CLAU DE FA

TERRA DE SAMARRETES
No ploris per una samarreta que lluita,
lluita per una samarreta que plora.
IT
Glaçó.
Espelma.
Cuc.
Iglú.
Casa.
Glaç.
Foc.
GLAÇONS D'ENCÍS
Sis xiques espelemes,
sis xiques espelemes enceses,
tres gots de tots colors,
tres gots de tots glaçons amb colors.
Un glaçó s'apropa a una xica espelma.
Dos glaçons s'apropen a dues xiquetes espelmes.
La flama l'esguarda.
La flama té llar.
El gel agosarat mata l'escalfor, l'aiga mata el foc.
La flama prudent guanya el gel.
El foc pot.
ROCK DE FLOC
En aquesta gèlida nit el sol ha brillat durant tretze minuts.
I el glaçó no s'ha fos.
ESTACIÓ
Veu en off:
Propera estació,
Primavera.
RITUS D'ALEGRIA (RECEPTA)
Ingredients:
50 grams de maduixes triturades, mesclades amb llet,
deixades resposar a la nevera de Canàries.
1 vol de cireres roges.
Terrassa a mitja tarda d'un maig assolellat.
Retrobada d'una vida en teatre -que se'n diu felicitat-.
No us manca res ???
Agafeu una cirera, introduïu-la al camp de maduixes, uniu-la amb l'alegria que us envolta.
Assaboriu-la.
Renéixer.

I TOT
I tot gràcies a les cireres,
els carnets,
els personatges,
els contes contats,
els comptes comptats,
els germans retrobats.
BICICLETA
Aquí estant, n'hi esguardava una de groga.
Ara, en queda el record.
I molt més que un acord.
BICICLETES
Tres bicicletes guaiten asturades vint-i-una cistelles.
Tres taquilles guaiten asturades tres bicicletes.
Dues bicicletes sempre recordaran una taquilla.
Tres bicicletes viuen intensament un estiu blau.
Tres guitarres aprofiten seuejant els instants del temps.
Els instants del temps comparteixen junts el que han après.
TEMPUS FUGIT
El temps fuig mentre talles històries,
mentre fas el primer nombre,
mentre hom passeja al davant,
mentre una nena s'apropa,
s'amaga, espia, somriu,
mou les ales i bat les antenes.
Mentre l'estiu esdevé la cançó de la felicitat.
TALLAR LA SINDRIA
Tallar la síndria és com la vida mateixa
SOPAR
El far del sud,
el sol ja post,
la mar a clapes,
l'illot rodó.
CABELL D'ÀNGEL
Plouen estels damunt del teu cap.
Plouen bells acords damunt dels estels.
Damunt dels cabells que reposen, com estels.
CANYA DE SUCRE
Si a l'endinsar-me a l'oncle estelat,
sento una pregona enyorança.
Si en una taula de tres
un buit al teu lloc hi manca.
Si de nit a la barra estant
m'envolten milers d'imatges.
Si el cor no és roc,
vida da, mancança.
És que quelcom està passant.
Quelcom s'atansa.
A L'AVIÓ
He vist a la mar un punt surant.
VOLIA
Amb quatre minuts
volia per donar-te la mar.
Amb un instant
em donares el món.
VIURE
Punt de llibre.
Punt de mira.
Punt de creu.
Punt de trobada.
Punt a la "i".
Punt i coma;
dos punts:
punts supensius ...
punt.
Punt i final.
Punt i principi
de viure sense tu.
D
Duus grafies, porexpan,
alces escoles, en català,
vius parròquies, trens en cant.
Indret màgic, camp de pas
PUNT I COM AS
Vas de punt,
Lax i ball,
dits i nas,
mots i nits
gots i cants.
Fosc i pas,
ull per ull,
fit a fit,
risc que val,
bes de nit.
Curts i pols,
verd i tu,
font i punt,
brams i JERC,
bons i "NERC",
Vic i Bloc.
Cau i chaus,
Sant i tren,
si fa sol,
cal i vint,
sis i res.
Grup de folk,
el teu so,
vall del riu,
roig de Re,
La de Sol.
Sants i trens,
sol i fred,
foc i web,
cel i sacs
neu i riu,
gel i flors.
Pans i plat,
nin que riu,
Puig i cim,
riu i viu,
punt i tu.
TIPA DE TECA
Què vols ?
