VICENT BAYARRI I CARSI (1871-1963)

 

 

Vicent va naixer en una Alqueria de Vera el dia 11 de Març de 1871, fill de Vicent Bayarri i Valero i Salvadora Carsi i Cubells. Vicent tenia varis germans Jose i Ramon. Es crià en l’horta i no anà a l’escola. De chicotet ajudava a son pare i als seus germans en el camp.

 

El 5 d’Agost de 1899 es va casar en Benimaclet en una chicona de l’horta, de l’alqueria de Monros en el Cami de Farinos, Dolores Monros i Gimeno. En un principi es posaren a viure en casa de sos pares en Vera. Als pocs anys se n’anaren a viure a l’Alqueria de Bonora en el Cami de Farinos. Alli naixqueren els seus fills Vicent i Ramon i a mes tambe Jose i Batiste que moriren als pocs mesos de naixer.

 

Sobre 1914 varen construir una nova casa en el mateix Cami de Farinos, ara Casa Bayarri. Vicent i Ramonet anaven a l’escola on varen dependre a escriure. En fer-se majorets, deixaren l’escola municipal i ajudaven a son pare en el camp.

 

Com en lo que donava el camp no es vivia massa be, Vicent posà una lleteria en el Barri de Mestalla de la Ciutat de Valencia. Ramonet duya la llet des de Benimaclet a Valencia i alli la repartien per la casa en una canter gran.

 

Sa mare havia mort en 1906 i son pare mori en 1930, se dia que havia mort als 103 anys d’una insolacio en el paller, encara que lo de l’edat no era del tot cert.

 

El 30 de Juny de 1932 es casava Vicent Bayarri (fill) en Dolores Tramoyeres i un any mes tart, l’onze de Novembre de 1933, ho fea Ramon Bayarri en Antonia Palau.

 

En motiu del matrimoni de Vicent (fill) en Dolores Tramoyeres, sos pares li compraren una casa en el poble de Benimaclet i ames 2 vaques lleteres. Ramon, com era el fill chicotet se quedava en la casa dels pares per a cuidar-los.

 

 

 

 

En 1936 començà la Guerra Civil. La familia ho passà prou mal perque buscaven al seu fill Ramon per a incorporar-lo al front. Ramon quedà amagat en l’andana de la casa. Varen dir que Ramon se n’havia anat al front i ell no ixque fins que acabà la Guerra en 1939. Ames la familia era catolica i per aço patiren molt. Els milicians anaven a la casa i demanaven qualsevol cosa, i ells havien d’accedir si no volien que els mataren. En 1945 mori la seua dona d’un atac cerebral, el dia 9 de Giner.

 

 

Vicent era un home honrat, alegre, simpatic, cabut i treballador. Sempre anava descalç i nomes es calçava els dumenges quan entrava al poble per a assistir a missa. Aço va fer que la planta del peu se li fera tant dura com la sola d’una sabata. A mes tambe li duya alguns problemetes, en sa casa no hi havia lavabo i havien d’eixir a un comu que estava fora de la casa per a fer les necessitats. En hivern, les seues netes, moltes voltes per la nit, no eixien al comu, i feen les seues necessitats en la quadra. Vicent com anava descalç, quan s’alçava, chafava els excrements i s’enfadava molt.

 

A Vicent li agradaven molt els melons d’Alger, i sobretot gaudia encetant-los. Se’ls menjava en pepites i tot. Vicent volia molt a les seues netes, sobretot a Antonia per la que tenia predileccio.

 

Atra anécdota que he escoltat va ser un dia que el retor del poble Don Sebastián va anar a fer una visita a casa i a donar-li la comunio. Don Sebastián li preguntà sabia el Credo i lo que significava. Vicent era un home molt sincer i no havia anat a escola i nomes sabia lo que li havien ensenyat en escola. Aixina es que Vicent li va dir que el Credo el sabia pero que moltes de les frases no les comprenia ya que se dien en llatí. Aquell dia Don Sebastián, un home molt disciplinat, volia tindre conversacio en Vicent, aixina que li preguntà si ell creía que aniria al cel quan morira; Vicent reapongue que no ho creía ya que alli estaven els justos, i per aixo ell no tenia cabuda. A Don Sebastián no li faria molta gracia la broma i aniria fartant-se, pero li preguntà: ¿Voste creu en l’infalibilitat del Papa?; Vicent contestà que aixo no sabia lo que era aixo de l’infalibilitat. El retor li inquirí que era que el Papa mai s’equivocava i Vicent va dir que aixo no podia ser, perque tots nos equivoquem. Don Sebastián despres de sentir tot lo que havia escoltat no volia donar la comunio a Vicent, encara que despres Antonia Palau ficaria pau i tot acabaría be.

 

Vicent era molt major i ya estava varis mesos en el llit sense poder alçár-se. El dia 30 de Novembre de 1963 va morir en sa Casa de Benimaclet en el Cami de Farinos numero 14.

 

 

tornar