ESPANYA
GEOGRAFIA
FÍSICA
CLIMA
A la Península Ibèrica, es poden destacar tres tipus de
climes:
- costaners
- d'interior
- de muntanya
Climes
costaners
Es divideixen en: clima atlàntic i clima mediterrani.
Climes
interiors
Es divideixen en: clima de la meseta i clima de les depressions.
Climes
de muntanya
Es divideixen en: climes de muntanya d'altitud mitjana i climes de muntanya
d'altituds superiors a 2000 metres.
Hi
ha un tipus específic de clima que es dóna a les Illes
Canàries, donada la seva situació geogràfica particular:
clima subtropical.
RELLEU
El relleu de la Península Ibèrica s'articula al voltant
d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650
m).
La Meseta
està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos:
- serralada Cantàbrica al N
- serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al
SE
- Sierra Morena al S
La Meseta
està dividida pel Sistema Central, el qual s'estén des
de la serralada Ibèrica fins a Portugal.
Comprèn d'E a W:
- serralades d'Ayllón
- Somosierra
- Guadarrama
- Gredos (2592 m)
Més
al N:
- serralades de Béjar
- Peña de Francia
- Gata
Al S
del Sistema Central:
- Montes de Toledo que culminen a la serra de Guadalupe (1603 m).
El límit
septentrional de la Meseta:
- massís Galaic
- serralada Cantàbrica, la qual culmina als Picos de Europa (2648
m).
La serralada
Ibèrica, que tanca la Meseta en direcció NW-SE separant-la
de la depressió de l'Ebre, forma successivament les serres:
- Demanda
- Cebollera
- Picos de Urbión
- Moncayo (2313 m)
Al SE
s'estén la depressió de Terol, que divideix la serralada
en una cadena occidental:
- serra d'Albarracín
- muntanyes de Conca
I una
oriental:
- Maestrat (2024 m)
El sector
meridional de la Meseta està limitat per Sierra Morena:
- serra Madrona (1323 m)
- Despeñaperros
Els
Pirineus, en l'istme que uneix la Península Ibèrica amb
el continent, presenten els cims més destacats:
- Aneto (3404 m)
- Pocets (3375 m)
- Pica d'Estats (3115 m)
Als
Prepirineus:
- Cadí (2642 m)
Al S
les alineacions bètiques es divideixen en dos grans conjunts:
- les serralades Penibètica i Subbètiques.
Serralada
Penibètica:
- Serranía de Ronda
- Sierra Nevada, amb la màxima altitud de la península,
el Mulhacén (3478 m).
Serralades
Subbètiques:
- serres de Grazalema
- serres de Cazorla
- serres de Segura (1967 m)
RELLEU
INSULAR
Per una banda tenim l'arxipèlag balear i per una altra l'arxipèlag
canari.
RELLEU
de les ILLES BALEARS
El relleu de les illes de l'arxipèlag és variat.
MALLORCA:
- Serra de Tramuntana al N; aquí es troben els cims més
alts de totes les illes que són: el Puig Major (1445 m), el Puig
de Massanella (1348 m), el Puig Tomir (1103 m), el Puig de l'Ofre i
el Puig des Teix.
- serres de Llevant al SE amb el pic de Sa Talaia (561 m)
MENORCA:
És una illa quasi plana, amb turons de menys de 300 m. Només
El Toro arriba a 355m.
EIVISSA:
Té un relleu de formes suaus. Les màximes altituds són:
Sa Talaiassa (475 m), el Puig Gros (415 m) i el Puig Fornàs (410
m).
RELLEU de les ILLES CANÀRIES
L'arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica
caracteritzada per la seva inestabilitat.
El relleu, muntanyós, assoleix grans altituds.
TENERIFE:
- el Teide (3718 m)
LA
PALMA:
- Roque de los Muchachos (2356 m)
VEGETACIÓ
La vegetació
de la Península Ibèrica es pot dividir en tres grans àrees:
- Vegetació de l'Espanya humida: roure, faig.
- Vegetació de l'Espanya seca: alzina, alzina surera,
pi.
- Vegetació de muntanya segons la seva altitud: alzina,
alzina surera, roure, castanyer, prats, tundra.
POLÍTICA
DIVISIÓ
ADMINISTRATIVA
L'Estat
espanyol està conformat actualment per 19 Comunitats Autònomes.
Aquestes són les següents:
-
Andalusia
-
Aragó
-
Cantàbria
-
Castella-La Manxa
-
Castella i Lleó
-
Catalunya
-
Ceuta
-
Comunitat Valenciana
-
Extremadura
-
Galícia
- Illes Balears
-
Illes Canàries
-
La Rioja
-
Madrid
-
Melilla
-
Múrcia
-
Navarra
-
País Basc
-
Principat d'Astúries
|