Un tec ben bo.
un mos de pa,
un glop de vi,
un plat de carn
i un flam ben dolç.
I què més ?
Un feix de naps,
un peix ben xic,
un ou al plat
i un mouse ben gran.
I prou ? Mmm ...
Molts grans de blat,
un tou de nous,
un plat de cols,
un mos de xai
un got de suc.
Ja ??? Nyam ...
Un fuet ben llarg,
un plat de llom
amb un munt de sal.
I un got de llet.
Prou ???
Bé ... un plat de rap,
un mos de cranc
que fa crec-crec.
Un tou de porc
amb molt de greix.
I un pot de mel.
I un òs pel ca.
Ei, si pot ser.
Versió del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart
QUE BÉ
Que bé menjar croisants de xocolata del carreró de les Rambles tornant de gresca.
Que bé quan n'ofereixes a la gent.
Que bé arribar a casa a la matinada i poder esmorzar sense pressa.
Que bé esmorzar a la matinada a casa quan tothom dorm.
Que bé trobar-se al llit dormint el matí d'un dissabte i saber que no et sonarà el despertador.
Que bé poder dormir fins al migdia d'un dissabte.
Que bé tornar anar a un concert i poder-te posar samarreta de màniga curta.
Que bé quan s'apropa l'estiu.
Que bé anar de Festa Major a poble i a la matinada fer cua al forn per comprar coca.
Que bé comprar coca al forn del poble.
Que bé sentir l'olor de petroli a l'arribar a l'estiu a la casa de Manresa.
Que bé que ja són vancances.
Que bé pujar a les golfes i trobar encara coses per descobrir.
Que bé pujar a les golfes.
Que bé prendre un suc de kiwi a La Fresca.
Que bé que torna a ser estiu.
Que bé quan la mare et convida a un gelat de caramel amb nous de macadàmia.
Que bé tenir temps fins i tot per passejar amb la mare.
Que bé prendre un granitzat al Passeig sense pressa.
Que bé sentir-se lliure.
Que bé tocar la guitarra i veure que sona la melodia que vols.
Que bé aconseguir tocar aquell ritme que tan difícil era.
Que bé sentir el sol com crema a la pell al carrer de Sant Eloi.
Que bé que que faci calor.
Que bé tornar en bicicleta de la piscina pel Passeig.
Que bé sentir que se t'assequen els cabells amb l'aire.
Que bé pujar les escales de casa amb la motxilla, tornant d'excursió.
Que bé tornar d'excursió. Que bé sentir que a fora plou i tu no pots sortir.
Que bé que plogui.
Que bé estar malalt i que vingui un amic a veure't i s'assegui als peus del llit.
Que bé que vinguin els amics a casa a veure't.
Que bé durant el curs retrobar els amics d'estiu en un concert al Congost.
Que bé dormir a l'autocar després d'un concert lluny de casa.
Que bé quan la Sandra de "Mandràgora" es tapa la boca amb la mà quan acaba de llegir un poema.
Que bé sentir el poema.
Que bé sentir aquell pessigolleig a la panxa, quan parles amb un noi.
Que bé sentir que potser t'estàs enamorant.
Que bé pensar el que t'agradaria que passés abans d'adormir-te.
Que bé fer un poema.
Que bé.
Poema inspirat en el llibre Que bé de Philippe Delerm
POEMA JUSTIFICAT (II)
H o s e n t o . . .
POEMA SENSE SEPARACIONS
Quihohaviadedirqueenaquestesalçadesensdediquéssimaidearuntextpoètic
amitjatardadetalscaracterístiquesqueellectorsiguisusceptibledesdevenirfoll
alllargdelasevalecturalaqualpotresultarcomplexaiunxicengorrosadavantla
dificultatquepresentabenpochabitualenlaliteraturadetotselstempsperòsípossible
ideltotacceptableArajanoemquedamésquedirvosqueusadreceualanteriorpoemai
usenllegiuelcontingutjaqueperraonsobbieséslunicqueemquedaperdirvos.
POEMA SIMBÒLIC
@$%&*
JO TAMBÉ VIBRO
Jo també vull viure,
caient al pou entollat,
l'art total,
on vailets erràtics
en els prestatges de la retòrica
enterren erres.
Jo també vull col·locar col·loquis,
de la insípida saliva
als prestatges de retòrica.
Oh, temuts abismes,
en els pronoms cerquen aiguamolls.
