Nicolau Copèrnic
(Torun, 1473 - Frauenburg, 1543)

Astrònom polonès (Mikolaj Kopernik).
Va estudiar a la Universitat de Cracòvia (1491-94) sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski. Va viatjar per Itàlia i es va inscriure a la Universitat de Bolonya (1496-99), on va estudiar Dret, Medicina, Grec i Filosofia, i va treballar com a assistent de l'astrònom Domenico da Novara.

El 1500 va anar a Roma, on va explicar un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 torna a la seva pàtria i pren possessió d'una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l'ajut del seu oncle Lucas Watzelrode.

Malgrat el seu càrrec, retorna a Itàlia, aquest cop a Pàdua (1501-06), per estudiar Dret i Medicina. Va fer, però, una breu estada a Ferrara (1503), on obté el grau de Doctor en Dret Canònic.

Reinstal·lat definitivament al seu país (1512), es dedica a l'administració de la diòcesi d'Ermland, exerceix la Medicina, ocupa certs càrrecs administratius i duu a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'Astronomia.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, donant les bases que van permetre a Newton, culminar la revolució astronòmica -en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric- i capgirar irreversiblement la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, va ser escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de treball (1507-32), però moltes de les idees bàsiques i de les observacions que conté varen circular a través d'un opuscle titulat De hypothesibus motuum coelestium a se constitutis commentariolus (no editat fins el 1878), que, malgrat la seva brevetat, és d'una gran precisió i claredat.

Copèrnic havia estudiat els escrits dels filòsofs grecs cercant-hi referències al problema del moviment terrestre, especialment els pitagòrics i Aristarc de Samos, el qual va establir per primera vegada la teoria heliostàtica.

Cal centrar el valor real de la seva obra en el fet de reimposar teories ja rebutjades pel "sentit comú" i de donar-lis una estructuració coherent i científica.

La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval, la substitució d'un cosmos clos i jerarquitzat, amb l'home com a centre, per un univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, va fer dubtar a Copèrnic de publicar la seva obra per tal d'evitar problemes més que previsibles amb l'Església, i no és fins el 1543 que apareix la primera edició del De revolutionibus Orbium Coelestium, feta a Nüremberg amb la supervisió del seu deixeble G.J. Rheticus.

Així, el que es coneix com a "Revolució Copernicana" és la seva formulació de la teoria heliocèntrica, segons la qual, la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.