La llengua catalana

 

Sóc nascuda aquí: entre els rius que baixen
dels cims dels Pirineus a la Mediterrània.
Sóc un cas estany de Roma:
franca i ibèrica
però també mossàrab, grega i jueva
perquè, si més no, d'aquestes fonts
va veure el meu cor.

Vaig somiar que Déu em va somriure
i que vam ser els escollits:
aquest afany em va seduir
i vaig sortir dels Pirineus.
Reis, comtes, cavallers, joglars,
homes i dones,
em duien arreu.
La força de l'adolescència em va seduir
i vaig sortir amb les quatre barres al pit.

I així portaren els meus mots
al Regne de València
i a Mallorca
fins als confins de la Mediterrània;
em vaig perdre per la Grècia clàssica
i em temeren els grans reis i molts sants pares.
Vaig deixar el meu rastre
per tots els racons del món.
Llàstima que la meva barca l'enfonsessin tant al fons

Però és el record que em farà arribar a demà
i tornaré a gaudir de la glòria i la fermesa d'antany
i deixaré de vetllar aquesta nit que es fa tan llarga.