Presentació de SCLA’KA SI 

L’any 2003, des del PMC (Patronat Municipal de Cultura de Cardedeu) es va organitzar un taller de teatre sota el nom de “Viure, veure, valorar”. D’aquest taller en va sortir gent amb ganes de preparar algun text per presentar-lo davant del públic. Va començar aleshores un procés de recerca de textos per començar a treballar, procés que va culminar amb l’estrena a Europa de “Quan digui un” de Gary Blackwood. L’autor, malgrat no poder asistir –per raons òbvies de distància- a l’estrena, si que va poder veure el DVD que vam enregistrar i ens va fer saber les seves impressions:

Em va arribar ahir el DVD i l’he acabat de veure. He hagut d’escriure’t de seguida per dir-vos com de satisfet estic amb aquesta producció. Tots heu fet un treball de primera, i us haig de dir que no tiro floretes fàcilment. Hauré de mirar-me el DVD una altra vegada per apreciar realment tots els detalls de la direcció, però m’han agradat molt les coses que he pogut copsar aquesta primera vegada, especialment l’enginyosa manera en que heu obert l’obra, fent aixecar del divan a en Francesc en el seu paper de Booth passejant-se mentalment, perquè físicament estava en el divan. El punt del climax de l’obra, quan Dian i Booth quasi bé s’encaren l’una amb l’altre, és fascinant. No tinc manera de saber quin tipus de traducció has fet, però a jutjar per la manera que has treballat la producció no tinc cap dubte que és excelent. 

Malgrat que no he pogut entendre la majoria dels diàlegs, això no ha sigut obstacle per apreciar el fantàstic treball que fan els actors. L’estil és diferent del que van fer els actors americans, més intens i emocional i per tant més dramàtic. La Clara és deliciosa, divertida, viva i atractiva- La transformació d’en Francesc de Stuart a Booth i a l’inversa és realment sorprenent. El seu Booth és exuberant i dramàtic, i aconsegueix mostrar a Stuart poruc i vacil·lant sense convertir-lo en un ximplet.. I el sensible treball de la Sílvia és el que fa que tot funcioni com un engranatge. Si mai necessito un terapeuta, aquesta és la mena de terapeuta que vull. A les escenes del final, et trenca el cor. 

L'any 2007, vam fer l'estrena absoluta de "El Retratista" de Gerard Vázquez i Jordi Barra. Els autors no van voler-se perdre l'estrena i van venir al Centre Cultural de Cardedeu. Des d'aleshores seguim amb contacte amb ells, i des de Scla'ka si no descartem tornar a treballar algun dels seus textos.

Aquest mateix espectacle es va poder veure també a Breda.

SCLA’KA SI està format per gent de Cardedeu, de Breda, de Llinars del Vallès i de Badalona, alguns amb més experiència teatral que d’altres, amb cap altre objectiu que passar-s’ho bé intentant fer teatre amb serietat i el màxim de rigurositat que el nostre amateurisme ens permet.

 FILOSOFIA DE SCLA'KA SI

POLS OPOSATS

Amb "POLS OPOSATS", Scla'ka si Teatre fa un canvi en el seu estil. De fet, aquest és el tercer espectacle d'un grup amateur que amb tot, vol fugir una mica d'aquesta divisió entre amateurisme i professionalitat. Nosaltres creiem en el Teatre. Fem Teatre, sense consideracions d'amateurisme o professionalitat. I no ens marquem cap límit. Som conscients que no vivim d'això i que cadascú de nosaltres té les seves respectives feines i ocupacions. I que el dia té 24 hores. Però nosaltres fem Teatre, entenent-ho com un art. I un art ha d'estar fet amb passió i il·lusió. I amb rigor. I amb la intenció de transmetre emocions, siguin del tipus que siguin. Nosaltres no fem teatre amateur. Acceptar aquest concepte voldria dir que ens auto limitem. D'alguna manera, dir que fas teatre amateur és una excusa que ens posem per dir-nos: "què voleu que hi fem? No en sabem més" Per tant, baixes inconscientment el teu propi nivell d'exigència.

Repeteixo: Nosaltres fem Teatre. Amb tota la força i intenció. I amb rigor. I amb passió. Al final, com tot a la vida, quedaràs més o menys satisfet del resultat que veurà el públic. Però el nostre treball no s'haurà vist condicionat per una modèstia innecessària. Hem de ser orgullosos i jugar fort amb el nostre orgull. Només així serem capaços de crear alguna cosa que transmeti.

Aquesta és la filosofia de Scla'ka Si Teatre. Una filosofia que ens ha permès presentar ja dos espectacles com "Quan digui un" i "El Retratista". Busquem textos nous. Busquem històries que ens diguin coses, que transmetin. I com que no ens hi volem posar per poc, busquem textos que la gent no conegui i fer-los conèixer. Així, a "Quan digui un" de Gary Blackwood va ser una estrena absoluta a Europa. "El Retratista" estrena absoluta, amb la presència dels seus autors Gerard Vázquez i Jordi Barra. I "Pols Oposats", estrena absoluta en català d'un text de Bruce Kane, del que se n'han fet produccions professionals i amateurs arreu del món (Estats Units, Anglaterra, Irlanda, Taiwan i Austràlia) i que fins ara s'ha traduït al castellà (en una versió feta a Lima, Perú, l'any 2001) i al romanès, en una producció dins del circuit professional que s'ha fet l'any 2008 a Bucharest. El mes d'octubre de 2008 també se n'estrena una versió a Londres. S'ha fet també una película basada en aquest text, amb el mateix títol de "Opposites Attract" de la que per internet se'n pot veure el trailer al "youtube".

A la nostra producció, hem fet un salt endavant. De 3 actors en el primer espectacle vam passar a 5 a "El Retratista" i a 10 actors a "Pols Oposats". Passem d'un teatre reflexiu a un espectacle d'humor, segurament no de rialla oberta, però si que en clau d'absoluta comèdia. De dos espectacles de dues hores de durada a un espectacle sols d'una hora.

 ALGUNES OPINIONS SOBRE D'ALTRES PRODUCCIONS 

Relationships, relationships, will their curiosities always fascinate and elude us? Truly, the exploration of us human's actions and reactions to each other warrants further investigation. And this show does just that! Familiarity of the character's experiences may make bring tears, jeers, and laughs to you, as it did for me. The vignette with the couple who only want the other when the other doesn't want them was hilariously hitting the mark, as were many other scenes. If you want to laugh at yourself (and we all should in order to remain mildly sane), SEE THIS SHOW!

 Best act to take a partner to: With eight vignettes lasting just a few minutes each, the topic is the driving point in the one-act "Opposites Attract" while the participants merely serve as the vehicle to get us to writer Bruce Kane's desired destination.

Kane has his theories about what we want from our partners, ... and it's still fun to see actors look foolish for doing and saying what most of us have thought at one point or another.

The comic scenes range from parable — a man and woman go through an evolution of a courtship and relationship in the span of one night at a bar, climaxing with the line: "Just tell me what you want and I will withhold it" — to the absurd — a married couple's commitment is tested only by their Tuesday night trysts with other partners. The show has an intimate feel that is engaging, and its 60-minute running time never allows it to be overbearing.

"10 quick takes on the dating game... the sketches move quickly and devastatingly".

Los Angeles Dramalogue

(c) SCLA'KA SI TEATRE. [email protected]. Per l'autor: (c) Bruce Kane www.kaneprod.com