RESUM DE LLENGUA DE 4rt,
per gentilessa de Núria Paret (marepaparra3)

LA COMUNICACIÓ

La forma de comunicació més perfecte que hi ha és la llengua.
Llengua parlada: quan expliquem alguna cosa o escoltem algú que parla.
Llengua escrita: com quan escrivim una carta o llegim un llibre.

LA SÍL.LABA TÒNICA

Les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles, segons tenen la síl.laba tònica.

• Si la síl·laba tònica és l'última, la paraula és aguda.
• Si la síl·laba tònica és la penúltima, la paraula és plana.
• Si la síl·laba tònica és l'antepenúltima, la paraula és esdrúixola.

ELS SON DE LA E I DE LA O:

Sons de la E: pot tenir 3 sons diferents:

• si és una síl·laba àtona té so de vocal neutra: gelat
• si és en una síl·laba tònica, pot sonar E oberta (pastisset)
• si és una síl·laba àtona, pot sonar E tancada (tortell)

Sons e la O: : pot tenir 3 sons diferents:

• si és una síl·laba àtona sona U:. Com formatge.
• si és en una síl·laba tònica, pot sonar O oberta (carquinyoli)

• si és una síl·laba àtona, pot sonar O tancada (coca).

CLASSES D'ORACIONS

• Enunciatives. Les que expliquen alguna cosa.
• Interrogatives: les que fan una pregunta.
• Exclamatives: les que expressen sorpresa, admiració o estranyesa.
• Exhortatives: les que donen una ordre o demanen alguna cosa.

Totes aquestes oracions poden ser afirmatives o negatives. Les negatives hi surt la
paraula No o altres com: ningú, gens, mai, enlloc, …

ELS NOMS

noms individuals: els noms que es refereixen a un sol animal, una sola persona o una sola
cosa, com palau, bèstia o fantasma.

noms col·lectius: noms que encara que estiguin en singular, es refereixen a un conjunt
d'animals, de persones o coses, com arbreda, brancatge o teulada.

noms concrets: noms que designen objectes independents i reals: dofí, fornera, àncora.

noms abstractes: noms que designen qualitats d'altres objectes: lentitud, elegància,
suavitat. aquestes qualitats no existeixen per si mateixes, sinó aplicables a un objecte:
la lentitud d'un tortuga, l'elegància d'un nuvi, la suavitat d'una tovallola, etc.

ELS DIFTONGS

Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien amb un mateix cop de veu,
és a dir, que pertanyen a la mateix síl·laba.

ELS DÍGRAFS

Dígraf: són conjunts de dues lletres que representen un sol so. Quan separem les síl·labes
d'una paraula, alguns dígrafs se separen i altres no.

L'ORACIÓ

Perquè una oració tingui sentit, les paraules han d'estar ben ordenades.
De vegades, encara que canviem l'ordre de les paraules, l'oració té el mateix sentit.
En canvi, d'altres vegades no passa el mateix. Llavors podem tenir oracions amb un sentit
diferent o grups de paraules que no volen dir res.

EL SUBJECTE I EL PREDICAT

• subjecte: part de l'oració que diu de qui parlem, o qui fa l'acció que expliquem.
• predicat: part de l'oració en que expliquem alguna cosa del subjecte, diem què és o
  què fa.

• nom: és la paraula més important del subjecte per això diem que el nom és el nucli
  del subjecte.
• el verb: és la paraula més important del predicat per això diem que el verb és el
  nucli del predicat.

ELS ACCENTS

La a sempre porta accent obert: àvia.
La i i la u sempre porten accent tancat: bambú, espígol.
La e i la o porten accent obert quan es pronuncien obertes: pèsol, òliba, i porten accent
tancat quan es pronuncien tancades: ximpanzé, xampinyó.
Accentuem les paraules agudes quan acaben en una d'aquestes terminacions: a, e, i ,
o, u, as, es is, os us, en, in.
Accentuem les paraules planes quan no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors.
Les paraules esdrúixoles , les accentuem totes.

EL PLURAL

Els noms que acaben amb a àtona fan el plural canviant la a per una e: bombolla-bombolles.
Això fa que cal canviar algunes lletres: perruca-perruques, llança-llances, monja-monges, …
Molts noms masculins aguts acabats en s fan el plural doblant la s i afegint la os:
pastís-pastissos, cabàs-cabassos.
Hi ha noms que tenen la mateixa forma: llapis, dilluns, dimarts, …