La primera part del seu estudi es coneix com a Teoria de la Relativitat Especial o Teoria de la Relativitat Restringida.

La segona part es coneix com Teoria de la Relativitat General.

TEORIA de la RELATIVITAT ESPECIAL o RESTRINGIDA
El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l'univers, sinó que tot es mou amb tota la resta.

El segon pas va ser adonar-se que la velocitat de la llum és invariable, no canvia. (Velocitat de la llum: 300000 Km per segon).

Les conclusions d'aquest primer estudi de la Teoria de la Relativitat són:
- La massa d'un cos augmenta amb la seva velocitat.
- La seva longitud, en el sentit del moviment, disminueix.
- El temps passa més a poc a poc.

Segons la nostra experiència, això sembla absurd perquè els moviments amb què nosaltres normalment ens enfrontem tenen unes velocitats relatives molt petites i aquests canvis no es poden apreciar.

Per exemple:
- Si llancem una pilota tan ràpidament com puguem, el seu canvi respecte a nosaltres, segons les lleis relativistes, serà de només 2 milionèsimes parts de la seva massa.

- En canvi quan els físics acceleren partícules atòmiques en una màquina anomenada ciclotró, a velocitats de la meitat de la llum o més, i en mesuren les masses, poden observar que han augmentat.

TEORIA de la RELATIVITAT GENERAL
És més complicada que la Restringida perquè estudia també els moviments no uniformes.

Abans de la Teoria de la Relativitat formulada per Einstein, el temps es considerava com una magnitud absoluta, que transcorria igual per a tots els objectes.

Per això es considerava l'espai físic, per una banda, de tres dimensions (longitud-latitud-profunditat) i, per una altra banda, el temps.

Com que, segons els resultats de la Teoria de la Relativitat, el temps depèn de les velocitats relatives dels cossos, Einstein va trobar més convenient de considerar un espai de quatre dimensions (les tres de l'espai geomètric i el temps). Això és el que s'anomena l'espai-temps.

Einstein va arribar a la conclusió que l'espai-temps és corbat, i que la seva curvatura s'incrementa allà on hi hagi un objecte que tingui massa.
Aquesta curvatura és la que fa que els objectes es moguin seguint uns camins determinats.

Segons la Teoria de la Relativitat, la massa i l'energia són intercanviables.
Einstein ho va expressar amb la famosa equació E=mc2 on (E) és l'energia, (m) la massa i (c) la velocitat de la llum.

L'equació ens diu que es genera molta energia (E) per cada petita quantitat de massa (m) que desapareix (perquè "m" està multiplicat pel quadrat del valor de la velocitat de la llum, "c", que és un nombre molt gran).

Aquesta obtenció de grans quantitats d'energia es produeix en les explosions nuclears, a les centrals energètiques nuclears i, sobretot, al Sol i als estels.