Darios I de Pèrsia (? - 486 aC)

Conegut també com Darios el Gran. Va ser rei de Pèrsia del 522 aC al 486 aC. Fill d'Histaspes, sàtrapa de la Pàrtia.

Segons la inscripció de Behistum, va pujar al tron després d'haver donat mort al mag Gaumata, que es feia passar per Bardiya, germà de Cambises.

Diversos governadors que cobejaven el poder suprem es van rebel·lar, però entre el 520 i el 519 Darios va aconseguir sotmetre les províncies d'Elam i Babilònia, entre altres.

Fermament establert en el tron, va voler expandir el seu imperi encara que sense gaire èxit.

El 514 va conquerir la Tràcia oriental, però va fracassar en el seu intent de sotmetre els escites.

Per un altre costat, les guerres mèdiques, que es van iniciar el 498 a causa de la presa de Sardes per la gent de Milet, van acabar en una desfeta dels perses.

El 492, l'estol de Mardonius va ser destruït per una tempesta davant el Mont Athos i, el 490, les tropes de Datis van ser vençudes a Marató pels atenesos.

L'obra administrativa de Darios va ser important, així com també ho va ser el seu afany constructor com la conclusió del canal de la Mediterrània a la Mar Roja, iniciat pel faraó Necao.

També va mostrar una gran tolerància envers altres religions fet que ho demostra la permissió als jueus d'edificar un nou temple a Jerusalem.