La majoria de plecs sols, porten en el seu inici un gravat que no sempre es adient al tema. Aquest gravat era moltes vegades aprofitat de llibres o manllevat d'altres impressors. Eren majoritariament tallats en fusta o xilogràfics, i la mida acostumava a ser reduida fins que al segle XIX, i degut a la nova tècnica del tallat a testa es feren gravats de tamany més gran, aconseguin també la sensació de profunditat en les seves imatges. També a partir d'aquesta época acostumen a anar signats pels seus autors.

Els autors dels textos, no tots eran gent docta ni poetes coneguts com ara Joan Pujol, o el rector de Vallfogona hi havia també persones illetrades com en Josep Ferrer (Queri) de Reus,o el cego d’Ulldemolins que ja no ens recordem del nom. Hi havia autors com ara l’Antoni Faura, que es pot dir que pràcticament treballavan a sou per editors, aquest ho feia per la casa Bosch, de Barcelona. Hi havia també estudiants de lletres que feien relats versificats que venien a llibreters o impressors a canvi d’uns calerons, aneu a saber si per ajudar-se als estudis, menjar, o tant sols per distreu-res.

Impremtes i impressors

Amb els peus d'impremta es pot seguir no tant sols l'evolució d'aquestes, sinó també la datació aproximada dels plecs on de vegades no hi consta la data d'impressió, i d'aquesta manera saber quina ha estat la primera edició d'aquell romanç. Aci mateix segons el tipus de lletreria podem saber l'impremta d'on ha sortit el plec, sobretot en edicions reculades.

Romancistes i Venedors