-- ultima actualització el 10 de desembre de 1999 --

Grallers de l'Aleixar 

Per a contacar amb el grup.



Per a visitar la pàgina dels gegants. Per anar a la pàgina principal de l'Aleixar.

El Grup de Grallers es va fundar de manera simultànea amb els Gegants de la Vila i, actualment i està inclòs; tot i que pot tambè fer altres actuacions, tenen preferència les sortides dels Gegants de la Vila.

  1. L'escola de Grallers
  2. Membres del Grup
  3. Repertori musical
  4. Algunes fotos del grup de grallers
  5. Les inxes de gralla
Per contactar amb el grup, podeu enviar un E-mail Engelbert o bé enviar una carta a Grallers de l'Aleixar, Casal Josep Guardiola núm 3, L'Aleixar - 43381 (Baix Camp), TARRAGONA.

El grup disposa de tres actuacions subvencionades a través de la Diputació de Tarragona, més informació al catàleg de la Diputació.

Escola de grallers

Al principi es van fer algunes classes de prova on assistiren nombrosos joves de la vila i, encara que després alguns ho van deixar, es va poguer fundar un grup que es composà inicialment per cinc graller i dos timbalers.

Durant el primer curs (95/96) el Carles de Montbrió va ensenyar als grallers i l'Albert de Reus, als timbalers.

La temporada 96/97, de l'escola s'encuiden el Mia i el Marc dels timbalers i l'Engelbert de les gralles, els tres de l'Aleixar, i està apunt una nova fornació composta per cinc grallers i dues caixes; però degut a problemes diversos, el grup no es consolida. Un altre grup de més joves, han començat a la caixa i esperem ben aviat que surtin al carrer.

A finals de 1997 es començà  un nou curs de gralles amb 4 o 5 persones de la vila que s'han engrescat. Es continuarà amb un segon curs pels grallers/gralleres que han començat a sonar aquest any i es continuarà també amb els cursos de caixa.

Durant la temporada 98/99 es porten a terme dos cursos de gralla pero actualment la cosa esta una mica aturada.
 
 

Tornar a l'index de la pàgina.

Membres actuals

Membres des de novembre de 1995 fins al dia d'avui: Manel C., Magda S., Gerard S. i Engelbert S. a les gralles i Marc C. i Mia M. a les caixes.

L'estiu de l'any 1997 han començat a sonar amb els grallers de l'Aleixar Francesc M., Josep A., Mariona S., Marta Ll. i Agnès D. a les gralles i Concepció S. i Noemí S. a les caixes.

Durant la temporada 98/99 han començat a sonar d'una banda Laia, Raquel i Ruth i de l'altra, Coia, Mari i Rosa.

Tornar a l'index de la pàgina.

Repertori

Peces que es toquen actualment:

Totes les peces son tocades a dues veus i algunes amb guarniments.

Tornar a l'index de la pàgina.

Algunes fotografies:

Tornar a l'index de la pàgina.
 
 

Les inxes de gralla:

La inxa de la gralla es pot considerar la part no més important però si la més característica, donat que si acoplem altres tipus d'inxa a una gralla, el sò no serà el d'una gralla, sinó que serà una barreja entre gralla i l'instrument originari de la inxa..

Introducció:

Les inxes de gralla es caracteritzen pel seu peculiar mètode de constucció, mentre que un gran nombre d'inxes de doble pala (sac de gemecs, dolçaina, tenora, ...) es construeixen a partir d'un segment pla de canya al qual es dona forma mitjançant força al voltant d'un tub cònic, a les inxes de gralla no se'ls don forma sinó que aquesta "s'esculpeix a la canya".

El material:

La canya que es cull ha de complir una serie de requisits:

amplada i gruix: el diàmetre aproximat ha de ser d'uns 30 mm per la part exterior i d'uns 20 a 25 mm per la part interior. Aquests requisits els compleix la base de la canya, els primers 1 o 2 metres. Si una canya no és prou gruixuda, més val tornar a collir-la l'any que ve.

edat i condicions de la canya: la canya que es culli, no ha de ser nova de l'any (les més verdes i sense ramificacions) perquè la fusta no està encara formada del tot i la inxa seria massa tova. Les canyes que tenen un mínim de 2 anys ja tenen la fusta formada (un verd més suar i amb ramificacions, la fusta és més lluent i forta). Les condicions de creixement de la canya presenten contradiccions, lo ideal, seria de secà, però normalment, les canyes de secà no assoleixen el gruix requerit. Les canyes de barranc o riera si que són del gruix indicat, però al estar en humitat, la fusta no és tan seca, per lo que l'assecat comporta més problemes.

collida i assecat: La millor època per a collir-les és el més de gener, i, a poguer ser, diu la tradició, els dies de lluna plena. En quant a l'assecat, la fusta ha d'estar completament seca perquè sinó, un cop feta l'inxa aquesta perdrà la forma fàcilment (de vegades, la per la part de fora sembla seca, però si quan buidem la part interior notem que té encara color verd, voldrà dir que encara no era seca). El secat s'ha de fer en un lloc sec i ventilat i sense que hi toqui directament el sol, s'han de pelar les fulles seques de la base per evitar que es pudreixin. El secat serà com a mínim de 2 anys però preferiblement n'esperarem 3 o 4, com més seca sigui la canya, més bona serà l'inxa que obtindrem. Per l'assecat, no s'ha de tallar la canya a trocets, perquè si tallem el nus, l'assecat provocarà que la canya es deformi.
Si no trobes cap canyar en condicions o be vols posarte en marxa de seguida, pots buscar alguna empresa que es dediqui a la "industria" de la canya i en podràs aconseguir igual que els que fan inxes per altres instruments, doncs la canya és la mateixa.

