FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i a l’Adolescència)

1.- INTRODUCCIÓ

2.- QUI SOM

3.- QUÈ FEM

3.1. Serveis d’acollida
3.2. Serveis residencial d’acció educativa
3.3. Serveis d’acolliment familiar
3.4. Serveis de transició a la vida autònoma
3.4.1 Pla per a majors de 18 anys.
3.4.2 Habitatges assistits.
3.5. Centres Oberts
3.6. Pretallers

4.- INFANTS ATESOS

5.- PROBLEMES QUE TENIM

6.- DEMANDES QUE REALITZEM

7.- LLISTAT D'ADHESIONS (entitats i/o organismes)
 
 

1.- INTRODUCCIÓ

La Llei catalana 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i adolescents assenyala, en l’article 15, que "les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries per tal d’aconseguir el màxim grau de divulgació dels drets reconeguts als infants i als adolescents per aquesta Llei, per la resta de l’ordenament jurídic vigent i en especial per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1.989".

Els infants tenen drets (1) per la mateixa raó que els adults: per poder viure i créixer com a persones.

Els quatre drets principals:

• No discriminació (article, 2)

• Interès prioritari de l’ infant (article, 3)

• Dret a la vida (article, 6)

• Punt de vista de l’ infant (article, 12)

Mesures especials de protecció:

• Infants en situació d’excepció (articles 19, 20, 21 i 25)
• Infants maltractats o abandonats.

(1) Jordi Cots i Moner- Montserrat Cusó i Torelló
Això són els Drets dels Infants 1.998

2.- QUI SOM

La FEDAIA és una federació d’entitats, d’iniciativa social i sense ànim de lucre, dedicats a l’atenció i l’educació dels menors que es troben en situació de risc o desemparament. Es va constituir a l'octubre de 1.996 i actua a tot l’àmbit del territori català.

Del total de 2.000 menors tutelats per la Generalitat de Catalunya, 1.500 reben atenció i educació en serveis col.laboradors, és a dir que tenen un conveni de col.laboració amb la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAI), Departament de Justícia.

Distribució dels 2.000 menors atesos en centres residencials pròpis (Generalitat) i serveis col.laboradors (FEDAIA)
 
 

La FEDAIA està integrada per més de 85  serveis d’atenció i d’educació a la infància en situació de risc, agrupats a través d’unes 60 entitats. Això representa el 75% de tots els serveis col·laboradors dedicats a infància i adolescència a Catalunya.

Representació de la FEDAIA en el sector de serveis col.laboradors.
 

S.C. = Serveis Col.laboradors.

 En els serveis col·laboradors hi treballem educadors, personal de serveis, directors i equips tècnics constituint un col·lectiu d’uns 850 professionals.
 

3.- QUÈ FEM:

Hi ha un important col·lectiu de menors a Catalunya de 0 a l8 anys, que per la seva problemàtica familiar i social reben atenció i educació en institucions i serveis d'iniciativa social (entitats col·laboradores de la Direcció General d'Atenció a la Infància del departament de Justícia de la Generalitat).

* Assumim la guarda i l’educació dels infants tutelats per l’administració.
* Realitzem una tasca de sensibilització social en relació a la protecció.
* Treballem la prevenció, educació i atenció a la infància en risc.

L'atenció es dona a través de:

3.1 Centres d'acollida
Són serveis residencials d’estada limitada que tenen per objecte:
* Donar resposta immediata i transitòria d’acollida a qualsevol situació d’alt risc si ha d’ésser separat del seu nucli familiar, i exercir la funció substitutòria temporal de la família.
* Fer l’observació i el diagnòstic de la situació dels menors atesos i les seves famílies per tal d’elaborar la proposta de mesura corresponent.

