CLAU DE FA

 

TERRA DE SAMARRETES

No ploris per una samarreta que lluita,

lluita per una samarreta que plora.

 

IT

Glaçó.

Espelma.

Cuc.

Iglú.

Casa.

Glaç.

Foc.

 

GLAÇONS D'ENCÍS

Sis xiques espelemes,

sis xiques espelemes enceses,

tres gots de tots colors,

tres gots de tots glaçons amb colors.

Un glaçó s'apropa a una xica espelma.

Dos glaçons s'apropen a dues xiquetes espelmes.

La flama l'esguarda.

La flama té llar.

El gel agosarat mata l'escalfor, l'aiga mata el foc.

La flama prudent guanya el gel.

El foc pot.

 

ROCK DE FLOC

En aquesta gèlida nit el sol ha brillat durant tretze minuts.

I el glaçó no s'ha fos.

 

ESTACIÓ

Veu en off:

Propera estació,

Primavera.

 

RITUS D'ALEGRIA (RECEPTA)

Ingredients:

50 grams de maduixes triturades, mesclades amb llet,

deixades resposar a la nevera de Canàries.

1 vol de cireres roges.

Terrassa a mitja tarda d'un maig assolellat.

Retrobada d'una vida en teatre -que se'n diu felicitat-.

No us manca res ???

Agafeu una cirera, introduïu-la al camp de maduixes, uniu-la amb l'alegria que us envolta.

Assaboriu-la.

Renéixer.

 

I TOT

I tot gràcies a les cireres,

els carnets,

els personatges,

els contes contats,

els comptes comptats,

els germans retrobats.

 

BICICLETA

Aquí estant, n'hi esguardava una de groga.

Ara, en queda el record.

I molt més que un acord.

 

BICICLETES

Tres bicicletes guaiten asturades vint-i-una cistelles.

Tres taquilles guaiten asturades tres bicicletes.

Dues bicicletes sempre recordaran una taquilla.

Tres bicicletes viuen intensament un estiu blau.

Tres guitarres aprofiten seuejant els instants del temps.

Els instants del temps comparteixen junts el que han après.

 

TEMPUS FUGIT

 

El temps fuig mentre talles històries,

mentre fas el primer nombre,

mentre hom passeja al davant,

mentre una nena s'apropa,

s'amaga, espia, somriu,

mou les ales i bat les antenes.

 

Mentre l'estiu esdevé la cançó de la felicitat.

 

TALLAR LA SINDRIA

Tallar la síndria és com la vida mateixa

 

SOPAR

El far del sud,

el sol ja post,

la mar a clapes,

l'illot rodó.

 

CABELL D'ÀNGEL

Plouen estels damunt del teu cap.

Plouen bells acords damunt dels estels.

Damunt dels cabells que reposen, com estels.

 

CANYA DE SUCRE

Si a l'endinsar-me a l'oncle estelat,

sento una pregona enyorança.

Si en una taula de tres

un buit al teu lloc hi manca.

Si de nit a la barra estant

m'envolten milers d'imatges.

Si el cor no és roc,

vida da, mancança.

És que quelcom està passant.

Quelcom s'atansa.

 

 

A L'AVIÓ

He vist a la mar un punt surant.

 

VOLIA

Amb quatre minuts

volia per donar-te la mar.

Amb un instant

em donares el món.

 

VIURE

Punt de llibre.

Punt de mira.

Punt de creu.

Punt de trobada.

Punt a la "i".

Punt i coma;

dos punts:

punts supensius ...

punt.

Punt i final.

Punt i principi

de viure sense tu.

 

D

Duus grafies, porexpan,

alces escoles, en català,

vius parròquies, trens en cant.

Indret màgic, camp de pas

 

PUNT I COM AS

Vas de punt,

Lax i ball,

dits i nas,

mots i nits

gots i cants.

 

Fosc i pas,

ull per ull,

fit a fit,

risc que val,

bes de nit.

 

Curts i pols,

verd i tu,

font i punt,

brams i JERC,

bons i "NERC",

Vic i Bloc.

 

Cau i chaus,

Sant i tren,

si fa sol,

cal i vint,

sis i res.

 

Grup de folk,

el teu so,

vall del riu,

roig de Re,

La de Sol.

Sants i trens,

sol i fred,

foc i web,

cel i sacs

neu i riu,

gel i flors.

 

Pans i plat,

nin que riu,

Puig i cim,

riu i viu,

punt i tu.

