VICENT GINER I MARTORELL (1869-1941)
Vicente
va naixer en Benimaclet el divendres 19 de Març de 1869, va ser batejat al dia
següent en la Parroquia de l’Assuncio de Nostra Senyor de Benimaclet en el nom
de Vicente Benito Chiner i Martorell. Des de chicotet se li conegué com Quico
o Francisco, inclus persones molt
allegades ad ell desconeixien el que el seu nom era Vicent. Sos pares era
Fernando Giner i Soler i Catalina Martorell i Molins.
Fernando es dedicava al camp i al comerç. Quan era jove va emigrar a America, segurament a Cuba. Durant la seua estancia fora de Valencia va recollir diners que enviava en freqüencia als seus germans per a que li feren una nova casa. En tornar, Fernando es troba en que els diners se’ls havien gastat en atres coses i no hi havia casa. Fernando es casà en tornar d’America en Catalina Martorell, una chicona d’una familia de llauradors de Benimaclet, els dos eren prou majors per a l’epoca, Fernando tenia 36 anys i Catalina 32. Mes tart Fernando entraria a treballar en la Tabacalera com a pesador. Vicent va tindre moltes germanes que varen morir a l’edat infantil: Vicenta (1863-1865), Carmen (1867-1868) i Maria del Carmen (1871-1873), ames de Dolores que va morir a l’edat de 12 anys (1865-1878) a conseqüencia d’una tuberculosis.
Vicent de chiquet anà a l’escola de Benimaclet. En esta escola deprengué a escriure i nocions elementals de aritmetrica i geometria,... Als 10 o 12 anys va entrar d’aprenent en un picapedrer i deprengué l’ofici del tall de la pedra. Nativitat, la seua nora, encara recordava que en la casa del Carrer Maestro Caballero hi havia varies peces tallades per ell, per cert molt ben acabades.
El 13 de Maig de 1893 contraia matrimoni en Mercedes Benlliure i Requeni, una chicona de l’Horta de Benimaclet, en la Parroquia de l’Assuncio de Benimaclet. Vicent, una volta casat, es fica a treballar en la Tabacalera, ya que la faena de picapedrer no li donava per a molt. Son pare, que era treballador de la tabacalera faria que entrara en la fabrica, on tambe treballava la seua dona Mercedes.
En 1895 varen morir sos pares, Fernando ho fea el 19 de Giner, havia deixat de treballar el mes de novembre anterior per motius de salut, i Mercedes el 20 de Juny.
Del matrimoni entre Quico i Mercedes varen naixer molts chiquets: Francisco (1894-1896), Mercedes (1896-1950), Consuelo (1898-1899), Concepcion (1900-1992), Jose Maria (1902-1902), Consuelo (1906-1987) i Francisco (1910-1965).
1893-1910 - Llibreta de curiositats de Vicent Giner i Martorell. Esta llibreta està escrita de puny i lletra de Vicent Giner i està començada quan es casa en 1893. En ella narra els naiximents i defuncions de la seua familia i una riuada de l’any 1897. La llibreta no te cap desperdici, en la contraportada te uns calendaris dels anys 1888 i 1889. A mes de lo transcrit, hi ha un eixemple de com fer un rebut.
“Libreta de la Curiosidad de
Vicente Giner y Martorell y Mercedes Venlliure y Requeni y Contrajeron
matrimonio el día 13 de Mayo del Año 1893, en Benimaclet.
Y Nasio Francisco Giner y Benlliure
el dia 6 de agosto a las 12 de la mañana del Año 1894 y Mersedes Giner y
Benlliure el dia 13 de Febrero a la 1 de la Maña del Año 1896
A fallesido Francisco Giner y
Benlliure al Dia 13 de Setiembre álas 7 de la Maña Alos 29 meses de suedad de
1896
Los padres de Visente Giner y
Martorell fallesio, Fernando Giner y Soler el día 19 de Enero a las 3 de la
maña 1895 y Su esposa catalina Martorell y Molins el dia 4 de Junio a las 2 de
la Mañana del Año 1895
Y la Madre de Mersedes Benlliure y
Requeni fallesio el dia 20 de Marso del Año 1895 y le llaman Salbadora Requeni
y Esquder.
Nasio Consuelo Giner y benlliure
el Dia 28 de Febrero del Año 1898 a las 1 de Madrugada
A fallesido Consuelo Giner y
Benlliure el Dia 1 de Abril del Año a los 13 Meses 1899
Nasio Conchita Giner y Benlliure
el Dia 18 de Julio del Año 1900 a las 12 del dia.
Nasio Josemaria Giner Venlliure
el dia 2 de Marso alas 10 de la noche del Año 1902.
A fallesido Josemaria Giner
Benlliure el dia 22 Noviembre alas 3 de la mañana del Año 1902.
Nasio Consuelo Giner Benlliure el dia 23 de Febrero alas 8 de la mañana del
Año 1906.