Veig com plou i fa sol,
i observen muntanyes d'emes.
Vaig tot sol, i de dol.
Centó de Jo També i Vibrants i líquides de Darrutri
TOT
Mon nom,
sóc cos
tan nat
sota tos.
Cap pac,
roman amor,
sol los
coll lloc
mull llum.
Camí mag
trob port
anem mena:
illa, allí.
I ca, aquí,
Pas sap,
ser res
et té.
Hi vas, sabi,
mar ram,
sal, las!!!
PORTA
Clau
Plau
Play
Plany
Pany
ENIGMISTA
Mar
Rar
Rau
Riu
Rius
REIVINDICACIÓ (o www)
.es
et
set
pet
cec
cel
cal
.cat
VERBS BARBS
Vaca amb beca i vici de boca amb Bacus.
Casa en quisso que és de cossa cuca.
Dar do de Déu, dur !!!
Fan de "Big Fun" fent fons fins.
Na Greta duu un got groc,és grata,canta "Grita" a la gruta.
Grega d'engruna groga, agra i "grogui".
Jac juga a joc. Jo jec, agir !!!
En Lucas amb líquid locu i laca l'he colat.
Mare, mira, un moro al mur !!!
INÈDITS ...

SOTA LA TEULADA
Llum que no
s'encén,
manca d'espelma,
golfes del mural.
Cel d'uns instants.
Terrassa de maduixes.
Guitarra per
pizza,
dinar per música.
Escales que pugen,
claus que obren panys,
murals de Constantí
dolços com el vi.
AL CEL (II)
Tu n'has dibuixat
els estels.
Les tres bessones s'hi gronxen.
MOT
Criteri
QUÈ ÉS UN NUCLI ?
A la CAL
Un mot que
comença per consonant nasal i finalitza en vocal.
La part principal de tot sintagma.
El centre de l'àtom.
De la flor, el capullo.
Un grup local de mínim tres persones que treballen conjuntament formant
part de la Permanent i alhora de l'Assamblea.
JO CREC
Jo crec que ella dormia
US ESCRIURIA
Us escriuria,
però no puc.
Malgrat tot,
us escriuria.
PER DIR-VOS
Sóc
feliç quan
el germà gran,
el mitjà
i el petit
donen gas,
obren llums,
gotegen aigua.
Riuen.
Riem.
RESTAURANTS
Són davant per davant.
Pasta i arròs.
Pizzes i rotllo primavera.
Alegria i màgia.
Alegria i alegria.
Felicitat i felicitat.
DIR JO
Dir jo
és dir tu.
LA MÀ
S'ha de treure la mà del sac.
MON MÓN
Ton món
és mon món.
Mon món
és ton mon.
UN GUAI
Ets guai.
Sóc guai.
És guai.
Som guais.
Sóc un guai cansat.
A DESTEMPS
A la Carme
Al zoo.
A destemps.
DIÀLEG
A la Brisca
-Bup !!!
-Bup !!!
-Bup-bup, bup-bup, bup-bup ..., bup ???
-Bup !!!???
-Bup.
-Bup-bup, bup-bup ... Bup !!!
-Bup-bup.
-Bup.
-Bup !!!
-Bup !!!
JORN
Surt el sol i el cel és clar
5 DE 5 AMB SOL
A la Colla de la Cirera i a Encara Farem Salat
Vies que apropen
cars mags,
samarres grogues, fa calor.
Carpes nedant al camp:
torontollen, s'envalen.
Escenaris
salats,
menuts continents.
Aigua de globus, xips-xops.
Al nord, al sud i a Calataiud.
DINA 4, fonts,
més aigua,
bimbes a plaça, cireres, xocolata.
Incògnita d'allà, Equi d'aquí.
Juga, jau.
Nombre màgic, cinc de cinc.
Culturaviva
2002
JO PENSO
A Navès i al Villaró Vell
Que el millor
que podem fer
és anar a Patum.
AL BELL MIG
Us heu instal·lat
al bell mig.
PENSAVA
Pensava que
era divendres.
I és dissabte !!!
Menorca,juliol 2002
HEM
Hem d'anar
a França
amb una bimba
i una crep de xocolata.
Menorca, juliol 2002
ROCA (o QUINA LLAUNA !!!)
Una
dues
tres,
punxes.
