El passat dia 12 d’abril el j�nior b de la penya va arribar a la ciutat italiana de Varese despr�s de 13 hores de viatge. Varese �s una ciutat de 90.000 habitants situada a la regi� de Llombardia, a les vessants dels Alps.

All� es disputava el torneig internacional cadet (a It�lia l’edat cadet compr�n els jugadors nascuts als anys 84-85-86) Memorial Sergio Rizzi.

Els diaris locals informaven de la participaci� estel�lar de dos equips nord-americans (Team Ohio i Lancaster) i de un Iugoslau, el temible Buducnost, que comptava a les seves files amb tres jugadors que ja han participat a la Eurolliga. En segona fila, els diaris situaven com a equips aspirants la PAF de Bolognia, la Benetton, el Rimini, l’Adecco Milan, el Siena, un dels equips amfitrions; el Rosters Varese (l’antic Ignis), el Scavolini, el Joventut de Badalona i el Meritalia i Poliform de Cant�.

El torneig el completaven els equips del Urspring ULM, el Saronno, l’Alto milanesse, el Robur et Fides, el Sempione, el Venegono, el Buguggiate, el Bosto, el Valceresio, el Borgomanero i el Monza.

El sistema de competici� consistia a jugar una fase pr�via de 6 grups de 4 equips que jugaven entre ells. Els primers classificats i els 2 millors segons es classificaven a unes eliminat�ries que situarien a una final a quatre als equips classificats.

El primer partit el vam disputar contra un dels equips locals (que a m�s ens va acollir i tractar com a reis), el Robur et Fides de Varese. El cansament de tot un viatge es va notar i en certs moments vam estar malament. Tot i aix� l’equip va guanyar de m�s de 20 punts i en va anotar 98.

El dia seg�ent havia de ser una jornada clau. Pel mat� ens enfrontar�em a la ventafocs del grup, el basket Sempione i per la tarda al campi� d’It�lia cadet, la temible PAF (antic Teamsistem) de Bolognia.

Pel mat� l’equip va sortir amb moltes ganes i va encarrilar el primer quart amb un tempteig de 40-6. La relaxaci� pr�pia del resultat ens va portar a baixar el nivell i acabar guanyant de 55 punts de diferencia, anotant-hi 114 (fet que ens donava moltes opcions de quedar classificats com a millors segons en cas que no es guany�s a la PAF).

La tensi� era palpable per la tarda i l’equip va sortir molt nervi�s davant de les 300 persones que omplien el Campus de Varese. Al final dels 20 primers minuts la Penya avantatjava per 3 punts de diferencia al seu rival. La segona part va ser una hist�ria molt diferent. L’equip va fer una defensa immillorable i el temut contraatac badalon� va provocar que la Penya s’emport�s la vict�ria per 29 punts de diferencia i anotant-hi 106. De res va servir que els internacionals Gennaro Sorrentino i Federico Legnani anotessin m�s del 60% en tirs exteriors.

Dif�cil eliminatoria.

Les eliminat�ries ens creuarien amb el millor segon classificat, el Rosters Varese. Aquest era, poder l’equip que ning� volia. No era un equip sobrat de qualitat, per� davant de 500 persones al seu pavell�, que l’animarien sense parar, i amb un arbitratge que estava cantat escombraria cap a casa aquest equip es feia molt fort.

Les coses no van comen�ar gens b� i, tot i la forta defensa amb la que vam sortir, les coses en atac no van sortir i vam acabar perdent el quart amb un resultat baix�ssim; 14-6.

En el segon quart les coses no van millorar, gr�cies sobretot a que la nostra major arma aquella nit, el rus Dimitri Flis va ser defensat amb una duresa inusual, sent marcat per tres jugadors que el colpejaven cont�nuament quan tenia la pilota.

La defensa tancada del Rosters va fer efecte i els italians se’n van anar al descans amb nou punts de diferencia al marcador.

