MERCEDES BENLLIURE I REQUENI (1867-1940)

 

 

Mercedes vingue al mon un 23 de Setembre de l’any 1867 en una alqueria del Cami de les Fonts en el Poble de Benimaclet. Era filla de Jose Benlliure i Navarro i de Salvadora Requeni i Escuder, una familia d’humilts llauradors.

 

Mercedes no anà a escola i des de chicoteta ajudà a sos pares en les faenes de l’horta i a sa mare en els quefers de la casa.

 

Sent joveneta tingue ocasio d’entrar en la Fabrica de Tabacs, lloc on molts habitants de Benimaclet estaben treballant, degut a que la faena del camp cada volta era menys rentable.

 

En 1893, el dia 13 de Maig, es casava en Vicent Giner i Martorell. Vicent era fill d’un treballador de  la Fabrica de Tabacs i per aixo tenien mes relacio. Al casar-se es varen posar a viure en casa de Vicent, en el carrer Mestre Caballero, que era fill unic en aquells moments i d’eixa manera cuidarien dels pares de Vicent, Fernando i Catalina D’este matrimoni varen naixer molts chiquets: Francisco (1894-1896), Mercedes (1896-1950), Consuelo (1898-1899), Concepcion (1900-1992), Jose Maria (1902-1902), Consuelo (1906-1987) i Francisco (1910-1965).

En 1895 va morir sa mare, Salvadora Requeni, als 55 anys d’un atac al cor. Mercedes, que tenia mes germans, va pedre poc a poc el contacte én ells per raons que desconeguem. A mes eixe anys tambe moriren els seus sogres Fernando i Catalina.

 

Mercedes no podia amamantar als seus fills, com he comentat abans,  i per aixo hague de deixar-los per a criar-los a ames de llet.. Mercedes Giner, va ser entregada a una familia de la Punta i  Francisco Giner a una dona de Benimaclet. Menys sort corregueren el primer Francisco (1894-1896) que va ser donat a una familia d’Altura i nos conten que quan el visitaven sos pares, li dien que nomes menjava caracoles, el chiquet va morir als dos anys d’edat. Atre que tampoc tingue sort va ser Jose Maria al qual no li llevaven el gorret que duya en el cap mai, i un dia en vore que plorava molt li’l llevaren i tenia el cap omplit de polls que li havien destrossat el monyo.

 

En 1909 va morir son pare Jose Benlliure als 70 anys, en sa casa del cami de les Fonts a conseqüencia d’un grip mal curada.

 

El treball  en la Fabrica de Tabacs no era gens agradable, sobretot per a les dones. Treballaven moltes hores, no tenien segurs i no podien dedicar molt de temps als seus fills. La seua filla Mercedes, la major, hague d’ocupar-se de criar i educar als seus germans chicotets, els quals sempre la tingueren com una mare. En començar la Guerra Civil, encara treballava en la Fabrica de Tabacs, i aço li va servir per a traure tabac i poder conseguir favors a canvi.

 

Mercedes era una dona humilde, valenta, activa i treballadora que va haver d’enfrontar-se a moltes adversitats durant la seua vida.

                       

 

La Guerra Civil va fer patir molt als habitats de Benimaclet, Mercedes estava malalta de diabetis i una volta s’acabà la guerra, la penuria economica i la falta de mijos va fer que no poguera ser tractada com debia i va morir el dia 18 de Giner de 1940 a conseqüencia d’un coma diabetic.

 

 

tornar