 

 

 

TIPA DE TECA

Què vols ?

 

Un tec ben bo.

un mos de pa,

un glop de vi,

un plat de carn

i un flam ben dolç.

 

I què més ?

 

Un feix de naps,

un peix ben xic,

un ou al plat

i un mouse ben gran.

 

I prou ? Mmm ...

 

Molts grans de blat,

un tou de nous,

un plat de cols,

un mos de xai

un got de suc.

 

Ja ??? Nyam ...

 

Un fuet ben llarg,

un plat de llom

amb un munt de sal.

I un got de llet.

 

Prou ???

 

Bé ... un plat de rap,

un mos de cranc

que fa crec-crec.

Un tou de porc

amb molt de greix.

I un pot de mel.

I un òs pel ca.

 

Ei, si pot ser.

 

Versió del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart

 

QUE BÉ

 

Que bé menjar croisants de xocolata del carreró de les Rambles tornant de gresca.

Que bé quan n'ofereixes a la gent.

Que bé arribar a casa a la matinada i poder esmorzar sense pressa.

Que bé esmorzar a la matinada a casa quan tothom dorm.

Que bé trobar-se al llit dormint el matí d'un dissabte i saber que no et sonarà el despertador.

Que bé poder dormir fins al migdia d'un dissabte.

Que bé tornar anar a un concert i poder-te posar samarreta de màniga curta.

Que bé quan s'apropa l'estiu.

Que bé anar de Festa Major a poble i a la matinada fer cua al forn per comprar coca.

Que bé comprar coca al forn del poble.

Que bé sentir l'olor de petroli a l'arribar a l'estiu a la casa de Manresa.

Que bé que ja són vancances.

Que bé pujar a les golfes i trobar encara coses per descobrir.

Que bé pujar a les golfes.

Que bé prendre un suc de kiwi a La Fresca.

Que bé que torna a ser estiu.

Que bé quan la mare et convida a un gelat de caramel amb nous de macadàmia.

Que bé tenir temps fins i tot per passejar amb la mare.

Que bé prendre un granitzat al Passeig sense pressa.

Que bé sentir-se lliure.

Que bé tocar la guitarra i veure que sona la melodia que vols.

Que bé aconseguir tocar aquell ritme que tan difícil era.

Que bé sentir el sol com crema a la pell al carrer de Sant Eloi.

Que bé que que faci calor.

Que bé tornar en bicicleta de la piscina pel Passeig.

Que bé sentir que se t'assequen els cabells amb l'aire.

Que bé pujar les escales de casa amb la motxilla, tornant d'excursió.

Que bé tornar d'excursió. Que bé sentir que a fora plou i tu no pots sortir.

Que bé que plogui.

Que bé estar malalt i que vingui un amic a veure't i s'assegui als peus del llit.

Que bé que vinguin els amics a casa a veure't.

Que bé durant el curs retrobar els amics d'estiu en un concert al Congost.

Que bé dormir a l'autocar després d'un concert lluny de casa.

Que bé quan la Sandra de "Mandràgora" es tapa la boca amb la mà quan acaba de llegir un poema.

Que bé sentir el poema.

Que bé sentir aquell pessigolleig a la panxa, quan parles amb un noi.

Que bé sentir que potser t'estàs enamorant.

Que bé pensar el que t'agradaria que passés abans d'adormir-te.

Que bé fer un poema.

Que bé.

Poema inspirat en el llibre Que bé de Philippe Delerm

 

POEMA JUSTIFICAT (II)

H o s e n t o . . .

 

POEMA SENSE SEPARACIONS

Quihohaviadedirqueenaquestesalçadesensdediquéssimaidearuntextpoètic

amitjatardadetalscaracterístiquesqueellectorsiguisusceptibledesdevenirfoll

alllargdelasevalecturalaqualpotresultarcomplexaiunxicengorrosadavantla

dificultatquepresentabenpochabitualenlaliteraturadetotselstempsperòsípossible

ideltotacceptableArajanoemquedamésquedirvosqueusadreceualanteriorpoemai

usenllegiuelcontingutjaqueperraonsobbieséslunicqueemquedaperdirvos.

 

POEMA SIMBÒLIC

@$%&*

 

JO TAMBÉ VIBRO

Jo també vull viure,

caient al pou entollat,

l'art total,

on vailets erràtics

en els prestatges de la retòrica

enterren erres.

Jo també vull col·locar col·loquis,

de la insípida saliva

als prestatges de retòrica.

