El Grupo Ecologista Quercus, fundado en 1995 en Gavà, como grupo activo de la coordinadora Salvem el Garraf. Grup Ecologista Quercus, fundat el 1995 a Gavà, com a grup actiu de la coordinadora Salvem el Garraf. Sus objetivos son: Els seus objectius són: 1- Conseguir los principios de desarrollo sostenible en el termino municipal de Gavà y el Baix Llobregat. Assolir els principis del desenvolupament sostenible al terme municipal de Gavà i a la comarca. 2- Divulgar la problemática de los residuos i la necesidad de reducir, reciclar i reutilizar los. Divulgar la problemàtica dels residus i la nessecitat de reduir, reciclar i reutilitzar -los. 3- Protección de los espacios naturales. Especialmente del Parque Natural del Garraf y del Delta del Llobregat. Protecció dels espais naturals. Especialment del Parc Natural del Garraf i del Delta del Llobregat. 4- Conseguir cerrar el vertedero del Garraf. Aconseguir el tancament de l' abocador del Garraf.

El GRUP ECOLOGISTA QUERCUS va néixer per afrontar, seriosament, un dels problemes més greus que pateix el nostre territori des de fa gairebé trenta anys.

Aquest greu problema és l'Abocador del Garraf que té una extensió de 100 Ha. (Prop de 100 camps de futbol), i que omple completament una vall amb més de 20 milions de tones d'escombreries (que augmenten cada any que passa), l'origen de les quals és: 85,9% urbà, 10,9% industrial (homologat a urbà) i el 3,2% provinent de llots de les depuradores d'aigua. També s'hi aboquen escòries procedents de les incineradores metropolitanes de residus (entre 30.000 i 45.000 tones cada any). Cap d'elles es preprocessa, ni es tritura, ni s'inertitza.

Està situat a la Vall de Joan per una decisió presa l'any 1972 per l'ajuntament de Barcelona, malgrat el desacord mostrat per l'Escola Catalana d'Espeleologia, el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, i una comissió de tècnics, geògrafs i científics de la Universitat de Barcelona. La Vall de Joan està al mig del Massís del Garraf, el segon en importància d'Europa segons la Convenció Internacional per a la protecció dels Massissos Kàrstics. La zona també està declarada Espai d'Interès Natural.

L'Abocador del Garraf no té cap tipus de control mediambiental, els gasos emesos (CO2 i NH4) son directament responsables del 30% de l'efecte hivernacle a Barcelona. A més al ser un massís kàrstic, els gasos han omplert moltes de les seves cavitats naturals, fent-les molt perilloses. L'accident més sever succeí el Novembre de 1.979, quan l'explosió d'una bossa subterrània de metà va matar al espeleòleg Xavier Claramunt.

El recobriment del fons de la vall no és impermeable: està format per materials porosos i presenta moltes fissures, a través de les quals es drenen els lixiviats. Hi ha una piscina que els acumula al fons de la vall, els líquids que es drenen poden arribar a un màxim de 200.000 litres diaris. En cas de pluja torrencial, l'aigua de pluja també s'emmagatzema en aquesta bassa que és incapaç de retenir tant de fluxe instantani. Aleshores els lixiviats i l'aigua de pluja baixen lliurement a través d'un torrent que desemboca a la platja de Gavà. Des de 1.974, s´'han contaminat diversos pous d'aigua a Sitges, les betes d'aigua de la vessant de la Sentiu a Gavà i el riu subterrani de la Falconera, a més a més de les platges de Gavà i Castelldefels.

El propietari de l'Abocador és l'Ajuntament de Barcelona que el gestiona a través d'una empresa privada a qui se li adjudicà la concessió a l'any 1.974. El projecte aprovat aleshores proposava una vida activa de 10 anys (1.974-1.984). Malgrat tot, aquesta data i les següents s'han anat violant contínuament.

El febrer de 1.981, l'administració metropolitana va aprovar un Pla Especial per a l'eliminació dels residus sòlids, que preveia tancar l'abocador a finals de 1.986. Un any després es van publicar diversos plans per a construir una planta de processat de metà i una planta depuradora per als lixiviats. Malgrat tot, cinc anys després, el 1.986, ni l'abocador estava tancat, ni la planta processadora de metà construïda, ni els lixiviats es depuraven.

Només després d'una vigorosa mobilització cívica, liderada per vàries associacions mediambientals de diferents localitats i que s'aplegaven sota el nom de "Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf", es va redactar un Pla Especial per a la Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Massís del Garraf, formalment aprovat el 1.987. Aquest pla declarava a l'abocador incompatible amb els seus objectius, i establia (article 28) que després de 10 anys, l'abocador havia de cessar la seva activitat.

El 1.995, les administracions van aprovar una modificació del perímetre de l'abocador, que permetia als seus gestors omplir la vall fins al capdamunt. A més l'11 de Juny de 1.977 l'administració va aprovar una modificació del Pla Especial per a la Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Massís del Garraf que prorrogava la vida de l'abocador indefinidament per els residus no orgànics. Més encara, el 17 de Juliol es va aprovar un altre Programa Metropolità de Gestió dels Residus Urbans. Aquest contemplava prorrogar la vida de l'Abocador fins el 31 de desembre de 1.999 pels residus orgànics. Després d'aquesta data, en teoria, l'abocament d'escombraries orgàniques va ser prohibit. Tot i amb això, cada any s'hi colocaran 60.000 tones d'escòries i 50.000 tones de compost de baixa qualitat.

Per a lluitar contra totes aquestes agressions, el 1.995 prop de 30 associacions cíviques i mediambientals d'aquesta zona van fundar la Coordinadora "Salvem el Garraf", que ha mobilitzat milers de persones i també ha presentat tres recursos per agressió mediambiental contra l'administració, els quals han estat acceptats a tràmit i ara, l'Abocador del Garraf està pendent, al tribunal suprem, de la decisió de la Justícia.

L'ABOCADOR DEL GARRAF CONTINUA OBERT i El GRUP ECOLOGISTA QUERCUS continua a la coordinadora "Salvem el Garraf" les tasques de denúncia, a l'espera que el sentit comú guanyi en favor de la natura i la salut dels nostres fills.