HINDUISME
Segons la FILOSOFIA HINDÚ, la vida humana és cíclica: després de morir, l'ànima deixa el cos i reneix en el cos d'una altra persona, animal, vegetal o mineral.

Aquest incessant procés s'anomena "SAMSARA".

La qualitat de la REENCARNACIÓ ve determinada pel mèrit o la falta de mèrits que hagi acumulat cada persona com a resultat del seu actuar o "KARMA", del que l'ànima hagi realitzat en la seva vida o vides passades.

Tots els hindús creuen que el "karma" funciona així. No obstant això, també pensen que es pot contrapesar amb la pràctica d'expiacions i de rituals (exercitant-se a través del càstig o de la recompensa), aconseguint així disminuir o fer més fàcil ("MOKSHA") tot el procés del "samsara", prèvia renúncia de tots els desitjos terrenals.

Així, el "KARMA" (en sànscrit, 'accions'), en la filosofia índia, és el conjunt d'accions personals, bones o dolentes, que van lligades a l'ànima mentre aquesta transmigra.
Cada cos nou queda determinat pel "KARMA" anterior. La creença en el "KARMA" és acceptada per tots els hindús.

En la filosofia i el pensament religiós oriental, la creença en la transmigració apareix per primera vegada en forma doctrinal en la recopilació religiosa i filosòfica índia dels "Upanishad", traduïda al persa pel príncep Dara Sukoh durant el segle XVII, i des de llavors el "SAMSARA" ha estat un dels principals dogmes de les tres principals religions orientals: l'hinduisme, el budisme, i el jainisme.

Segons l'hinduisme popular modern, l'estat en el que reneix l'ànima està predeterminat per les bones o males accions ("karma") comeses en anteriors encarnacions.
Les ànimes dels que fan el mal, per exemple, reneixen en estats inferiors (com animals, insectes, i esperit dels arbres).

L'alliberament del "samsara" i del "karma" s'aconsegueix després de l'expiació de les males accions i el reconeixement de que l'ànima individual, l'"ATMAN", i l'ànima universal el "BRAHMAN" són idèntiques.

Així, el "SAMSARA" (en sànscrit, 'deambular'), és el concepte fonamental de la doctrina de la reencarnació en l'hinduisme.
Designa el cicle de vides, morts i renaixements que cada ser experimenta com a conseqüència del seu "KARMA" .
Cada ser viatja per aquesta roda, que abraça des dels déus fins als insectes i el sentit de la seva trajectòria el marca el contingut dels seus actes.

L'hinduisme s'esforça a transcendir aquest procés mitjançant l'alliberament definitiu que suposa l'accés al NIRVANA, o sigui, l'estat ideal i suprem que consisteix en l'alliberament de tot dolor i en l'absència de tot sentit d'individualitat.