muy poco � respon l�Encarna, intentant enfocar els ulls cap un infinit imaginari de color negre fosc.
-Pues enciende de una vez la linterna, caramba.
L�Encarna, re-busca entre les butxaques del seu abric. Fa un fred intens, que alenteix els moviments de la xiqueta.
Al cap d�uns segons eterns, finalment, una llum t�nue i concentrada fa tremolar la petita estan�a on es troben les nenes.
De fet, �s un altell, baixet, amb el sostre inclinat, ple de trastos polsosos per arreu.
-Venga, abre el ba�l. R�pido.
L�Encarna, la petita de les dues nenes de nom�s 6 anys, fa el gest d�acostar-se al bagul. Una petita desc�rrega el�ctrica li recorre l�espinada, i la fa restar inm�bil.
-No puedo. Tengo miedo.
La Laura, de 9 anys, m�s espavilada pels efectes obvis de l�edat, aparta la seva germana amb un r�pid moviment i obre el bagul.
La tremolor de la llum del lot no les deixa concentrar la vista malgrat els persistents esfor�os per veure-hi de forma n�tida. Finalment, l�Encarna aconsegueix mantenir m�nimament el pols ferm i aix� les permet albirar, finalment, l�interior del bagul. Est� ple de pols, per� al fons de tot - s�intueix per la forma - hi ha un llibre.
-Corre. C�gelo. R�pido.
L�Encarna, amb un moviment r�pid, agafa el llibre i se�l posa dins la bossa que porta penjada a l�espatlla.
Ja est�. Ho han aconseguit.
Les dues nenes, surten corrent de la l�estan�a, llavors de la casa abandonada i finalment, despr�s de rec�rrer unes quantes travessies, fan cap a casa seva. Un n�vol de pols fusiforme persegueix burleta la fugida de les nenes.
El cor els va a cent per hora en arribar a la cambra que comparteixen i que contrasta de forma evident amb l�estan�a on eren fa uns pocs minuts.
-Venga Laura, r�pido. Saca el libro y �brelo. Finalmente comprobaremos si lo que dijo la profesora en la escuela era cierto.
La noieta extreu de la bossa de m� el valu�s tresor aconseguit fa uns moments. Una nebulosa transl�cida de polsim persegueix el moviment parsimoni�s de la Laura en treure el llibre. La llum que penetra transversalment per l�estreta finestra del sostre permet visualitzar millor l�efecte. Un instant captivador.
Malgrat aix�, el polsim alliberat fa tossir la petita.
La Laura, parsimoniosament, en una mescla de curositat i impaci�ncia, retira amb la seva m� dreta la pols de la coberta del llibre. Poc a poc, es comencen a entreveure les lletres del t�tol i l�autor, aix� com el color del llom.
La menuda escolta amb atenci� la lectura pausada i parsimoniosa de la seva germana.
- �Els gossos d�Acte�, d�Avel�l� Art�s-Gener�.
-�Venga, �brelo! Vamos a ver si es cierto.
Un silenci sepulcral regne a l�estan�a.
Finalment, l�evid�ncia. �s cert.
A les acaballes del segle XVII, dues xiquetes han comprovat que �s cert el que els ha dit, en conversa informal, la seva il�lustrada professora: fa nom�s set segles, a l�indret on elles viuen es parlava una altra llengua, que en deien catal�.
L�oblit globalitzador i distant del temps ha portat a la comunitat educativa a negar sense mal�cia quelcom que fou evident en el passat. L�exist�ncia d�una llengua, patrimoni cultural al seu temps, esborrada del mapa per minsa i anecd�tica. Una fugissera taca cultural oblidada i malmesa, que ni tant sols apareix com a comentari tangencial als llibres d�hist�ria.