Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchley Park, al nord de Londres (Anglaterra), van crear el que es va considerar el primer ordinador digital totalment electrònic: el COLOSSUS.

Cap el 1943 ja era totalment operatiu i va ser utilitzat per aquest equip de científics que dirigia el matemàtic britànic Alan Mathison Turing (1912-1954) per descodificar els missatges de radio xifrats dels alemanys.

Independentment d'aquest projecte, l'any 1939, el físic nord-americà John Vincent Atanasoff (1903-1995) i Clifford Edward Berry, un estudiant graduat de física, ja havien construït un prototipus de màquina electrònica al Iowa State College (EEUU).

Sembla que no hi ha acord en qui va ser el primer però com tots els invents, no apareixen de sobte sinó que tenen una llarga història d'antecedents sense els quals hauria estat impossible arribar fins el moment present.

Així, si ens remuntem en la història, la primera màquina de calcular mecànica, precursora de l'ordinador digital, va ser inventada l'any 1642 pel matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662), i molts historiadors consideren al matemàtic i inventor britànic Charles Babbage (1792-1871) com l'autèntic inventor de l'ordinador digital modern.

Però a l'antic edifici de Física de la Universitat d'Iowa (EEUU) hi figura una placa que diu:
El primer computador digital electrònic d'operació automàtica va ser construït en aquest edifici l'any 1939 per John Vincent Atanasoff, matemàtic i físic de la Universitat, i és qui va concebre la idea, i per Clifford Edward Berry, estudiant graduat de física.

La controvèrsia està servida.

PARTS D'UN ORDINADOR
El cervell de la màquina és la unitat central. És aquesta caixa que ocupa més o menys espai a la taula i que conté les parts més importants.

A dins trobem la placa base, la tarja de vídeo, la memòria, la font d'alimentació, la tarja de so, el processador, el disc dur i tot un seguit d'elements que fa que tot s'integri formant un conjunt. Externament es pot veure la disquetera, la unitat lectora de CD, la gravadora de CDs...

El teclat i el ratolí són els mitjans pels quals ens comuniquem amb la unitat central. Per a que això passi, o sigui, que l'ordinador entengui les nostres ordres hem d'utilitzar un llenguatge.

Aquest llenguatge és el sistema operatiu. El que s'utilitza majoritàriament és el Windows.
Els programes per treballar i els jocs també utilitzen aquest sistema per a poder funcionar.
Podem dir que el teclat i el ratolí són elements d'entrada d'informació.

La pantalla o el monitor és per on nosaltres veiem les imatges i el text. Funciona com un televisor.
Podem dir que el monitor és l' element de sortida de la informació.

També hi ha altres elements com la impressora, l'escàner, els altaveus, micròfon, càmera web... que poden ampliar les prestacions de l'equip.

ORDINADORS DEL FUTUR
Saber com seran els ordinadors del futur no podem, però el que sí podem saber són les tendències en el món de la Informàtica i es poden fer hipòtesis de quin és el rumb cap el qual es dirigirà.

Així, una tendència constant en el desenvolupament dels ordinadors és la microminiaturització, iniciativa que tendeix a comprimir més elements de circuits en un espai de xip cada vegada més petit.

Fotografia d'un microprocessador, prou petit per passar pel forat d'una agulla de cosir.

Un xip és un element bàsic de la microelectrònica, de dimensions molt reduïdes, que normalment conté molts dispositius electrònics que formen un circuit integrat.

A més a més, els investigadors intenten agilitzar el funcionament dels circuits mitjançant l'ús de la superconductivitat, un fenomen de disminució de la resistència elèctrica que s'observa quan es refreden els objectes a temperatures molt baixes.

Les xarxes informàtiques, han adquirit cada vegada més importància en el desenvolupament de la tecnologia informàtica.

Les xarxes són grups d'ordinadors interconnectats mitjançant sistemes de comunicació.

La xarxa pública Internet, és un exemple de xarxa informàtica planetària.

Les xarxes permeten que els ordinadors connectats intercanviïn ràpidament informació, i en alguns casos, comparteixin una tasca, amb la qual cosa molts ordinadors poden cooperar per realitzar una feina específica.

En aquests moments, s'estan desenvolupant noves tecnologies d'equip físic i suport lògic que acceleraran aquests processos.

Una altra tendència és el desenvolupament d'ordinadors de cinquena generació, amb capacitat per resoldre problemes complexos de manera que es poguessin arribar a considerar creatius.

Una via que s'està explorant activament és l'ordinador de procés paral·lel, que utilitza molts xips per a realitzar vàries tasques diferents al mateix temps. Aquest procés paral·lel podria arribar a reproduir, fins a cert punt, les complexes funcions que caracteritzen el pensament humà.

Una altra forma de procés paral·lel que s'està investigant és la utilització d'ordinadors moleculars.

En aquests ordinadors, els símbols lògics s'expressen per unitats químiques d'ADN en comptes de pel flux d'electrons habitual en els ordinadors d'ara.

Els ordinadors moleculars podrien arribar a resoldre problemes complicats molt més ràpidament que els actuals superordinadors amb una despesa molt més petita d'energia.