Els rius i les seves zones d'inundació sostenen diversos i valuosos ecosistemes, no només per la capacitat de l'aigua dolça per permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s'alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers.

Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la naturalesa i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l'aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició.
Com aquesta composició química depèn, en primer lloc, del que l'aigua pugui dissoldre del sòl sobre el que corre, o dels llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l'aigua.
Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l'aigua serà pobre en sals i minerals.
I, a l'inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l'aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Això és determinant pel tipus de vida animal i vegetal que allà es pugui desenvolupar.

Així, les principals adaptacions dels animals i vegetals estaran directament relacionades amb les característiques físiques de l'aigua, amb la que estan permanentment en contacte els organismes que viuen en aquest medi aquàtic.

Les principals adaptacions de plantes i animals a l'aigua són les següents:

- Adaptacions a la pressió hidrostàtica: ja que a l'aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l'aire es comprimeix o s'expandeix amb facilitat segons la pressió, la principal adaptació dels peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, ha estat l'eliminació de les cavitats internes que contenien aire.

- Adaptacions a la necessitat d'estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb ells desenvolupen bufetes plenes d'aire o inclusions de grassa (la grassa flota a l'aigua).

- Adaptacions per vèncer la resistència de l'aigua: en els peixos que es mouen molt dins l'aigua es desenvolupa una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.