Oh, temuts abismes,

en els pronoms cerquen aiguamolls.

Veig com plou i fa sol,

i observen muntanyes d'emes.

Vaig tot sol, i de dol.

 

Centó de Jo També i Vibrants i líquides de Darrutri

 

TOT

Mon nom,

sóc cos

tan nat

sota tos.

Cap pac,

roman amor,

sol los

coll lloc

mull llum.

Camí mag

trob port

anem mena:

illa, allí.

I ca, aquí,

Pas sap,

ser res

et té.

Hi vas, sabi,

mar ram,

sal, las!!!

 

PORTA

Clau

Plau

Play

Plany

Pany

 

ENIGMISTA

Mar

Rar

Rau

Riu

Rius

 

REIVINDICACIÓ (o www)

.es

et

set

pet

cec

cel

cal

.cat

 

VERBS BARBS

Vaca amb beca i vici de boca amb Bacus.

Casa en quisso que és de cossa cuca.

Dar do de Déu, dur !!!

Fan de "Big Fun" fent fons fins.

Na Greta duu un got groc,és grata,canta "Grita" a la gruta.

Grega d'engruna groga, agra i "grogui".

Jac juga a joc. Jo jec, agir !!!

En Lucas amb líquid locu i laca l'he colat.

Mare, mira, un moro al mur !!!

 

INÈDITS ...

 

SOTA LA TEULADA

Llum que no s'encén,
manca d'espelma,
golfes del mural.
Cel d'uns instants.
Terrassa de maduixes.

Guitarra per pizza,
dinar per música.
Escales que pugen,
claus que obren panys,
murals de Constantí
dolços com el vi.

AL CEL (II)

Tu n'has dibuixat els estels.
Les tres bessones s'hi gronxen.

 

 

MOT

Criteri

 

QUÈ ÉS UN NUCLI ?

A la CAL

Un mot que comença per consonant nasal i finalitza en vocal.
La part principal de tot sintagma.
El centre de l'àtom.
De la flor, el capullo.
Un grup local de mínim tres persones que treballen conjuntament formant part de la Permanent i alhora de l'Assamblea.

 

JO CREC

Jo crec que ella dormia

 

US ESCRIURIA

Us escriuria,
però no puc.
Malgrat tot,
us escriuria.

 

 

PER DIR-VOS

Sóc feliç quan
el germà gran,
el mitjà
i el petit
donen gas,
obren llums,
gotegen aigua.
Riuen.
Riem.

 

RESTAURANTS

Són davant per davant.

Pasta i arròs.

Pizzes i rotllo primavera.

Alegria i màgia.

Alegria i alegria.

Felicitat i felicitat.

 

DIR JO


Dir jo
és dir tu.

 

LA MÀ


S'ha de treure la mà del sac.

 

MON MÓN

Ton món
és mon món.
Mon món
és ton mon.

 

UN GUAI

Ets guai.
Sóc guai.
És guai.
Som guais.
Sóc un guai cansat.

 

A DESTEMPS


A la Carme

Al zoo.
A destemps.


DIÀLEG

A la Brisca


-Bup !!!
-Bup !!!
-Bup-bup, bup-bup, bup-bup ..., bup ???
-Bup !!!???
-Bup.
-Bup-bup, bup-bup ... Bup !!!
-Bup-bup.
-Bup.
-Bup !!!
-Bup !!!



JORN

Surt el sol i el cel és clar

 

5 DE 5 AMB SOL

A la Colla de la Cirera i a Encara Farem Salat

Vies que apropen cars mags,
samarres grogues, fa calor.
Carpes nedant al camp:
torontollen, s'envalen.

Escenaris salats,
menuts continents.
Aigua de globus, xips-xops.
Al nord, al sud i a Calataiud.

DINA 4, fonts, més aigua,
bimbes a plaça, cireres, xocolata.
Incògnita d'allà, Equi d'aquí.
Juga, jau.
Nombre màgic, cinc de cinc.

Culturaviva 2002


JO PENSO

A Navès i al Villaró Vell

Que el millor que podem fer
és anar a Patum.

 

AL BELL MIG

Us heu instal·lat al bell mig.


PENSAVA

Pensava que era divendres.
I és dissabte !!!

Menorca,juliol 2002


HEM

Hem d'anar a França
amb una bimba
i una crep de xocolata.

Menorca, juliol 2002


ROCA (o QUINA LLAUNA !!!)

Una
dues
tres,
punxes.

