Els músculs de la cara contribueixen a l'obertura i l'oclusió dels orificis facials, a la masticació i a l'expressió mímica.

Al front hi ha el frontal.

Al voltant de les parpelles, l'orbicular de les parpelles i el superciliar.

Al nas, el piramidal del nas, el transvers del nas, el mirtiforme i el dilatador dels narius.

Al voltant de la boca i dels llavis, el buccinador, l'orbicular dels llavis, l'elevador, comú de l'ala del nas i del llavi superior, l'elevador propi del llavi superior, el caní, el zigomàtic major i el menor, el risori, el triangular dels llavis, el quadrat del mentó i la borla del mentó.

El llavi és cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l'obertura de la boca. Els llavis estan formats en gran part pel múscul orbicular. La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa. És una regió molt vascularitzada i innervada. Els punts d'unió dels llavis reben el nom de comissures.

En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries.

En l'home, els llavis es troben limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià. Tenen un paper important en l'obertura i el tancament de la boca, en la fonació i en la respiració.

Entre les formes patològiques més importants cal esmentar el llavi leporí, consistent en la fissura d'un dels llavis, especialment el superior, i el llavi de tapir, consistent en la sortida del llavi superior i la contracció del llavi inferior.

La galta és la part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba. Constitueix la paret lateral de la cavitat bucal i és constituïda per la pell, una capa gruixuda de greix i els músculs masseter, buccinador, risori i zigomàtics, entre d'altres. La part més interna de la galta és la mucosa bucal.