AMPARO BALAGUER I CHISVERT (1873-1943)
Amparo
Balaguer i Chisvert va naixer en la barraca que tenia la seua familia en
Borboto el dia 14 de Novembre de 1873, era filla de Vicente Balaguer i Albert i
de Francisca Chisvert i Estelles. Vicent era chocolater i Francisca ames del
treball de la casa, ajudava al seu marit i s’encarregava del camp.
Amparo anà al’escola i ames s’encarregava del camp. Quan Amparo tenia 10 anys va morir son pare d’una pulmonia. Amparo deixà l’escola i començà a buscar treball. Finalment el trobà en la Fabrica de Tabacs de Valencia.
Sa mare, Francisca, tornà a casar-se en un home de Benifaraig, que vivia en l’alqueria de la Creu. D’este matrimoni naixque atra filla, Viçantica Marco i Chisvert. Viçantica era molt vullguda per Amparo Balaguer i tots els dumenges anava a visitar-la.
Mentres vivia en Benifaraig va coneixer a Vicent Soler, un chicon que, com ella, era orfe de pare. Varen fer lliga i en 1899 es varen casar en Benifaraig. Al casar-se varen decidir anar-se’n a viure a Valencia i llogaren una casa en el Barri de Morvedre en el Carrer de Ruaya.
Amparo i Vicent varen tindre 5 fills, 3 dels quals varen morir molt menuts. Els fills foren: Amparo (1900-1901), Vicente (1903-1937), Jose (1905-1906), Amparo (1907-1909) i Natividad (1911).
En el Carrer Ruaya varen viure uns 14 anys, i en 1914 es varen anar a viure a Benimaclet, a una casa de nova contruccio que conseguiren gracies a l’influencia del retor.
Amparo treballava en la Fabrica de Tabacs. Les condicions de treball eren dures, la jornada laboral era de 12 hores. Els chiquets els tenien en unes guarderies anexes atesos per unes monges. Les treballadores tenien permis per a eixir a amamantar als bebes. Amparo era una gran aficionada a llegir llibres i poesies, sobre tot de tipo religios. Moltes voltes les seues companyeres li demanaven que llegira en veu alta i elles li feen la seua faena, aixina amenisava el treball.
Les treballadores de la Fabrica de Tabacs eren gran devotes de la Mare de Deu dels Desamparats, i Amparo no ho rea menys. Tots els anys feen una festa a la Mare de Deu i assistia en gran fervor al transllat de la Mare de Deu.
1895 - Poesia escrita per Amparo Balaguer i Chisvert en 1895. La poesia va ser recitada per Natividad Soler i Balaguer, filla de l’autora i transcrita en 1997 per Pau Giner i Bayarri, besnet de l’autora.
Flors de Valencia
Yo vullguera ser un sabio
per a poder contemplar
les glories d’esta Valencia
que el Rei Don Jaume conquistà.
Yo vaig per eixos camins
i al contemplar els jardins
que aci, en esta terra hi ha,
pense ple de goig i dic:
Vaig a fer d’aci un bon ram,
de nardos i alelies,
de clavells i de azahar,
d’amapoles i jacintos...
Pero me falta una flor
i me’n vaig cap a Valencia,
i alli me n’entrí a l’Iglesia
i ahi vaig encontrar
la Rosa que em fea falta
per a completar el ram.
¡¡Vixca la Mare de Tots! !
¡¡Vixca la Mare dels Bons
Valencians! !
En 1919 va morir sa mare Francisca Chisvert en Benifaraig i en els diners varen comprar la casa del carrer Greses. El seus fills, Vicent i Natividad, es casaren en 1929 i 1935 respectivament. Al casar-se Vicent anaren a viure a la casa del carrer de Greses.
Amparo estava malalta i el seu marit va decidir dur-la a Montanejos a descansar a vore si es millorava, en vore que realment li sentava molt be, seguiren anant tots els estius. Anaven Vicent, Amparo i Natividad. Vicent ya estava casat i es queda en Benimaclet.
Dissabte 1 d’Agost de 1931 – Carta enviada per Vicente Soler i Balaguer a sa mare Amparo Balaguer i Chisvert. Diu aixina:
“Benimaclet 1 de Agosto de 1931. Mi
queridísima madre:
Me
halegraré que hal recibo de esta se hallen en la más perfecta salud, como la
nuestra a D. G.
