Antonia Taroncher i Mir va naixer en Betera al voltant de 1865 en el si d’una familia de llauradors de classe mija. Sos pares Salvador Taroncher i Pasarrius (1832-1908) i Maria Mir i Ramon (1831-1887) eren llauradors. Sabem d’ells que varen tindre al menys altra filla, Maria Taroncher i Mir, que era major que Antonia que es va casar en una germà de Francisco Palau i Verdevio anomenat Miquel.
Antonia va anar a l’escola i es va formar en l’escritura i la lectura. Era una de les poques dones de l’epoca que sabien escriure i llegir en Betera. A mes va rebre una educacio religiosa molt intensa.
En l’any 1888 es va casar en Francisco Palau i Verdevio, un llaurador de Betera. Es va posar a viure en una casa de la Placeta de Sant Roc, en la zona céntrica de Betera. Va tindre sis fills. Concepción (1889-1890), Juan de Dios (1893-1928), Consuelo (1895-1985), Francisco (1898-1914), Amparo (1900-1986) i Antonia (1905-1978).
En 1887 moria sa mare i en 1908 va morir so pare. La malaltia i posterior mort del seu fill Francisquet en 1914 va afectar-li molt. Mes tart, quan el seu fill Juan se n’anà a la Guerra d’Africa, tambe va patir molt.
Conten que Antonia Taroncher tenia molt boa lletra i a mes bona redaccio. Li escribia cartes al seu fill que estava en el front. En una ocasio un alt comandament de l’eixercit la va felicitar de lo be que escribia. A mes Antonia escribia cartes a atres mares i les llegia les cartes dels seus fills. Es una pena que no hagen arribat als nostres dies cap carta manuscrita per Antonia. Moltes voltes Antonia, que tenia varis llibres en sa casa, eixia al carrer a llegir a les veïnes fragment dels llibres.
Atre pasaje un poc fosc es el de la relacio del seu fill Juan en Amalia Doménech. Antonia mai la va vore en bons ulls. No sabem be la rao. Tal volta la diferencia d’edat, el carácter mes lliberal d’Amalia, el que no fora molt d’Iglesia,.... La realitat es que la relacio es deteriorà sobre tot despres de la mort de Juan en 1928.
Poques persones que vixquen actualment conegueren prou a Antonia Taroncher per a descriure-la. De lo poc que sabem puc dir que Antonia era una dona molt guapa, alta en els ulls clars. Sabem que era molt estalviadora i molt catolica. Conten que quan pel carrer trovaba un gra de dacha el recollia per a guardar-lo en un pot. Tambe es recollia els troços de tela que quedaven en el llavadero despres de llavar la roba les dones i en eixos troços la seua filla Consuelo fabricava pilotes per a jugar a la pilota valenciana.
En 1933 es va casar en Betera la seua filla Antonia en Ramon Bayarri. Antonia havia estat servint en Casa dels Comtes de Trigona i havia conegut en Valencia a Ramon Bayarri, un llaurador de Benimaclet. La boda va ser sonada, la padrina va ser la Comtesa de Trigona.
En giner de 1935 va morir el seu marit despres una llarga malaltia. Francisco no es trovaba be des de fea uns mesos. Antonia el cuidava i li donava de menjar lo millor que podia, pero res li sentava be. Ya desesperada, va avisar al mege, en vore’l, va decidir que ingressara en l’hospital Provincial, ya que el seu estat era molt greu. Una ambulancia va conduir a Francisco a Valencia. Quan Antonia arribà a Valencia el seu marit ya estava en el deposit.
Antonia va morir al tres mesos, diuen que no alçà el cap des de la mort de Francisco. Nomes repetia el pesar que tenia de no haver tornat a vore al seu home en vida despres de pujar a l’ambulancia. La seua neta Amalia Palau conta que la dugueren al funeral, la pujaren als muscles per a vore passar la caixa que duyen des de la casa fins a l’iglesia. Fon soterrada en el cementeri de Betera. No sabem en quin lloc ya que no es conserva cap senyal en el cementeri.
Dijous 25 d’Abril de 1935 – Defuncio d’ANTONIA TARONCHER I MIR. Archiu
Parroquial de Betera
Como vicario de la Parroquia de Bétera,
provincia y arzobispado de Valencia, mandé dar sepultura en el dia de la fecha
el cadaver de Antonia Taroncher de setenta años de edad, hija legítima de
Salvador Taroncher y Maria Mir consortes y naturales, casados y parroquianos de
Bétera, falleció el día anterior a las cinco de la tarde en la plaza de San
Roque de una bronconeumonía según certificación del médico, y para que conste
lo firmo en Bétera a veinticinco de Abril de mil novecientos treinta y cinco.