Per� un altre cop la defensa va ser el nostre millor atac i despr�s d’uns minuts en que els italians es van arribar a posar 14 punts a dalt, vam saber contraatacar de manera fulgurant un altre cop fins al punt d’empatar el partit a les acaballes del 3er quart. Va ser, poder, el millor moment de b�squet en aquell partit. Vam poder col�locar-nos al davant, per� sempre que ten�em possibilitat per fer-ho, els arbitres italians inventaven alguna infracci� per donar-li la pilota als llombards.

L’�ltim quart va transc�rrer igual que el tercer, amb moltes possibilitats de situar-se per davant, per� sempre parades per els arbitres. En els darrers minuts la pressi� arbitral va ser tal que la Penya nom�s es va alimentar dels 5 estratosf�rics triples del seu genial base, Dani Rodr�guez i dels rebots que �rem capa�os de capturar en mig d’una pluja de cops (a falta de 2 minuts l’equip itali� ja estava en bonus i la Penya nom�s havia rebut 2 faltes). Es va arribar a falta de 26 segons 3 a baix, per� un incre�ble triple del base de Cornell� Dani Rodr�guez va empatar el partit.

La pr�rroga estava servida. La Penya va sortir un altre cop fluixa, tot i aix� va saber reaccionar despr�s d’anar 8 a baix i va aconseguir posar-se 2 punts a sota i amb possessi� de pilota a falta de dos minuts. Per� un altre cop els �rbitres es van encarregar de donar-li el toc de gr�cia al partit i despr�s d’algunes decisions incre�bles la Penya va perdre per cinc punts. Un apunt: mentre als altres partits l’equip va rondar i traspassar escandalosament la barrera dels 100 punts (fins i tot amb equips de m�s qualitat que el Varese) en aquest partit nom�s vam ser capa�os d’anotar 64 punts en 45 minuts. L’explicaci� �s clara. Dimitri Flis, jugador que va anotar m�s de 30 punts en altre partits, nom�s en va anotar 7, acabant el partit amb nombrosos cops i rascades que els �rbitres van deixar cometre.

A deixar el pavell� verd-i-negre ben alt!

El m�s f�cil en aquelles condicions hauria sigut deixar-se anar i decidir passar uns bons dies a It�lia sense necessitat d’acabar cansats cada partit. Per� la r�bia que se sent al ser robat i les ganes de fer un bon paper al torneig ens va dur a lluitar amb totes les forces pel 5� lloc.

Haur�em de disputar dos partits, el primer contra el Siena, un equip f�sicament superior i t�picament itali�, que t’acaba avorrint amb el seu ritme i que juga amb una duresa extraordin�ria.

El partit contra el Siena es va disputar en un pavell� incre�ble davant d’unes 200 persones.

L’equip va sortir motivad�ssim i, amb una defensa i contraatac de somni, que feia pensar en una pallissa, va aconseguir anar al descans amb 22 punts de difer�ncia. Per� els italians, m�s llestos que la gana, van anar remuntant a poc a poc i, sense poder donar-nos compte, se’ns van posar a tir de triple a falta de 5 minuts per acabar el partit. En aquest matx els �rbitres van estar molt correctes i l’�nic contratemps ali� al rival que vam tenir van ser els tirs lliures. Tot i aix�, en un final d’aut�ntic infart, sobretot pels pares que ens van acompanyar a It�lia i que van animar sense parar, ens vam endur la vict�ria per 3 punts de diferencia, tornant a sobrepassar la barrera dels 100 punts.

Lesions, producte d'un esfor� continu.

