| Calcografia:
Tècnica de gravar al buit sobre una
planxa de metall, normalment de coure. Corondell:
En tipografia; filet, sanefa,
etc. que es posa de dalt a baix d'un text
per dividir-lo en columnes.
Cul
de llàntia: Del francès, cul-de-lampe,
nom que es dona al gravat que serveix per
tancar un capítol o al final d'un text,
ja sigui per omplir, o simplement per
embellir.
Facsimil:
Reproducció fidel d'un escrit,
gravat, etc.
Frontispici:
Pàgina anterior oposada a la
portada tipogràfica del llibre, que
abans acostumava anar il.lustrada amb un
gravat.
Gofrat:
Gravat en relleu, ja sigui sobre
pell, teixit, paper, etc. valent-se de
motllos calents.
Gravat
a fil: Antic sistema de la talla
del gravat xilogràfic a favor de les
betes de la fusta. No es consegueix la
qualitat del gravat, ni el sombrejat, com
en el gravat a testa.
Gravat
a testa: Talla del gravat
xilogràfic, contra les betes de la
fusta, conseguint una millor qualitat en
el gravat. Començà a emprar-se als
voltants de 1830.
Infòlio:
Full de paper que medeix 22X32
cms.
Litografia:
Del grec, lito, pedra,
i grafos, escriure. Sistema
d'impressió basat en el fenòmen
físico-químic de la repulsió existent
entre l'aigua i les matèries grasses.
Fou descobert el 1798 per l'alemany Aloys
Senefelder. Contrariament als altres
sistemes d'impressió, tant les parts
impressores com els blancs són al mateix
nivell. El dibuix es fixat mitjançant
una base grassa damunt la pedra
litogràfica o bé damunt una planxa
metàl.lica de zenc o alumini.
Orla:
En els goigs, es el gravat
ornamental que enmarca el full.
Ornament:
En els goigs, son els gravats
que van al costat del de l'advocació
(gerros amb flors, etc.)
Pintat
al bac: L'imprès al bac es
anterior a l'impremta, doncs amb
anterioritat ja s'han trobat estampes
pintades amb aquest sistema. Els
francesos en diuen dominoterie, mot
pres del dau o dòmino de fusta emprat
com a motlle. Les fustes en forma de
daus, es sucaven en colorants molt
líquits i després eren apliaplicades al
paper, on eren presionades amb la mà o a
cops de maç
Pintat
oriental o a la morisca: Sistema
de pintura emprat a Rùssia, Païssos
Baixos i Catalunya, que consisteix en
posar taques de color, sense usar trepes,
i moltes vegades amb els dits.
Pintat
a la trepa: Sistema de pintat
que consisteix en l'aplicació d'un
cartó de la mida del gravat a
il.luminar. on prèviament si havian
retallat uns forats que coincidien amb la
forma de la figura. Un cop aplicat s'hi
passava un pinzell amb el color adient.
Calia aplicar, òbviament un cartó per
cada color a emprar. Normalment els
colors usats eren el vernell, el blau, el
groc i el verd.
Plec
mida 4º: Plec de paper que
medeix 16X22 cms. Es el resultant de
doblar un full mida infòlio (22X32 cms.)
Verso:
Nom que es dona al dors d'un
full.
Xilografia:
Del grec xylon, fusta, i grafo,
escrit. Nom que en general reb l'art de
la talla sobre fusta, i sobretot el
gravat artístic.
|