3.2 Centres Residencials d'Acció Educativa
Els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAEs): Són aquelles institucions on resideixen temporalment els menors als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució.
D’acord amb el decret 284/96 de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, es defineixen els centres residencials com: -"els serveis residencials d’acolliment, per la guarda i educació dels seus usuaris, mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una acollidora"-. El decret també especifica en relació als CRAEs:
* Els CRAEs comptaran amb un Projecte Educatiu.
* El seu objectiu és la guarda i educació dels infants atesos.
* Les seves funcions són: Acolliment i convivència, allotjament i menjador, descans i lleure, higiene, atenció psicològica, social i educativa.
* Els seus destinataris: infants i adolescents en règim de guarda o tutela de la DGAI.

3.3 Serveis d'Acolliments Familiars
Els Serveis d'Acolliments Familiars (ICIFS) estan pensats per sensibilitzar sobre la realitat dels menors que per diverses circumstàncies no poden conviure amb la seva família i precisen d'altres persones  que puguin oferir-los un ambient familiar. Una de les seves finalitats és oferir informació i suport a les famílies que volen acollir un menor.
Aquest treball s'acostuma a fer seleccionant i preparant a les famílies mitjançant unes sessions destinades perquè les persones que desitgen acollir, experimentin a través de diverses activitats que significa ser acollidors, i així ajudar a les persones i famílies perquè puguin decidir sobre la conveniència o no de portar a terme un acolliment. El que es busca no és una família prototip sinó trobar la família que millor s'adapti a les necessitats del menor en concret.
D'entre les seves funcions, assenyalar la realització del procés de coneixença i formació de les famílies i la seva validació; l'estudi de les propostes de nens i joves per a ésser acollits; i dur a terme el seguiment dels acolliments del infants i adolescents amb les famílies.

3.4 Serveis de transició a la vida autònoma.
3.4.1 Pla per a majors de 18 anys.
Es un pla interdepartamental que contempla diferents mesures de l’administració, adreçades a joves que han estat tutelats per aquesta, que no tenen cap mena de suport familiar ni una maduresa suficient per ser totalment autònoms quan deixen el centre residencial, o els fracassa l'acolliment familiar en arribar a la majoria d'edat.

3.4.2 Habitatges assistits
Els habitatges assistits ofereixen un servei de caràcter assistencial i educatiu per a joves entre 16 i 18 anys, per les quals es considera necessari iniciar un procés de desinternament progressiu per assolir la majoria d’edat amb la capacitat suficient per obtenir la integració social, i mantenint-se la tutela i control per part de l’entitat pública de protecció de menors.
Els seus objectius són la guarda, la educació i la preparació per a la vida autònoma. Les seves funcions són preparar el desinternament d’aquests menors d’una forma gradual i progressiva, a través d’un pla de treball individual que permeti  desenvolupar les seves potencialitats vers la plena autonomia en arribar la majoria d’edat.

3.5. Centres Oberts
Els Centres Oberts són serveis diürns que realitzen una tasca preventiva, fora de l'horari escolar, que donen suport, estimulen i potencien l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensen les deficiències socioeducatives de les persones ateses.

3.6. Pretallers
Els Pretallers són serveis diürns per a joves en situació de risc de fracàs escolar o en la formació professional, adreçats a promoure el seu desenvolupament integral i la seva autonomia adulta, per tal de possibilitar-los la integració a la comunitat.

4.- INFANTS ATESOS

Més de 1.500 infants, adolescents i joves
de 0 a 18 anys
que es troben en situació de risc o desemparament a Catalunya
 

5.- PROBLEMES QUE TENIM

A la vegada que la nostra societat no es prou sensible als problemes dels infants i els adolescents en risc, perquè no s’implica el suficient, l’administració no dóna respostes reals als problemes que s’estan generant en el nostre sector.

5. 1.- Malgrat que l’atenció del menor està recollida a la legislació vigent, a la pràctica es prioritza l’atenció assistencial, és a dir, es cobreixen les necessitats bàsiques d’alimentació, higiene, habituallament,… però  hi ha poca preocupació per l’atenció educativa i emocional dels infants atesos. De manera que de vegades s’incompleixen alguns drets, segons la convenció ratificada pel nostre estat.

