32 anys d’escombraries a
l’abocador il·legal del Garraf
L’abocador
il·legal d’escombraries del Garraf es va posar en marxa
per allunyar, del seu casc urbà, les deixalles generades per
la ciutat de Barcelona, ja que l'abocador de Montjuïc havia arribat
al seu límit i es preveia guanyar-lo per a la ciutat fent un
jardí al damunt. En aquells anys d’augment del
consumisme, es generaren nous tipus d’embalatges, cosa que feia
augmentar
exponencialment el seu volum. L’any 72 es va començar a
abocar a la zona agrària de Gavà i Viladecans omplint
les llacunes que quedaren després de l’extracció
d’àrids amb les escombraries de Barcelona. Això provocà
les
primeres reaccions socials en contra de la contaminació dels
aquïfers a la que s’hi afegia la pudor dels abocaments que
arribava fins a la població. Durant aquest període es
decideix reubicar els abocaments a l’actual emplaçament
de la vall de Joan, primerament, amb la intenció d’abocar-hi
escombraries durant un període de deu anys. Això provocà
la mobilització de mil dues-centes persones a Gavà, essent
la primera gran manifestació de protecció del medi natural
a Catalunya. Tot i així ningú no va fer cas de les demandes
veïnals, i fins i tot tècniques, doncs la força del
règim encara imposava la seva dictadura.
La
Vall de Joan era una espectacular vall plena de vida. Fonts d’aigua,
amb
frondosos boscos mediterranis situats en un massís calcari ple
d’avencs.
Malgrat tot, les màquines explanaren el fons de la vall i començaren
a abocar, sense cap mena d’impermeabilització, un llistat
tant indeterminat com desconegut de escombraries (hospitalàries,
industrials i urbanes de tota l’àrea metropolitana). Molt
poc després ja es podien veure les ermentacions de les matèries
orgàniques emergents en la forma líquida de lixiviats.
Aquestes escorrialles recorrien lliurement per la riera mateixa de la
vall a més de filtrarse
per la infinitat de coves que trobaven al seu pas sota aquest assentament.
No només es contaminaren els aquïfers que alimentaven pous
i fonts, també es
contaminà el riu subterrani d’aigua dolça de la Falconera,
possiblement el més gran d’Europa, i juntament amb això
tingué lloc la propagació del metà (gas produït
en la fermentació orgànica i que provocà la mort
d’un espeleòleg l’any 79) per totes les cavitats.
Tot
i així, les mesures que amb el temps s’anaren incorporant
per controlar els
lixiviats i impermeabilitzar les parets, mentre augmentava l’alçària
dels residus, no impedí que el fons sense protecció continués
sent un embut de tot el que li arriba, i continuarà arribant
de totes les escorrialles que filtra i que continuarà filtrant.
El Grup Ecologista Quercus denúncia que l'esllavissada de l'abocador del Garraf ha arribat al mar desprès de les fortes plujes.
fotos realitzades 15/09/02-11/10/02
Gavà, 17 de setembre
de 2002
El Grup Ecologista Quercus denúncia
que l'esllavissada de l'abocador del Garraf del passat dijous ha arribat
al mar.
Les fortes plujes, caigudes a Castelldefel i Gavà, van provocar
una gran esllavissada d'escombraries que han quedat repartides per tot
el marge de la riera al seu pas cap el mar.
L'estrall ocasionat per les dolentes mesures de protecció de l'abocador
han permès que els lixiviats (líquid provinent de la fermentació
de la matèria orgànica), juntament amb les escombraries,
fessin lliurement el llarg recorregut de mes de 6 quilometres fins al
mar pel terme de Gavà. Contaminant al seu pas no sols els marges
de la riera, alguns habitats, també els aquifers de la zona agrícola
de Gavà.
El Grup Ecologista Quercus torna a insistir en la necesitat urgent de
la clausura total de l'abocador, per a evitar que aquestes situacions
continuïn afectant la salut de la població i la natura., recordant
que sols ha estat un petit avis i que aquesta situació es pot repetir
amb pitjors conseqüències.
La contaminació del metà no es reduí a les cavitats. La seva presència a l’atmosfera juntament amb l’escalfor, produïda per la fermentació de tanta basura, són els causants del 28 % de la pol·lució i de l’efecte hivernacle a l’àrea metropolitana, i n’és el segon responsable de contaminació després del trànsit rodat.
Malgrat
que les promeses contínues de les administracions eren tancar l’abocador,
s’han continuat fent ampliacions fins a assolir-ne gairebé
la màxima capacitat, com mostren les fotografies superiors. Això
ha obligar els grups ecologistes a denunciar judicialment les agressions
continuades d’aquesta
activitat en el parc natural de Garraf (activitat que a Gavà ha
continuat sense cap tipus de llicència fins a l’últim
dia d’abocament). Gairebé trenta milions de tones d’escombraries
romanen en una superfície d’uns 20 camps de futbol amb una
alçada de prop de cent metres a la part més fonda, que el
converteixen en el més gran de tot l’Estat.
Diuen
que restauren l´abocador del Garraf, però el que bàsicament
es fa es tapar les escombraries amb terra. La vegetació plantada
queda resseca pels gasos i els arbres plantats queden nans per l’aridesa
del terreny i l’escalfor que emana de la massa de residus emmagatzemada.
La presència de la brossa perdurarà i la contaminació
es mantindrà sense data de caducitat coneguda. La planta de biogàs
rendeix menys de l’esperat, perquè el metà s’escapa
per
múltiples punts i escletxes molt difícils de tapar i no
arriba en la seva totalitat als
generadors. Així, les emissions de gasos no aprofitats seguiran
el seu curs.
Cada cop que un aiguat més fort del previst caigui sobre la vall
de Joan, la massa de les escombraries, en continu moviment, i els lixiviats,
sobreeixiran les basses i dics de contenció i continuaran el seu
camí riera avall fins al barri de la Sentiu o el del nou pla d’habitatges
previst al Pla de Ponent.
L’aposta pel tractament finalista dels residus mai no serà la solució. Traslladar els abocament a d’altres indrets només amaga el problema dels costos mediambientals que comporta desfer-se d’alguns productes. Quercus reclama aprofundir i generalitzar la cultura de la reducció, la recuperació i el reciclatge dels residus.
GRUP ECOLOGISTA QUERCUS
