Poblacions on varen viure

 

ALBORAYA : Poble valencià de l’Horta de Valencia. Està situat al Nort del Cap i Casal, en la seua area metropolitana. Es el primer productor de chufes per a la fabricacio d’orchata. Ames de l’agricultura de regadiu te ganaderia i industria quimica, del paper i metalurgica. E seu nom pareix derivar de l’arap Alboraq –la torre- i nomes reconquistar-se passa a mans de Vidal de Canellas, bisbe d’Osca, passant despres a mans d’un fill bastart de Jaume II. En 1519 es produi una sublevacio d’artesans capitanejada per Joan Lorenzo, prolec de les Germanies. En la Guerra Carlista fon partidaria del bando carlista. Pel seu terme passa el barranc del Carraixet on es celebraven les eixecucions en l’Edat Mija. Entre els seus monuments artistics mes importants se troben l’iglesia parroquial (sigle XVII), l’ermita de Santa Barbera i l’ermita dels Peixets en la desembocadura del barranc del Carraixet (Alli es conta que en 1348 segons la llegenda de Joan Maragall, anant el barranc de Carraixet molt creixcut, un sacerdot que acodia a administrar el viatic a un malalt, caigue al llit del barranc i pergue en les aigües les sagrades formes; pocs dies despres, uns peixcadors veren sobreixir de la mar els caps d’uns peixos que sostenien les formes en les seues boques. El religios, avisat del prodigi, anà a la plaja i va conseguir depositar les formes en un caliç). Poblacio (1995 12.942 habitants). Les festes d’Alboraya son les de Sant Cristofol, el dia 10 de Juliol i les del Corpus Cristi.

                               

ALFARA DEL PATRIARCA : Poblacio del Nort de l’Horta de Valencia unida al poble de Moncada. El terme conta en fabriques de material de construccio i de mistos. Tambe presenta molts cultius de regadius i tarongers. Despres de la conquesta va perteneixer a varies families: Cruïlles, Bonifaci Ferrer i Sant Joan de Ribera. En el sigle XIX en les guerres carlistes, un grup de soldats lliberals que assistien a missa en Alfara foren sorpresos pel general Cabrera i fets presoners alli mateix. Presenta bells edificis com el Palau de Cruïlles (sigle XIV), que fon adquirit per Sant Joan de Ribera, Arquebisbe de Valencia, Virrei de Valencia, Capità General del Regne de Valencia i Patriarca d’Antioquia, d’aci li ve el nom del Patriarca. Tambe te el precios Palau de la Serena Junt al poble de Benifaraig. Les festes se celebren del 19 al 26 de febrer i es dedique a Sant Bartolomeu. En 1995 tenia 2780 habitants.

                               

ALMASSERA : Al Nort de la Ciutat de Valencia, en plena comarca de L’Horta. Es una localitat majoritariament agricola i algo industrial. Jaume I va cedir este enclau a Vidal de Canyelles Bisbe d’Osca, qui va ser el seu primer senyor. El poble està situat junt a l’antiga carretera Valencia-Barcelona i el Barranc del Carraixet, a l’atra banda d’Alboraya. L’iglesia parroquial, d’estil academic, te l’interes de contindre l’arqueta on es guardaren les formes del celebre Miracle dels peixets. En el terme abunden les tipiques alqueries valencianes i encara queda alguna barraca. Molt prop de la poblacio , junt al barranc trobem la mes antiga de les quatre creus de terme que rodegen a la capital. En la segona quinzena d’Agost tenen lloc les festes majors dedicades a Sant Isidre llaurador, el Sant Sacrament, el Sant Crist de la Fe i la Divina Providencia. Especial interes tenen la cavalcata, l’enramà de la murta, el bou embolat i les processions.