5.1.1. Hi ha un buit legal i absència de polítiques de cara a la Immigració de menors a Catalunya. Un bon nombre de menors estrangers es troben completament indocumentats. Aquest fet impossibilita l'accés d'aquests joves  a recursos formatius i laborals, deixant-los en una situació d'anormalitat, desocupació i precarietat.
5.1.2. Mentre que a la nostra societat, en general l'adolescència s'ha allargat, els menors tutelars es veuen obligats per la Llei a independitzar-se quan arriben a la majoria d'edat sense, en alguns casos, estar preparats o tenir els recursos suficients.  Els recursos que s'hi destinen són del tot insuficients per atendre les necessitats que sorgeixen.

5.2.- L’infant és fraccionat, dividit, ja que no s’aborden les seves necessitats des d’una perspectiva global: les actuacions es realitzen de forma parcel·lada i fragmentada (prevenció, atenció primària, atenció especialitzada, lleure, espais escolars,….).
Degut aquesta fragmentació en alguns casos tant els menors com les seves famílies arriben a situacions de deteriorament personal greus al no abordar-se la problemàtica en el seu conjunt malgrat els esforços en coordinar-se. També en ocasions passa molt de temps abans de prendre  una decisió sobre el futur d'un menor.
 

5.3.- Hi ha incoherència entre les actuacions que es realitzen i l’interès superior de l’infant.  Es fan propostes en relació a la disponibilitat de recursos, les demandes de control de la societat,… però no es prioritzen les necessitats i demandes de l’infant. Aquest de vegades esdevé un problema social enlloc de ser considerat com a subjecte social de dret.

5.3.1. Es produeixen situacions de maltractament institucional per manca de recursos idonis.  En moltes ocasions els centres i serveis es veuen obligats a admetre menors sense tenir els recursos suficients per atendre’ls.

5.3.2.No es respecta el dret de l’infant a participar. No es contempla la seva participació en el disseny de polítiques socials adreçades a la infància i la joventut. No s’han habilitat mitjans per tenir en compte la opinió dels infants en la definició dels seus plans de futur, de la definició i planificació de serveis per atendre’ls,…

5.3.3.Mentre Catalunya te més necessitats de places perquè els problemes de marginació i immigració són més grans,  l’administració  porta a terme una política progressiva de reducció de places de centres col·laboradors, paradoxalment a Catalunya hi ha un centenar de menors que, per no haver-hi places disponibles, oficialment, estan permanentment en llista d’espera.

 5.3.4. Hi ha dificultats per interpretar les diferents competències: locals, autonòmiques, estatals,… amb incidència directa en l’atenció dels infants. S’observa una absència de circuits clars i sistemes de coordinació entre els diferents serveis i recursos. L’assumpció de responsabilitats i l’exercici de l’autoritat es dilueixen entre els diferents estaments.

5.3.5. El sistema de treball de l’atenció a la infància en risc esta molt marcat per la burocratització i la centralització.

5.4.- En els pressupostos de la Generalitat destinats a infància i adolescència hi ha una manca de coherència entre les necessitats de la pròpia infància, que diu la llei,  i els recursos existents. No hi ha planificació ni idoneïtat de recursos.

5.4.1 Per la realització d’un mateix servei,  les entitats col·laboradores perceben molt menys que els centres propis de la DGAI i entre elles mateixes  hi ha diferències substancials que no obeeixen a cap criteri de qualitat. Aquesta realitat es fa palesa en la ràtio (proporció educador-nen), que s'acaba establint, en funció de les possibilitats econòmiques destinades al servei.
5.4.2. Els recursos econòmics destinats a infància i a adolescència estan mal distribuits.

6.- DEMANDES QUE REALITZEM

Un model que garanteixi la igualtat d'oportunitats dels menors en desemparament i que afronti les necessitats del segle XXI.

Cal fer una modificació del model de gestió, actualment basat en el control social, a favor d’un model centrat en l’atenció i educació de l’infant de qualitat:

1) Una dotació i distribució  de recursos adequada.
2) Capacitat de presa de decisió dels equips responsables de la seva atenció.
3) Circuits facilitadors de la participació del menor en relació als seus projectes de futur.

