Dolores
Monros va naixer en Benimaclet en l’alqueria de sos pares del Cami Farinos el
dia 27 de Febrer de 1872. Son pare, Salvador Monros Adell era de l’Horta de
Benimaclet i sa mare Salvadora Gimeno i Gimeno era d’Alboraya. Dolores es crià
en Alboraya d’on era sa mare.
Dolores
tenia varis germans, entre ells Vicent i Jose. Jose es quedà fadri, segurament
perque tenia alguna malatia mental. Dolores es va casar en Vicent Bayarri i
Carsi en 1899, sos pares ya havien faltat. Anà a viure a casa dels seus sogres
durant uns mesos i despres se n’anaren a l’Alqueria de Bonora on varen naixer
els seus fills. Nomes vixqueren Vicent i Ramonet. Els atres moriren tots i es
dia que alguns estaven soterrats en la mateixa alqueria de Bonora.
Dilluns 31 de Decembre de 1906 – Defuncio de BAUTISTA
BAYARRI I MONROS (Albat). Archiu Parroquial de Benimaclet
Como Cura Ecónomo de la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la
Asunción de Benimaclet, diocesis y provincia de Valencia, el dia treinta y uno
de Diciembre de mil novecientos seis, mandé dar sepultura eclesiástica en el
cementerio de esta parroquia, transcurrido que fuese el debido tiempo, al
cadáver de Bautista Bayarri y Monros,. Falleció ayer a consecuencia de
gastroenteritis, de que certifico...
Dijous 16 de Juliol
de 1908- Defuncio de JOSE BAYARRI I MONROS (Albat). Archiu Parroquial de
Benimaclet.
Como Cura Ecónomo de la Iglesia
Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción de Benimaclet, diócesis y provincia
de Valencia, el dia dieciséis de Julio de mil novecientos ocho, mandé dar
sepultura eclesiástica en el cementerio de esta parroquia, transcurrido que
fuese el debido tiempo, al cadáver de Jose Bayarri y Monros, de dos meses, hijo
de Vicente y Dolores, naturales y vecinos de ésta. Falleció a las seis de la
tarde de ayer a consecuencia de bronquitis capital, de que certifico...
Dolores
tenia predileccio pel seu fill Vicent. Vicent era molt carinyos en sa mare,
mentres Ramon era menys expresiu. A mes Vicent es casà en una chicona del poble
i Ramon en una forastera.
En casar-se els seus fills, Ramon es quedà en la casa de sos pares. Dolores era l’administradora de la casa i ella era la que tenia els diners. En setembre, quan es cobraven les collites, Viçantet anava a la casa de sos pares i sa mare li donava diners en un saquet. La seua neta Dolores Bayarri Palau me contà que una volta li contà a sa mare que l’agüela li havia donat un saquet ple de diners al tio Viçantico. Arriba a oits de l’agüela que la chiqueta s’havia chivat i quan la chiqueta estigue a soles en ella, l’agarrà del monyo i l’arrastrà fins al paller on li pegà una palisa.
Antonia, la seua nora, ho passà molt mal perque a pesar de que la majoria de les terres que treballava el seu marit Ramon eren de la seua familia, els diners se’ls quedava Dolores i ella havia de demanar-los cada volta que els necessitava.
Dolores era una dona que es relacionava en les llauradores mes pudients del poble. Anava molt a sovint a Valencia i comprava tonyina, abadejo i especies en les parades del Mercat Central. Dolores era una dona ben plantada pero algo baixeta. Anava vestida de llauradora valenciana.
Dijous 18 de Juliol de 1935 – Testament de Dolores Monros i Gimeno. Els punts mes importants son:
- Nomena albacea al seu marit i als seus fills
- Llega al seu fill Vicent Bayarri i Monros la casa del Carrer Murta num.39
- Llega al seu fill Ramon Bayarri i Monros la casa del Cami de Farinos núm. 8 i tots els bens inmobles.
- Prohibix colacionar.
- Suplica encaridament als seus fills que cedixquen l’usufructe a sa mare mentres vixca.
En 1945, el dia 9 de Giner, va morir d’un atac cerebral. El dia 8 li agarrà l’atac i quedà en molt mal estat. Cridaren al mege, que assisti inmediatament, el mege diagnosticà que tenia la sanc grossa. Manaren que les chiquetes se n’anaren de la casa i li varen fer unes sangries en els braços, omplint de sanc tot el piso de la casa. La mida no tingue l’efecte desijat i mori a les poques hores.
Dimecres 10 de
Giner de 1945 – Defuncio de DOLORES MONROS I GIMENO. Archiu Parroquial de
Benimaclet.
El infrafirmante Doctor Don Miguel
Zaragozá y Barber, como Cura de la Iglesia de la Asunción de Nuestra Señora de
Benimaclet, diócesis y provincia de Valencia, el diez de Enero de mil
novecientos cuarenta y cinco, mando dar sepultura eclesiastica en el cementerio
de esta parroquia, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadaver de
Dolores Monros y Gimeno, de setenta y dos años de edad, casado con Vicente
Bayarri Carsí, natural y vecina de esta, hija legítima de Salvador y de
Salvadora, que según certificado facultativo falleció el dia anterior a las
dieciséis horas a consecuencia de Hemorragia cerebral en el camino Farinós
número ocho, habiendo recibido los Sagrados Sacramentos de Penitencia, Viático
y Extrema-Unción que le administró D. Miguel Zaragozá prv. y para que conste.