 

BARRAQUES : Municipi de la comarca de l’Alt Palancia, en les proximitats de la Serra del Javalambre, en la frontera en Arago. Presenta un clima continental. Es atravesat per la carretera nacional Sagunt – Burgos i el ferracarril Valencia – Saragossa. En 1269 Jaume I donà este lloc a Jaume de Jerica, passant a jurisdiccio d’este senyoriu, posteriorment va perteneixer al Duc de Berwick. L’iglesia parroquial està dedicada a  Sant Pere. Celebra les festes a la Mare de Deu  i a Sant Roc els dies 15 i 16 d’agost.                 

 

BENIFARAIG : Lloc del terme municipal de Valencia, situat a 5 Km.de la capital en la carretera de Valencia a Moncada. En el seu orige fon una alqueria mora. En 1241 era propietat de Ximen Perez de Tarazona, passant mes tart a l’Orde del Temple. Suprimits els senyorius va tindre vida municipal independent fins 1900 que va ser anexionada a Valencia. L’iglesia dedicada a Maria Magdalena fon edificada en 1636. Es conserva la casa senyorial que va ser dels Ferregud, Pallares, Alegret i Perello; llinages que figuren en l’escut de la fachada.

 

BENIMACLET : Poblat de la ciutat de Valencia situat en el marge esquer del riu Turia a 2 Km. del casc de Valencia.  Antiga alqueria musulmana conquistada en el sigle XIII per Jaume I i donada als germans Gimeno i Garcia Perez de Pina, es va convertir en 1409 en un Senyoriu perteneixent al cabilt de la Catedral de Valencia, estava format per 6 illes de cases de les que encara hui es conserven moltes de les seues cases antigues en murs dels sigles XV al XVII, com el que presidix la Plaça de Benimaclet, una gran casona de dos plantes en aler. En la mateixa plaça està l’iglesia de l’Assuncio , construida sobre una ermita del sigle XV, i en el canto entre els carrers Puçol i Benicolet, trobem  atra vivenda medieval en una torreta rectangular. A principis del siscents, Benimaclet contava en unes 80 cases, i en el setcents entre 62 i 72 cases. En la segona mitat del sigle XVIII es va constituir en ajuntament propi, pero sense terme municipal, ya que la seua horta perteneixia a la ciutat. En 1871 passà a formar part de la ciutat degut a l’impossibilitat de seguir pagant els seus deutes i es va convertir en pedania. Actualment es un barrio que ha perdut gran part de la seua identitat per la gran inmigracio que ha patit.    

 

BETERA : Poblacio agricola de la Comarca del Camp de Turia, situat a peus de la Serra Calderona, entre esta i la planura de Valencia. Va ser una antiga alqueria musulmana conquistada per Jaume I en 1237, qui repectà els bens i la religio dels habitants. Va perteneixer a l’Orde de Calatrava i mes tart al Marques de Dos Aigües, de qui es conserva un panteo. En les proximitats de Betera es lliuraren importants batalles de les Guerres de Successio i Independencia. Durant la Guerra Civil va ser Quartel General de l’eixercit republicà. D l’epoca arap es conserva el castell i la torre Bufilla, tambe te interes un calvari en l’ermita del sigle XVIII. La localitat es des de fa mes d’un sigle un dels lloc d’estiueig predilectes de la ciutat de Valencia. Un d’estos chalets, la Caseta Blanca, fon lloc d’encontre de numerosos lliterats de la Renaixença Valenciana, i en este poble va morir Vicent Wenceslao Querol. Entre el 12 i 22 d’agost es  celebra la festa de les alfabegues, el nom te relacio en un fet portentos que es va produir segons conten els habitants del lloc. S’acostava una plaga de llangostes que estaven arrassant els cultius de tots els pobles per on passar-se, pero quan estava a punt d’entrar en el terme de Betera la plaga desaparegue, lo que es va relacionar en l’abundancia d’alfabegues en el poble. Durant  les festes els majorals (festers ) i les festeres cultiven unes alfabegues jagants que trauen el dia de la festa de les alfabegues.