Menorca,
juliol 2002
ARRECADA
Al Jordi i l'Alba
T'estimo

RIURE PER SEMPRE
INDICATIU
Present
Tu eh
Jo ewhe
Ell eha, nosaltres ehem, vosaltres eheu, ells ehen.
Pretèrit imperfet: ehava, ehaves, ehava, ehàvem, ehàveu,
ehaven.
Pretèrit Perfet: ehí, ehares, ehà, ehàrem, ehàreu,
eharen. Futut simple eharé: eharàs, eharà, eharem, ehareu,
eharan. Pretèrit indefinit: he ehat, has ehat, ha ehat, hem ehat, heu
ehat, han ehat.
Pretèrit plusquamferfet: Tots havíem ehat igual, també.
Pretèrit anterior: estem amb les mateixes, tots haguérem o vam
haver ehat d'igual manera.
Futur compost: haurem continuat ehat de forma gairebé idèntica.
CONDICIONAL
Simple: eharia, eharies, eharia, eharíem, eharieu, eharien. Compost:
hauria o haguera ehat i la resta haurien o hagueren ehat semblantment.
SUBJUNTIU
Present: ehi, ehis, ehi, ehem, eheu, ehin.
Pretèrit perfet: hagi ehat i ja hi tornem a ser, els altres amb manca
d'imaginació hagin ehat amb les mateixes característiques.
IMPERATIU: ehis tu, ehi ell, ehem nosaltres, eheu voslatres, ehin ells.
GERUNDI ehant, havent ehat.
INFINITIU ehar, haver ehat.
PARTICIPI ehat, ehada ehats i ehades.
I quin mal de panxa i quina plorera després de tant ehar!!!
TAULES
Taules de
missaires,
missaires en tercet,
colles separades,
feliuencs a peu dret.
Fons de taula,
gèlid cantó,
canvi de plaça,
càlid racó.
Pessigolles
de taules,
entrevistes, rialles.
I a la barra estant,
el rostre davant.
VIDA "D"
Vida da
?
Blava de mar,
roig de folulard.
I, tanmateix,
el dubte persisteix.
CAMP
Fum de celtes,
bes de gespa,
punt i principi.
DE
Diem que volem
ser lliures
de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Del cert sempre ho serem
de Perpinyà a Narbona
i d'Arbúcies a l'aeroport.
TRUCADA ANÒNIMA
Anagrama a
Roma.
Enigma gregorià.
EL SENTIT
Ara trobo
el sentit
que la veu en off
de l'estació anunciï
les arribades dels trens.
A DARRUTRI ...

HE PERDUT UN MOT
(Centó de He perdut un verb i Mots, clars, breus i greus,
de Darrutri)
He perdut
un verb,
ben bé no sé pas què fer...,
a la tovallola,
que tort o dret
o al vel del paladar,
em cau i creix i em fot.
Era copulatiu
i a qui me'l trobava,
com un forn i em dol i tot,
li faria una còpula desenfenada.
Tinc son i
el front se'm fon,
he perdut un verb
i faig un vers molt tip,
d'aquells que em fa la guitza.
I, jo, rai, que prenc un flam.
He perdut
un verb
de taps, sens caps ni peus, amb gust de res, faig un tomb de síl·laba
i mitja.
EM PLAU CARBASSA
(Centó de Em plau i Et recordo carbassa, de Darrutri)
El meu cor
a frec d'orient
té dos vessants trenats.
Em plau viure.
El roig és la meva sang.
ESQUITXARÉ TEMPS
(Centó de Esquitxaré i Tempus fugit tecum de Darrutri)
Esquitxaré
paraules:
esdevindran aquaris
de lletra encesa i vermella,
al voltant de la fugacitat.
Ploraré
tinta,
quan els angles tinguin,
a ritme del tam tant,
cent graus més que l'alchol.
Vessaré
flors,
faré un vers trenat,
frenètic.
POEMA AMB ABSÈNCIA VOCÀLICA
PM
POEMA AMB ABSÈNCIA CONSONÀNTICA
OEA
POEMA ABREUJAT
P.
POEMA COPIAR-ENGANXAR
Poema Poema
A MÀRIUS SERRA ...

BUF O BUFANDA
Buf
Bufa
Bufar
Bufarà
Bufada
Bufanda
PROJECTES
CAL
CEL
CEC
PER MUNTANYA
Torà
Tota
Bota
Bot