Les lesions produ�des per l’acumulaci� de partits es van fer un aut�ntic perill per a nosaltres, que hav�em anat a It�lia sense poder disposar de l’Edi Rodrigo (lesionat) i d’en Josep Maria Guzm�n (disputant amb la selecci� espanyola un torneig de nacions a Par�s). Se'ns havia afegit el cadet �ngel Garcia i compt�vem amb 11 jugadors disponibles. Per� a la segona jornada el sostre del equip, Carlos P�rez, es va lesionar, fent-nos baixar molt el rendiment a la pintura. A m�s, tampoc estava al 100% el pivot Gerard Fontrodona (amb mol�sties al qu�driceps) i arrossegaven mol�sties els bases Dani Rodr�guez i Jordi Calvet (amb dos estrebades musculars patides el dia de la PAF), el ala-pivot Jordi Foz (que arrossegava mol�sties al genoll) i el rus de 2’01 Dimitri Flis (amb un fort cop patit a l'esquena el dia del PAF).

El partit va comen�ar amb un domini clar per part nostra que ens don� avantatges de 15 punts en els primers minuts de partit. Per� els italians, ajudats per uns �rbitres un altre cop al seu favor es van apropar i van aprofitar per repartir llenya; el nostre aler, David M’Bodji va patir un tall al p�mul i Dimitri Flis un altre cop a l’esquena.

Els italians van marxar al vestuari insultant-nos i amb una difer�ncia favorable de 8 punts.

Per� vam arrencar un �ltim esfor� i amb una incre�ble defensa, sobretot de l’aler Carles Romero sobre el seu millor jugador, l’afric� Guy Khao i amb un altre recital del base Dani Rodr�guez (42 punts), l’efic�cia de l’Enric Arribas i l’electricitat d’en Jordi Calvet vam aconseguir acabar amb una difer�ncia de 12 punts a favor. L’equip va traspassar un altre cop la barrera dels 100 punts, fet molt important en partits en que l’equip rival no juga corren (tots els partits van ser jugats contra equips italians).

A les semifinals un altre recital dels arbitres va fer eliminar al Buducnost (Que va decidir marxar del camp a falta de 20 segons per la lamentable actuaci� dels arbitres) a mans del Rosters de Varese, mentre que a l’altra semifinal el Team Ohio derrotava al tamb� nord-americ� Lancaster.

L'endem� el Buducnost va afluixar el seu ritme i tot i anar guanyant per una diferencia de 25 punts als americans, es relaxaren i acabaren perdent el partit a la pr�rroga.

Una final que no responia a l'expectaci� creada.

La final, que es va disputar al Pala Ignis citt� giardinello de Varese davant de 4500 persones va decepcionar tothom, que es va quedar amb les ganes de veure com un equip europeu plantava cara als americans. Aquests, van sortir al camp a fer el show-time, un show-time que tan sols dos equips al torneig van demostrar que podien aturar: el Buducnost i el Joventut. Molts es van quedar amb ganes de veure que hauria passat si en comptes del Rosters, un de nosaltres hagu�s disputat la final que ens havien robat.

Una maleta plena de records...

No vam guanyar el torneig, per� si vam fer con�ixer el crit de penya per terres llombardes i vam demostrar que el nivell de b�squet a Badalona i Catalunya �s, sense dir cap bajenada, equiparable al mostrat tant per Iugoslaus com per americans.

A m�s del cinqu� lloc, en Dima Flis va ocupar el segon lloc en el concurs d'esmaixades (guanyat per l'americ� Ivan Harris) i en Dani Rodr�guez va completar un torneig d'insomni al proclamar-se m�xim anotador amb una mitja de 32.5 punts per partit i demostrar mer�ixer el t�tol a millor jugador. A m�s, en Joan Rallo va endur-se nombrosos punts en la votaci� per escollir al millor defensor del torneig.

Aprofito, des de aqu� per agrair el tracte rebut a terres italianes per jugadors i fam�lies del equip del Robur et Fides de Varese, aix� com agrair els �nims i crits de suport que en tot moment ens van donar els pares al torneig.

Tamb� aprofito per felicitar als Penyadictes per ajudar al b�squet base de la Penya, aix� com per haver-me donat la oportunitat de fer una cr�nica del torneig de Varese. Gr�cies, Penyadictes!

For�a Penya!

Joan Rallo, Jugador del Junior B.