Curiosida de Visente Giner el
Dia 10 de Nobiembre del Año 1897 y del Siglo 19 bino por el Rio de Valencia y
por el baranco de Catarroja la grande Riada Causando Muchas des gracias y
muchos des perfectos por Campanar y Marchalenes y Cañamelar, Grao y nasaret y
por el Camino del grao
Vicente
Giner y Martorell. Rubrica
Nasio Fransisco Giner Benlliure el dia 17 de Septiembre a las 10 de la mañana del Año 1910”.
La familia Giner Benlliure gaudia d’un bon passar, el matrimoni treballava i aixo fea que els ingressos foren importants per a l’epoca. Vicent va ser alcalde pedaneu en alguna ocasio abans de la II Republica. Segons nos han contat, Vicent era un dels tres alcaldes que cogovernaven en el poble. En sa casa es reunia l’ajuntament i la Guardia Civil tambe la freqüentava molt. Vicent era un home honrat, disciplinat, sincer i actiu.
Mercedes, la seua dona no podia amamantar als seus fills, per aço, hagueren de deixar-los per a criar-los a ames de llet. En algunes ocasions aço dugue a conflictes per l’excessiu carinyo que prenien els chiquets ad estes families que l’acollien. Mercedes Giner, va se entregada a una familia de la Punta i hague de ser reclamada contra la seua voluntat quan ya tenia 12 anys. Francisco Giner sabem que volia molt a sa mare de llet i als seus germans de llet, que veent que passaven molta necessitat en casa, les convidava molt a sovint a la seua per a que pogueren menjar. Menys sort corregueren el primer Francisco (1894-1896) que va ser donat a una familia d’Altura i nos conten que quan el visitaven sos pares, li dien que nomes menjava caracoles, el chiquet va morir als dos anys d’edat. Atre que tampoc tingue sort va ser Jose Maria al qual no li llevaven el gorret que duya en el cap mai, i un dia en vore que plorava molt li’l llevaren i tenia el cap omplit de polls que li havien destrossat el monyo.
Vicent dugué al seu fill Francesc a l’escola dels Maristes de Valencia, i estava molt orgullos del seu fill. Vicent vivia en la casa del Carrer Maestro Caballero. En casar-se la seua filla Concha en 1924, arreglaren l’andana i la varen fer habitable per a que vixquera el jove matrimoni.
En 1934, en complir 65 anys es va jubilar de la Tabacalera, els treballadors d’esta empresa, una volta jubilats eren recompensats en tabac per al seu us personal fins a la seua mort, aço li vindria molt be durant la Guerra per a conviar-lo per menjar o per determinats favors.
En 1936 va ser el padri de pila del seu net Francisco Giner i Soler.
En 1940 moria la seua dona Mercedes Benlliure i Requeni.
28 de Giner de 1940 – Rebut del pagament pel soterrar de Mercedes Benlliure i Requeni. Es curios observar en este rebut com es fa a nom de Francisco Giner i Martorell i mes tart es corregix, aço seria degut a que el retor desconeixeria el seu verdader nom. El rebut diu aixina:
“Recibí de D. Francisco (tachat) Vicente Giner y
Martorell la cantidad de ciento noventa pesetas – céntimo, por los derechos del
Entierro generalísimo con la revestida y dos sochantres, y funeral de Primera
con dos sochantres y armonium celebrados en sufragio de su difunta esposa
Mercedes Benlliure (q.e.p.d.)
Benimaclet
(Valencia) 28 de Enero de 1940. Cura párroco Dr. Miguel Zaragozá.”
En 1941 moria ell degut a una gangrena seca en la cama.
Dimarts 23 de Decembre de 1941 - Defuncio VICENTE GINER I MARTORELL Archiu Parroquial de Benimaclet .
El infrafirmante Doctor Don
Miguel Zaragozá y Barber, como Cura de la Iglesia de la Asunción de Nuestra
Señora de Benimaclet, diócesis y provincia de Valencia, el veinticuatro de
Diciembre de mil novecientos cuarenta y uno, mando dar sepultura eclesiástica
en el cementerio de esta parroquia, transcurrido que fuese el debido tiempo, al
cadáver de Vicente Giner y Martorell, de setenta y un años de edad, viudo de
Mercedes Benlliure y Requeni, natural y vecino de esta, hijo legítimo de
Fernando y de Catalina, que según certificado médico falleció el dia anterior a
las diecisiete horas a consecuencia de una Gangrena seca en la calle Maestro
Caballero número once, habiendo recibido los Sagrados Sacramentos de
Penitencia, Viático y Extrema-Unción que le administró D. Miguel Zaragozá prb. y
para que conste.
Dumenge 20 de Decembre de 1942 – Aleluya Parroquial de Benimaclet. Du una esquela del 1er. Aniversari de Vicente Giner i Martorell, anunciant la missa del primer aniversari el dimecres 23 a les 8 hores.