Cal treballar per a un model innovador i dinàmic que reculli les necessitats emergents i noves formes d’atenció als interessos i demandes actuals pròpies de la nostra societat en continu canvi. Un model on les directrius i disponibilitats polítiques i econòmiques siguin coherents amb els criteris tècnics.

Per a tot això és necessari:

1.- Fer un estudi de les necessitats reals de la infància i l'adolescència en situació de risc a Catalunya que tingui com a finalitats:

1.1. Ordenar les actuacions adreçades al sector d'infància i l’adolescència a Catalunya.
1.1.1 Compliment de la legislació vigent en matèria d'infància.
1.1.2  Optimització dels recursos existents (per exemple: Reforçar el treball de prevenció dels serveis d'atenció primària, dotació, distribució i ubicació dels recursos que responguin a les necessitats de cada comarca o territori, descentralització de les decisions, delegar i autoritzar als professionals més propers...)
1.1.3 Establir una taula negociadora que sigui representativa del sector: Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAI), FEDAIA, altres organismes representatius, ens locals
(Ajuntaments, Consells Comarcals)...  per definir, proposar i implementar noves línies d'actuació.
1.1.4 Establir canals de participació i consulta en l'elaboració de la metodologia i normatives que afecten als serveis de la FEDAIA.
1.1.5. Contemplar recursos econòmics i tècnics per a l’avaluació i la i innovació educativa.

2.- Donar un lloc destacat a la infància i l’adolescència en risc en el disseny de polítiques globals:
2.1. Mantenir aquesta prioritat en els pressupostos anuals de les diferents  administracions.
2.2. Dissenyar xarxes de serveis interdepartamental que permetin una prevenció de les situacions de risc i una protecció real de la infància.
2.3 Establir canals de participació de la infància i dels professionals que l’atenen i l’eduquen.

3.- Cal implicar a la societat, als mitjans de comunicació, la societat civil i a les empreses del nostre país perquè cada vegada aquests tinguin una progressiva presència en el sector d’infància i adolescència en risc. Cal fer una tasca de sensibilització per tal de:
3.1 Promoure i defensar els drets dels infants que es troben en situació de desemparament.
3.2 Donar a conèixer el treball educatiu i les necessitats dels infants i adolescents en risc.
3.3 Sensibilitzar les administracions i els agents socials per incentivar aportacions privades.

4.- Millorar la xarxa de recursos d’atenció a la infància en situació de desemparament.
4.1. Establir  el  marc jurídic i legal que permeti una situació de dret a les entitats col.laboradores.
4.2. Establir un calendari d'homologació de mòduls dels centres conveniats amb la DGAI que permeti una mateixa retribució per la realització d'una mateixa tasca.
4.3. Adequació dels recursos a les problemàtiques dels menors:
4.2.1.  Augmentar els recursos de salut mental per la infància, adolescència i joventut.
4.3.2 Dissenyar serveis de mediació familiar per la resolució de
 conflictes.
4.3.3 Dotar els Serveis Socials i els EAIA dels professionals
 necessaris per poder oferir una atenció de qualitat.
4.3.4 Disposar de recursos per millorar els Centres Oberts i la
 xarxa d’atenció primària.
4.3.5 Contemplar l’existència de recursos, interns i externs als
 Instituts, de recolzament per l’aprenentatge, d’acord amb la LOGSE.
 
 

A TALL DE RESUM

La FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i a l’Adolescència)davant la inadequació dels recursos per a donar resposta a les noves realitats, el desconeixement i manca d’implicació de la societat en general i  la insuficient resposta per part de l’administració a les problemàtiques del sector d’infància i adolescència en risc, es veu en la necessitat de manifestar la seva preocupació presentant el document: "Informe sobre la situació de la infància i l’adolescència en risc a Catalunya",  amb l’objectiu que el mateix pugui ajudar a suscitar el debat polític, tècnic i social, per tal de generar les solucions i les alternatives necessàries als reptes i problemàtiques de la societat del segle XXI.