(48Base) 4.8. Canvis de base de numeració (I)
Escriviu un programa que llegeixi un nombre natural més petit que 256 i escrigui la seva representació en binari. Per a això heu de fer divisions successives per 2 i quedar-vos amb les diferents restes. Per exemple, per calcular la representació binària del número 100 fareu:
3/2=1 6/2=3 12/2=6 25/2=12 50/2=25 100/2=50 1
3%2=1 6%2=0 12%2=0 25%2=1 50%2=0 100%2=0 per tant 10010 = 11001002
Feu que el programa faci la comprovació que el nombre introduït sigui més petit que 256 i, en cas contrari, que presenti un missatge d'error i torni a demanar un altre nombre.
Afegiu al programa anterior una funció que permeti fer representació decimal d'un nombre en base 2. Per fer-ho, només heu de sumar 2n si en la posició n del nombre binari hi ha un 1. Exemple:
11001002 = 26 + 25 + 22 = 10010
Feu una versio que demane el nombre N i la base B(2 8 16) i pase el nombre a aquesta Base
(47Err) 4.7 Sol·luciona els errors d'aques exercici
#include<stdio.h>
#include<math.h>
#include<conio.h>
main(){
int num, primer=1;
int lim,divisor=2;
printf("\t Introdueix el nombre>... ");
scanf("%f",num);
lim=int(sqr(num));
while(divisor<=lim){
if(!(num%divisor)) primer=0;
diviso++;
}
if(primer) printf("El nombre introduit es primer\n");
else printf("El nombre introduit es compost\n");
getch();
}
(46Curios)4.6 Nombre curiós
Direm que un nombre natural es curiós si és igual a la suma d'un cert nombre de naturals consecutius començant per qualsevol natural i acabant per qualsevol natural més petit que ell mateix. Trobar els nombres curiosos de 2 xifres.
Els tres primers nombres “curiós” són:
el 3, ja que és la suma d'1 + 2
el 5, ja que és la suma de 2 + 3
el 6, ja que és la suma d'1 + 2 + 3
(43Prog) 4.3Progressió aritmètica és una successió el terme general de la qual és de la forma:
an=a·n+b
Per exemple, la progressió aritmètica de terme general an=2·n-1 és {1,3,5,7,...}.
Aquest programa calcularà la suma dels n primers termes d'una progressió aritmètica. Aquesta suma es fa de dues formes. La primera es fa generant tots els termes i sumant-los. La suma es fa amb el següent bucle en el qual, la variable ct fa de comptador.
(42Ascii) 4.2 Taula ASCII
(41Mida) 4.1. La mida i rang de les variables
En aquesta pràctica comprovarem la mida i rang dels diferents tipus de variables amb l'ús de l'operador sizeof(). Feu un programa com aquest:
Explicació del programa
Aquest senzill programa no necessita massa explicacions. És una comprovació de la mida real en octets que ocupa cada tipus de variable. Això es fa amb l'operador sizeof(). sizeof() és un operador de C/C++ i no una funció. No té cap declaració en cap arxiu capçalera. De totes formes es comporta com una funció que admet com argument el nom d'una variable, un tipus de variable o bé una expressió i torna un enter que correspon al nombre d'octets que ocupa la variable, tipus o expressió. El resultat podria ser diferent en compiladors diferents. El resultat en és el següent:
|
mida
del tipus char :1 mida del tipus double :8 mida del tipus long double :8 mida del tipus bool :1
mínim i màxim de char :-128 127 màxim
d'unsigned char :255 |
Els modificadors signed i unsigned no afecten a la mida de les variables.
L'operador sizeof() és útil si es volen fer programes "portables", és a dir, que es puguin compilar en diferents compiladors. S'ha de tenir en compte que les variables del tipus int, per exemple, que en VC++ ocupen 4 octets, en altres compiladors, com Turbo C, ocupen 2 octets. L'ús de modificadors com long, que poden semblar redundants, asseguren també la portatibitat dels programes.
En la segona part del programa es mostra els valors mínims i màxims dels diferents tipus. Per visualitzar aquests valors s'han fet ús d'unes MACROS o constants predefinides. Aquestes MACROS estan definides en els arxius capçalera limits.h i float.h. S'han d'incloure tots dos arxius per tal de poder usar totes aquestes MACROS.