|
Nómadas del pueblo del sol Nómadas del pueblo del sol
ángeles con dientes de oro caminos estrechos y helados viajes del dolor y el frío errantes por un solo dios
|
Tormenta Es la forma misteriosa que
se convierte en tu obsesión en los días de tormenta cuando te tiene en sus brazos
se va alejando de ti ella es la que no te olvida |
| Eclispes de corazón Tabaja mi cabeza la vida es muy triste a veces veo amanecer vuelta a empezar gafas de sol cuidado muñeca sin gran velocidad tu eres mi astro preferido |
Ascensor psicotrópico salgo de mi casa hay un apagón nos contamos media
vida el ascensor es estrecho el ascensor psicotrópico |
El Corb
Un corb viatja solitari cap a la mort
creua cims, creua rius, creua pobles
entre els llargs silencis i sorolls
el vent li tanca els ulls
les llàgrimes cauen damunt de bancals i algunes cases
no es veu avui el sol, tot son núvols en el cel
aquella carta amb el adéu
millor morir que estar sol en el niu
per què fugir del caçador
per què amagar-se del tir.
Un corb viatja solitari cap a la mort
du una carta amb un adéu
per què amagar-se del tir.
Un corb viatja solitari cap a la mort
el corb s'arrima al terra
el terra s'arrima al corb
tantes muntanyes amb records
amb gel i amb tanta neu
les plomes ja no paren el fred
la sang ja no calenta el cos
amb el pic dibuixa un cor
trenca el paper, mira el sol
i no molt lluny es sent un tir
Un corb viatja solitari cap a la mort
en la neu escriu adéu
i no molt lluny es sent un tir.