Menorca, juliol 2002

 

ARRECADA

Al Jordi i l'Alba

T'estimo

 


RIURE PER SEMPRE

INDICATIU
Present
Tu eh
Jo ewhe
Ell eha, nosaltres ehem, vosaltres eheu, ells ehen.
Pretèrit imperfet: ehava, ehaves, ehava, ehàvem, ehàveu, ehaven.
Pretèrit Perfet: ehí, ehares, ehà, ehàrem, ehàreu, eharen. Futut simple eharé: eharàs, eharà, eharem, ehareu, eharan. Pretèrit indefinit: he ehat, has ehat, ha ehat, hem ehat, heu ehat, han ehat.
Pretèrit plusquamferfet: Tots havíem ehat igual, també. Pretèrit anterior: estem amb les mateixes, tots haguérem o vam haver ehat d'igual manera.
Futur compost: haurem continuat ehat de forma gairebé idèntica.
CONDICIONAL
Simple: eharia, eharies, eharia, eharíem, eharieu, eharien. Compost: hauria o haguera ehat i la resta haurien o hagueren ehat semblantment.
SUBJUNTIU
Present: ehi, ehis, ehi, ehem, eheu, ehin.
Pretèrit perfet: hagi ehat i ja hi tornem a ser, els altres amb manca d'imaginació hagin ehat amb les mateixes característiques.
IMPERATIU: ehis tu, ehi ell, ehem nosaltres, eheu voslatres, ehin ells.
GERUNDI ehant, havent ehat.
INFINITIU ehar, haver ehat.
PARTICIPI ehat, ehada ehats i ehades.

I quin mal de panxa i quina plorera després de tant ehar!!!


TAULES

Taules de missaires,
missaires en tercet,
colles separades,
feliuencs a peu dret.

Fons de taula,
gèlid cantó,
canvi de plaça,
càlid racó.

Pessigolles de taules,
entrevistes, rialles.
I a la barra estant,
el rostre davant.

 

 


VIDA "D"

Vida da

 

?

Blava de mar,
roig de folulard.
I, tanmateix,
el dubte persisteix.

 


CAMP

Fum de celtes,
bes de gespa,
punt i principi.


DE

Diem que volem ser lliures
de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Del cert sempre ho serem
de Perpinyà a Narbona
i d'Arbúcies a l'aeroport.

 

TRUCADA ANÒNIMA

Anagrama a Roma.
Enigma gregorià.


EL SENTIT

Ara trobo el sentit
que la veu en off
de l'estació anunciï
les arribades dels trens.


A DARRUTRI ...

 

HE PERDUT UN MOT


(Centó de He perdut un verb i Mots, clars, breus i greus, de Darrutri)

He perdut un verb,
ben bé no sé pas què fer...,
a la tovallola,
que tort o dret
o al vel del paladar,
em cau i creix i em fot.

Era copulatiu i a qui me'l trobava,
com un forn i em dol i tot,
li faria una còpula desenfenada.

Tinc son i el front se'm fon,
he perdut un verb
i faig un vers molt tip,
d'aquells que em fa la guitza.

I, jo, rai, que prenc un flam.

He perdut un verb
de taps, sens caps ni peus, amb gust de res, faig un tomb de síl·laba i mitja.


EM PLAU CARBASSA

(Centó de Em plau i Et recordo carbassa, de Darrutri)

El meu cor
a frec d'orient
té dos vessants trenats.

Em plau viure.
El roig és la meva sang.


ESQUITXARÉ TEMPS

(Centó de Esquitxaré i Tempus fugit tecum de Darrutri)

Esquitxaré paraules:
esdevindran aquaris
de lletra encesa i vermella,
al voltant de la fugacitat.

Ploraré tinta,
quan els angles tinguin,
a ritme del tam tant,
cent graus més que l'alchol.

Vessaré flors,
faré un vers trenat,
frenètic.

 

POEMA AMB ABSÈNCIA VOCÀLICA

PM

 

POEMA AMB ABSÈNCIA CONSONÀNTICA

OEA

 

POEMA ABREUJAT

P.



POEMA COPIAR-ENGANXAR

Poema Poema

 

 

A MÀRIUS SERRA ...

 

BUF O BUFANDA

Buf
Bufa
Bufar
Bufarà
Bufada
Bufanda

 

PROJECTES

CAL
CEL
CEC

 

PER MUNTANYA

Torà
Tota
Bota
Bot

 


Hosted by www.Geocities.ws

1