Són animals engolidors, ja que introdueixen en el seu tub digestiu preses sense fragmentació prèvia.

Les glàndules de la cavitat bucal no secreten enzims, per la qual cosa, la digestió dels aliments no comença fins a arribar a l'estómac, fenomen que es produeix també en una gran varietat d'altres vertebrats.

La majoria de les espècies terrestres capturen les preses projectant la seva llengua viscosa.

La principal font d'aliments la constitueixen els insectes, com els coleòpters, i altres invertebrats, com erugues de papallona, cucs de terra, aràcnids, pulmonats i formícids.

Així per exemple, destaca la importància de les abelles en la dieta dels gripaus, o bé l'alimentació dels tritons a partir de larves d'insectes aquàtics.

No obstant això, els cap-grossos són principalment fitòfags, mentre que les larves d'urodels són també carnívores.

Els amfibis poden donar mostra d'una voracitat extraordinària quan abunda l'aliment, en canvi, també són capaços de suportar llargs períodes de dejuni quan sobrevé l'escassetat.

El mètode de caça dels amfibis acostuma a ser a l'aguait, és a dir l'animal surt del seu refugi i se situa en un lloc on espera pacientment el pas de preses amb la grandària adequada.

RESPIRACIÓ dels AMFIBIS
Les larves aquàtiques respiren per brànquies (externes o internes) que en la majoria dels casos, després perden al fer-se adults, convertint-se en pulmons.

Mitjançant la pell, nua, constantment humida, contribueixen a les seves necessitats respiratòries (respiració cutània), bé que també respiren mitjançant determinades zones de la cavitat bucal i dels pulmons, els quals són d'estructura molt senzilla i actuen només com a complement dels altres tipus de respiració. Les fosses nasals s'obren per la part interior, en el paladar.