 

BORBOTO : Poble del terme municipal de Valencia, situat en l’Horta de Valencia a 3.5 Km. de la ciutat junt a la carretera de Valencia a Moncada. Està anexiotat a la ciutat des de 1888, per decissio dels veïns. El terme està dedicats als regadius i es regat per la sequia de Moncada. L’iglesia de Santa Ana es del sigle XVII, depen de la de Carpesa. Va ser una antiga alqueria musulmana donada a l’Orde del Temple despres de la Reconquista.

 

BURJASSOT : Molt freqüentat en el passat per estiuejants de la burguesia de la ciutat, ha perdut el seu carácter de poble rural a causa de les numeroses industries i la gran inmigracio que ha patit en els ultims anys. La localitat fon alqueria mora que Jaume I va cedir a Garcia Perez de Figuerola. A finals del sigle XVI va ser comprada pel patriarca Sant Joan de Ribera. Presenta una iglesia parroquial de Vergara i un palau fortalea de Sant Joan de Ribera del sigle XIV, en una de les seues sales jurà Marti l’Humà els Furs del Regne. Tambe presenta 41 silos construits en el sigle XVI per a albergar el forment de la Ciutat de Valencia. Les festes majors es realisen en honor de l’Assuncio i de Sant Roc. Actualment es seu de varies facultats de l’universitat de Valencia.

 

CAMPANAR : Poble del municipi de Valencia situat a 1.5 Km a l’Oest de la ciutat, en la marge esquerra del riu Turia. En el seu orige va ser una alqueria musulmana que en 1242 Jaume I l’entregà a Gaspar Despallargues. En el sigle XVII passà a la Corona. En 1836 es constituï en ajuntament propi i en 1897 va ser anexionat a la ciutat. Eclesiasticament va perteneixer fins a 1507 a Santa Caterina de Valencia.

 

CARPESA : Poble del terme de Valencia situat a 4.7 Km. al Nort de la Ciutat, prop del Barranc del Carraixet. Te Iglesia Parroquial dedicada als Sants Abdo i Senent; en ella es conserva una lapida romana én inscripcio llatina, procedent al pareixer de Sagunt. Era una alqueria musulmana donada per Jaume I en 1238 a Bernardo Vidal de Besalú. Posteriorment passà a les Ordes del Temple i de Montesa. En 1579 se va reunir en Carpesa el Capitul General de Montesa. Perteneixque a la bailia de Moncada. En 1898 s’integrà en el municipi de Valencia.

 

CHIRIVELLA : Municipi situat en l’Horta de Valencia, a l’Oest de la ciutat de Valencia. Quan la reconquista, Jaume I  la dona a Huc de Falcalquier, comendador d’Alcanyis. En 1609 quedà despoblat per l’expulsio dels moriscs. Durant l’invasio francesa va tindre lloc una important batalla en la defensa de Valencia. El Plan Sur de la ciutat de Valencia va fer que el nou llit del Turia passara pel seu terme municipal. Actualment te mes de 30000 habitats i presenta un gran desenroll industrial. Celebra les festes patronals en honor a la Verge de la Salut i al Crist de la Llum.

 

FOYOS  : Municipi situat a 7 Km. al Nort de la Ciutat de Valencia, en plena Horta de Valencia. Antiga alqueria musulmana, fon donada a Rodrigo Ximen de Lima en 1237 per Jaume I. Presenta una Iglesia de 1730, én una imege del sigle XV de la Verge del Patrocini. Prop de la costa te el caseriu de Cuiper i el terme de 500 m de costa. Actualment de mes de 5000 habitants i esta comunicada en la ciutat per FGV. Celebra les festes patronals en honor a la Verge del Patrocini, i en el mes de giner, en honor a Sant Antoni.