La constucció:

el cilindre de partida: es tallarà un cilindre tenint cura de no agafar cap nus, al serrar, s'ha d'anar en compte de no estellar la canya, fes-ho doncs de forma suau. El cilindre ha de tenir uns quatre centímetres de llargada i més o menys el diàmetre i el gruix comentats abans (40 1 25 mm). El deixarem apunt per a fer les pales llimant-lo amb un paper de vidre (el paper sobre una superfície llisa i farem lliscar el cilindre en cercles sobre el paper).

les pales: tallarem 4 pales de cada cilindre, tenint el cilindre o canuto sobre una superfície i fent presió amb un gavinet, sempre posant la ma per la part de sobre, per a no pendre mal. Tallarem més o menys per la tangent de la part interior, de tal manera que ens quedarà la part interior plana i l'exterior en arc. Tot seguit eliminarem les imperfeccions del ganivet llimant a sobre del paper de vidre i acabarem de fer plana la part interior. Aparellarem les pales dos a dos i llimarem fins que tinguin la mateixa mida per tal que la inxa sigui equilibrada.

la cavitat del tudell: amb una gúbia (estri en forma de U -similar a una varilla de paraigues- que talla per la punta i que està subjecte a un mànec per tal de fer-hi presió) farem el camí, i l'acabarem amb una llima rodona (si es disposa d'un peu fixe de taladro, lligarem les pales i farem el forat amb una broca del 6 o del 5, segons l'amplada del tudell).

buidat interior: amb la gúbia, buidarem la part interior tot donant-li forma de U.

(en el dibuix es veu ja la forma després del llimat i l'acabat del coll)

Si buides a ras de la cavitat del tudell obtindràs una inxa de pala inclinada, mentre que si buides només lo necessari per a la obertura, obtindràs una inxa de pala plana.

de pala plana: buidem amb la gúbia el gruix necessari per a la obertura, quan muntis les dues pales enfrontades, el grui ha de ser de forma ovalada i d'uns 4 o 5 mm. Deixarem llisa la part interior amb un trocet de paper de vidre i amb compte. Si queda massa oberta, podem llimar a sobre del full de paper de vidre de forma horitzontal i en cercles fent una mica més de presió amb els dits a la punta que a la part del coll.

de pala inclinada: buidem a ras de la cavitat del tudell, i llimem la part interior per tal que quedi llisa, ens quedarà una obertura massa gran i per això s'hi ha de fer el llimat interior. A sobre del paper de vidre, llimarem en cercles fins a aconseguir la mida d'obertura correcte (arc ovalat i obert uns 4 o 5 mm entre les dues pales).

treball exterior:

Posant la pala dreta amb la part del tudell mirant cap a nosaltres, treurem el material sobrant (escorça de la canya) amb un cutter o ganivet ben afilat i resseguint la mateixa forma de la cavitart inrerior ara però, per la part de fora. Ho farem posant els dits per la part de darrera, mai per la mateixa banda per on passa el cutter, i sempre de dalt a baix. Aquesta part s'ha de fer amb compre perquè la pala ja és bastant prima. Tot seguit, llimarem amb un trocet de paper de vidre les imperfeccions del cutter, llimarem per acabar de donar la mida correcte de gruix a la pala (0.5 mm). Si mirem a contrallum veurem les parts on hem de llimar més i on menys.

Vist de perfil, i segons el tipus de canya que estem fent:

el coll

Ara, només cal treure la fusta sobrant al voltant del coll, lligarem les pales amb un fil de tacta suau de sense apretar molt per a confrontar de manera correcte les pales (si no encaixen de manera exacta, cal llimar una mica més i de manera uniforme, l'encaix he de ser perfecte des de la punta fins al final de la inxa per a que aquesta no tingui pèrdues d'aire), ara, amb un gavinet bén esmolat, es pot treure la fusta sobrant, no facis el coll ni molt prim ni el deixis molt doble, i el pots fer rodó per la part extarior retocant-lo amb el ganivet. Si el fas molt prim, la canya guanya sonoritat però és possible que al muntar-la es badi el coll per la força del tudell també, la canya és més feble i no durarà tant de temps sense variar la forma (tancant-se); si el fas molt doble, la canya serà forta i estable però el so serà més amortiguat.

lligat de les pales:

Confrontant les pales, enrotllarem al voltant del coll un fil resistent i flexible (pots utilitzar fil de palomar o d'enpalomar -va força bé- o fil resitent -de botiga de fils-, que es més prim i crema ) començarem a enrotllar per baix i anirem pujant tenint cura de no deixar buits per cobrir. Un cop arribat al final del coll, donarem uns nusos an voltant del coll (volta a l coll amb el cap del fil passat per sota).

muntar la canya el tudell:

Fent la presió sobre el coll, mai sobre la pala, es fa força per encaixar la inxa al cap del tudell.

Si mulles la inxa uns 2 minuts sumergida en aigua, ja pots bufar i fer sonar la gralla

CONSELLS (nge):

Tornar a l'index de la pàgina.
 
 

Última modificació de la pàgina: 10121999.



Per a visitar la pàgina dels gegants. Per anar a la pàgina principal de l'Aleixar.