El padre me dice que le prueva a usted mucho
lo mismo que a Nati, y que se encuentra muy bien, pues yo así lo deseo, el que
usted se encuentre bien lo mismo que Nati.
Lo de los jamones se ha arreglado a
pedir de boca, encontrándose bien de salud, dispuesto apa cortar.
El nene está muy bien, ayer la buscó por
toda la casa cuando el padre la abrió.
Reciban un abrazo y muchos vesos de estos sus hijos. Carmen Morro y Vicente Soler. Muchos recuerdos de parte de todos y de todas las vecinas. Adiós... ”.
Amparo va patir molt quan el seu fill Vicent se n’anà al front de la Guerra. Aci deixava a la seua dona i 2 fills molt chicotets. Quan tornà malalt, el cuidà molt. Vicent sabia que es moria, i volia que vinguera un retor per a que li donara els ultims sacraments, aixo no era possible perque els retors estaven amagats i no podien eixir ya que la seua vida estava en perill. Pero Amparo consolava al seu fills pregant, es passaven hores pregant rosaris. Al final no va superar la malaltia i mori el dia 7 d’Octubre de 1937.
La Guerra sentà molt mal a tots. Amparo deixà de treballar i es va jubilar. Es dedicava a les labors de la casa, anava a missa tots els dies i fea obres de caritat. Al començ de la guerra varen matar a la seua amiga Leonor Jovani, Amparo ho va sentir molt , perque les dos juntes anaven a visitar malalts i a repartir almoines.
Amparo era una dona treballadora, valenta, alegre, constant i servicial. La seua filla nos contà que a voltes quan vea que una persona necessitada s’acostava a sa casa, deixava a la porta una moneda de plata, per a que la persona pensara que se l’havia trobat i no haguera de demanar.
El dia 9 d’Abril de 1943, Amparo s’alçà be pero per la vesprada es trobava mal, va patir un atac cerebral i mori.
Dissabte 10 d’Abril de 1943 – Defuncio de DESAMPARADOS BALAGUER I CHISVERT.
Archiu Parroquial de Benimaclet
El
infrafirmante Doctor Don Miguel Zaragozá y Barber, como Cura de la Iglesia de
la Asunción de Nuestra Señora de Benimaclet, diócesis y provincia de Valencia,
el diez de Abril de mil novecientos cuarenta y tres, mando dar sepultura
eclesiástica en el cementerio de esta parroquia, transcurrido que fuese el
debido tiempo, al cadaver de Desamparados Balaguer y Gisbert, de setenta años
de edad, viuda de Vicente Soler Pastor, natural de Benifaraig, diócesis y
provincia de Valencia y vecina de esta, hija legítima de Vicente y de
Francisca, que falleció el dia anterior a las diecisiete horas a consecuencia
de una hemorragia cerebral en la calle Greses número ocho, habiendo recibido
los Sagrados Sacramentos de Penitencia, Viático y Extrema-Unción que le
administró D. Miguel Zaragozá prv. y para que conste.
Dumenge 11 d’Abril de 1943 – Aleluya Parroquial de Benimaclet. Du l’esquela d’Amparo Balaguer i Chisvert. Faltà el dia 9. En l’esquela el segon llinage es Gisbert. Diu:
“Sus desconsolados: Hija Natividad, hijos
políticos Francisco Giner Benlliure y Carmen Morro Orduña; Nietos Vicente,
Francisco, Paquito y Fernandín; Hermana Vicenta; Sobrinos y demás familia.”
Amparo va se soterrada en el mateix nicho que el seu marit i el seu fill en el Cementeri Parroquial de Benimaclet. El seu gendre s’encarregà de la lapida.
18 d’Abril de 1943 – Rebut que diu aixina: “ Recibí de Francisco Giner Benlliure la cantidad de doscientas noventa y una pesetas --- cent por los derechos del entierro funeral generalisimos con catro sochantres en acto celebrados en sufragio de Amparo Balaguer. Benimaclet (Valencia), 18 de Abril de 1943. El Cura Párroco. Dr. Miguel Zaragozá.”