 

MADRIT (CASTELLA)                                 

 

MANISES : El nom del poble va intimament unit a una llarga tradicio de produccio de cerámica. Ya els araps varen introduir en este poble, com en Paterna, els treballs en fanc cuit. En els sigles XVII i XVIII cobraren especial interes els taulellets de temes populars i constumbristes. Hui conta en prop de cent fabriques i tallers de ceramica. Conta en un Museu Municipal de Ceramica. Abunden les fachades de vivendes chapades en taulellets tipics d’esta poblacio. Les festes del poble es celebren del dia 14 al 19 de Juliol en honor a Santa Rufina.                                

 

MANZANARES                             

 

MELIANA  :

 

MIRA (CASTELLA)                        

 

MONCADA : Poble de la comarca de l’Horta. L’orige del seu nom pareix tindre’l en relacio en el llinage Moncada a qui Jaume I va fer la donacio del poble, no obstant Teodor Llorente referix la seua existencia abans de la reconquista denominada els ulls de Valencia, ya que tindria funcio de vigilancia. Antiga es tambe la Sequia real de Moncada, la mes important del Turia, que es independent del Tribunal de les Aigües. Entre els seus monuments trobem: el Palau dels condes de Rotova, l’Iglesia parroquial, el mercat,.. Moncada es seu del Seminari Metropolità de Valencia i de l’Universitat Cardenal Herrera. Les festes patronals tenen lloc entre els dies 1 i 10 de setembre i estan dedicades a Sant Jaume Apostol i a l’Assuncio entre atres.

 

PATERNA : Es actualment una gran poblacio, situada en la comarca de l’Horta, al Noroest de la ciutat de Valencia. Alguns historiadors situen en esta localitat el centre d’operacions del Sit, pero l’importancia la rep el poble per la famosa ceramica de Paterna, en els sigles XIII a XVI. El monument mes antic del poble es la torre arap, recentment retaurada. Les festes tenen lloc la semana anterior a l’ultim dumenge d’agost, i es famosa la cordà de Paterna.                     

 

PATRAIX                                

 

PEGO                                   

 

QUART : Municipi de l’Horta de Valencia a 4 Km. de la capital. Despres de la reconquesta va ser cedit al monestir de Sant Vicent de la Roqueta. En 1334 se li otorgà carta-pobla. L’iglesia està dedicada a la Purissima Concepcio i va ser reedificada en el sigle XVIII. Pel seu terme passa actualment el nou llit del Turia. Es celebren les festes patronal 5 dies a partir del primer dissabte de setembre. La poblacio actual supera els 30000 habitants. El seu terme conte actualment numeroses industries i ha mermet molt l’extensio dedicada al cultiu.

 

RAFELBUNYOL                            

 

RUSSAFA : Antic poble que va ser absorbit per la ciutat a principis del sigle XX. L’orige d’este poble de l’Horta es remonta a l’epoca musulmana, en que, albergà algunes riques alqueries rodejades d’un camp tan cuidadosament llaurat que va rebre el nom de Rusafat, o jardi. En l’actualitat es un barri de la ciutat que encara conserva el seu casc antic en cases de principis de sigle i un ambient de poble.

 

SANT BARTOLOME (VALENCIA)                          

 

SANT ESTEVE (VALENCIA)                           

 

SANT JOAN (VALENCIA)                             

 

SANT LLORENÇ (VALENCIA)                          

 

SANT MARTI (VALENCIA) : Parroquia del centre de la ciutat de Valencia, situada prop de lo que hui es la Plaça de la reina, en el carrer Sant Vicent Martir. Presenta una portada del sigle XVIII de Vergara, en una escultura coneguda com el cavall de Sant Marti. L’iglesia es anterior a la fachada, perteneix als primers anys de la conquista. L’interior d’una sola nau, obstenta una abigarrada decoracio barroca.              

 

SANT NICOLAU (VALENCIA)                          

 

SANT SALVADOR (VALENCIA)                         

 

TAVERNES BLANQUES                      

 

CIUTAT DE VALENCIA                               

 

VINALESA

 

TORNAR