a la Granja cantereta,
a Fai� diuen pitxell
Mequinensa argoleta.
Tenim a la boca un arma
� la llengua de Moncada,
llengua que mos va servir
per xerrar a la nostra casa.
Mos diuen los de la franja
molts mos diuen de llevant
m�s encara de ponent
pero lo meu iaio � de ca Franja.
Molt de soroll,
Fotem, fotem un pet ben fort,
Molt de soroll,
ballem tots junts lo ball del poll.
Lo millor de l'entrep�
sempre s'ha trobat dins
ni ponent ni llevant
som de la terra del mig.
Los uns no m�s comenten
que xarrem molt malament
los altres tamb� diuen
que coix�n xoixan parlem.
perqu� el fetge cru mengem
diem al nord, lo pllat, lo cllot...
i quan ballem vetllem els morts.
Molt de soroll,
Fotem, fotem un pet ben fort,
Molt de soroll,
ballem tots junts lo ball del poll.
Me fa goig la nostra terra
tots el dies naix lo sol
nom�s volem que hi vingueu
i tots pllegats farem soroll.
No hi cal callar-ne massa
raonem, xarrem, cridem...
son nyagolls de gossos furos
que parlant mos entenem.
Que surte la llengua dura
que bufe en polseguera
la veu de nostra cultura
que moguen les mans los muts.
Molt de soroll,
Fotem, fotem un pet ben fort,
Molt de soroll,
ballem tots junts lo ball del poll.