#include <stdio.h> 
#include <conio.h> 
//Declaració o Prototip de la funció
void entre_aib(int a, int b);//Void significa que no calcula res , no te sortidasortida

main() 
{ 
int a,b; 

printf("\nDona'm dos numeros separats: "); 
scanf("%d %d",&a,&b); 
entre_aib(a,b);
getch(); 
} 

void entre_aib(int a, int b) //Definició de la funció 
{
printf("Els valor entre %d i %d son:", a, b);
while(a<=b) {
            printf("\t%d",a);
            a++;//a=a+1;
            }
} 

En aquest exercici es demana una primera versió d'un programa que millorareu en un altre mòdul. Es tracta de resoldre una equació de segon grau del tipus:

ax² + bx + c = 0

De moment, no fareu cap comprovació de si les solucions són reals, per tant, s'ha de tenir en compte que aquesta versió del programa fallarà si els coeficients fan que l'equació no tingui solucions reals.

El programa ha de demanar els tres coeficients a, b i c. Aquests coeficients seran del tipus double. S'han de declarar de la següent manera:

void main(){    double a,b,c; //coeficients    double disc;  //discriminant de l'equació    double x1,x2; //solucions de l'equació ...

Per llegir les dades es pot fer servir una funció scanf() per a cada coeficient:

printf("\nintroduïu el coeficient a:"); scanf("%lf",&a); printf("\nintroduïu el coeficient b :"); scanf("%lf",&b); printf("\nintroduïu el coeficient b :"); scanf("%lf",&c);

 

o bé una única funció scanf() que llegeixi tots tres coeficients alhora:

printf("\nintroduïu els coeficients a, b i c\n"); scanf("%lf %lf %lf", &a,&b,&c);

Per llegir i escriure variables del tipus double, el codi de tipus que es fa servir és %lf.

La fórmula per resoldre equacions de segon grau és, com tothom recordarà:

El símbol ± indica que l'equació pot tenir dues solucions: una amb el més (+) i una altra amb el menys (-).

Per fer l'arrel quadrada, es fa servir la funció sqrt(). Per utilitzar aquesta funció, és necessari incloure al principi del codi l'arxiu de capçalera math.h:

#include <math.h>

És més fàcil entendre el programa si feu servir variables per als càlculs parcials, per exemple:

disc=b*b-4*a*c; x1=(-b+sqrt(disc))/(2*a); x2=(-b-sqrt(disc))/(2*a);

2. La descomposició horària

Escriviu un programa que llegeixi un nombre natural que representa un cert temps en segons (per exemple: 125342 segons) i escrigui la seva descomposició en dies, hores, minuts i segons (per exemple: 1 dies, 10 hores, 49 minuts, 2 segons). 

3. Paràmetres estadístics amb tres dades

En aquest exercici es tracta de fer un programa que calculi la mitjana aritmètica, la mitjana geomètrica, la variança i la desviació típica d'un conjunt de tres dades del tipus real, per això, heu de crear tres funcions

mitjana aritmètica
La primera funció retornarà el valor de la mitjana aritmètica dels tres números, és a dir, la suma dividit per 3.

mitjana geomètrica
La segona funció retornarà el valor de la mitjana geomètrica dels tres números, és a dir, l'arrel cúbica del producte dels tres. Per tal de fer l'arrel cúbica heu de fer servir la funció pow() on el segon argument haurà de ser 1./3 (Atenció!!, 1/3 no és el mateix que 1./3):

variança

La tercera funció retornarà la variança dels tres números. La variança de tres números: a,b,c, es pot calcular com la mitjana aritmètica dels quadrats d'a,b i c menys el quadrat de la mitjana aritmètica d'a,b i c, és a dir:

Per últim, per tal de calcular la desviació típica de les dades només s'ha de recordar que la desviació típica és l'arrel quadrada de la variança.

Per poder fer servir les funcions matemàtiques: pow() i sqrt() és necessari incloure l'arxiu capçalera math.h.

Direm que un nombre natural es curiós si és igual a la suma d'un cert nombre de naturals consecutius començant per qualsevol natural i acabant per qualsevol natural més petit que ell mateix.

Els tres primers nombres “curiós” són:

el  3, ja que és la suma d'1 + 2

el  5, ja que és la suma de 2 + 3

el  6, ja que és la suma d'1 + 2 + 3

Especifiqueu una funció anomenada void curios(  ); que rebrà un nombre natural n i decidirà si és curiós o no.