PLECS SOLS A partir de l'implantació d'impremtes a casa nostra a meitat del S.XV els romanços son difosos, a més de la tradició oral (que no es perd, òbviament), mitjançant els romancers i cançoners, o recull de romanços i cançons aplegats i relligats en forma de llibres, i sobretot a partir del S.XVI en els anomenats plecs sols, que a mida que avança el temps son més difosos i arriben més al poble senzill que no pot costejar-se el preu dels reculls abans esmentats. Durant el S.XVI, tením coneixement duns cinquanta plecs impressos a Catalunya, dels quals un es lleidetà, i els altres barcelonins. Tots els exemplars daquest segle que he vist son de mida quart, a quatre pàgines i el text es a dues columnes i tots duen gravats en la primera pàgina. Durant la Guerra de Successió (1702-14) van imprimir-se una sèrie de fulls mida infòlio, com per exemple uns goigs dedicats a la Mare de Déu de la Concepció, erigida al cim dun monument al cap del Born de Barcelona, com a protectora daquella campanya, així com uns altres del Roser dedicats a lArxiduc Carles III, o unes Cançons en llaor de la presa de muntjuic, o el Cant dels avcells quant arribaren los vaxells devant de barcelona. y del desembarch de Carlos III (que Deu guarde). Per citar-ne uns quants dels molts que seditaren. Aquests fulls eren impressos com a goigs, a una sola cara, amb un gravat dinici, i tot el text voltat duna orla. Eren doncs els primers impresos marcadament polítics, i que simprimien en mida infòlio. Aquests impresos donaven vida a un nou tipus tipogràfic de romanços, que anà prosperant amb el pas del temps, malgrat que el que més semprà fou el plec de quart a quatre pàgines. Sobre lextensió dels plecs sols, els diferents autors que he consultat no es posen d'acord. Per exemple Rodriguez-Moñino considera com a plec sol el que te entre una i trenta dues pàgines, que el separarien del folletó. En canvi Maria Cruz de Enterria aboga per una reducció fins a setze pàgines. Jo personalment estic més aprop de la segona que no pas del primer. |