ALEXANDRE el GRAN
(?356 aC - 323 aC)

Alexandre III el Gran, rei de Macedònia (336 - 323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa, i un dels líders militars més importants del món antic, és potser una de les figures més atractives de la Història.

Fill de Filip i d'Olimpíada, ben aviat (340 aC) el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant-lo regent. El 338 va comandar la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea.

Després de l'assassinat del seu pare l'any 336 aC, Alexandre va heretar el regne quan només tenia vint anys.

Tota la Grècia sotmesa per Filip es va alçar, però Alexandre va donar proves de la seva força militar: va prendre i destruir Tebes, i es va fer nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare.

Consolidada així l'hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia.

Als seus trenta-tres anys el seu Imperi arribava fins a la vall de l'Indo per l'Est i fins a Egipte per l'Oest on va fundar la famosa ciutat d'Alexandria.

Va ser educat com un príncep hereu i des dels primers anys va rebre una sòlida formació atlètica i militar.
Als 14 anys va ser posat sota la tutela del filòsof Aristòtil que va continuar amb l'educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia, la medicina, la poesia, la zoologia i la botànica.

Va ser valent i generós però també cruel i despietat quan la situació política, segons la seva opinió, ho requeria.

Les seves gestes el van convertir en un mite i, en alguns moments, en gairebé una figura divina.

Quan tot l'imperi persa va caure a les seves mans, Alexandre va adoptar el tipus de cort i la condició d'un príncep oriental, cosa que va provocar una violenta oposició entre el grup dels seus generals macedonis, i una conjura contra ell, resolta amb l'execució del general en cap Parmenió.

El canvi de voluntat d'Alexandre, afalagat per la submissió dels perses i per la seva elevació a personatge de rang diví com a gran rei, el van portar a preferir la continuació de la política tradicional persa en lloc de la seva idea primitiva, i mentre el seu exèrcit i tots els grecs consideraven complert el seu deure de destruir l'enemic ancestral, ell es va decantar per la conquesta de territoris més a l'orient.

Va envair la Bactriana després de l'assassinat de Darios pel sàtrapa d'aquella zona, es va casar amb la princesa Roxana, i va portar el seu exèrcit a travessar l'Hindukush i a dominar la vall de l'Indus, amb la sola resistència del rei Poros de l'Hidaspes.

Com a polític i dirigent va tenir el gran projecte d'unificar Orient i Occident en un imperi mundial.
Va fer que uns 30000 joves perses fossin educats en la llengua grega i en les tècniques militars macedòniques.
Va fundar unes 70 ciutats, per tot l'imperi, destinades no només a l'exèrcit, sinó a ser centres de difusió de la cultura grega. El grec es va convertir, aleshores, en llengua universal.

Amb les seves accions va estendre àmpliament la influència de la civilització grega i va preparar el camí pels regnes del període hel·lenístic i la posterior expansió de Roma.