LA MEVA FINESTRA DE SOMNIS
Recordo com
si fos ahir aquelles tardes assolellades de primavera, quan tornava de l’escola.
Sovint anava sola (no he sigut mai persona de gaires amics) i altres vegades
acompanyada, com a molt, d’una o dues nenes del mateix curs. Anàvem pel camí
rialleres, desembolicant el berenar que ens havia preparat la mare (tant de bo
fos pa amb xocolata!) i parlant de l’última malifeta que havia fet algun
company o del vestit nou que s’havia comprat la nena rica de la classe. En
aquella època jo era molt feliç. El que més m’agradava fer abans
d’arribar a casa, després d’acomiadar-me de les nenes amb qui anés, era
parar-me davant de l’aparador de la merceria de la senyora Mercè. M’hi
podia passar hores davant d’aquell batibull de fils de colors, blondes,
lluentons, mitges de seda... Tot allò em semblava un espectacle meravellós i
tot i que cada dia el veia mai me’n cansava...
I
quan me’n vaig adonar, ja havien passat els anys. Jo ja no era una nena alegre
que es menjava el berenar tot just sortint de l’escola. Ara era una mossa ben
eixerida i macota i més d’un noi ja m’havia anat al darrere. Però jo no
els feia massa cas. Després de sortir de la feina i abans d’arribar a casa,
en comptes de parar-me a parlar amb un d’aquells nois feia allò que tant m’agradava:
em detenia a mirar l’aparador de la merceria, que amb els anys em semblava
cada cop més maca i moderna (la senyora Mercè feia poc que havia fet reformes,
pensant que quan es morís podria deixar una botiga ben arreglada al seu fill,
que ara estava estudiant a l’estranger).
Vaig
seguir uns quants anys treballant a la casa del senyors Verdaguer i evitant els
meus pretendents, però tot just el dia que vaig complir vint-i-dos anys vaig
conèixer en Pere. Des del primer moment que el vaig veure, a la parada de
fruita que havia heretat de la seva tia soltera, em va semblar ben diferent a
tots els nois que havia conegut fins llavors i no vaig trigar gaire a
enamorar-me’n. I el millor de tots és que ell també es va fixar en mi.
Així
que qui m’ho anava dir que al cap de tres anys estaria casada, tindria una
filla i duria amb el meu home la parada! Ara bé, tot i que la merceria no em
venia de camí a casa, sempre que podia m’escapava amb la meva nena, la Laia,
i la portava cap a l’aparador dels meus somnis. Llavors ella era molt petita,
però estic segura que es meravellava tant com jo amb aquella finestra plena de
somnis. Més endavant quan l’acompanyava a l’escola, sí que em deia que li
encantava tot allò i cada cop que la mirava em veia a mi a la seva edat, quan
m’anava menjant el berenar, tot tornant cap a casa.
I
els anys van anar passant cada cop més de pressa...i un dia la Laia, la meva
Laieta, ens va dir al seu pare i a mi que es casava. Primer jo no ho podia
entendre, com s’anava a casar la meva nena? Però llavors la vaig mirar bé i
vaig comprendre que potser era una nena, però només per a mi, ja que ara era
una jove com jo a la seva edat, amb ganes de viure. Així que la Laia es va
casar i ens va deixar a mi i al Pere sols al nostre pis. Encara que venia molt
sovint a visitar-nos, tot i que vivia lluny de la ciutat amb aquell xicot (que
no era pas de mala família), que si bé al principi em semblava una mica
estirat al cap d’un temps creia que era l’home perfecte per a la meva nena.
Ara bé, per a mi una cosa no havia canviat gens: tots els dies, al sortir de la
parada, no podia evitar anar cap a la merceria i admirar les petites joies que
la senyora Mercè exposava al seu aparador.
Desprès
de tres anys i escaig de casats, la Laia i el seu home em van fer àvia. El dia
que van néixer els bessons el recordo com un dels més feliços de la meva
vida. Jo, que mai m’havia imaginat ni que seria mare, tenia entre els meus braços
als meus propis néts, tan macos, tan rodanxons i amb aquella cara de salut que
feien, com la Laieta quan va arribar al món. El Pere també era molt feliç amb
els nens, però jo sé que el meu home no es trobava del tot bé. Quan vam
arribar a casa aquella mateixa nit va començar a queixar-se. Deia que li feia
molt mal el braç esquerre i jo vaig decidir trucar el metge. Llavors, quan va
arribar em va dir que havíem de portar el Pere a l’hospital, perquè havia
tingut un atac de cor. Jo estava molt espantada, però gràcies a Déu el meu
marit se’n va sortir i al cap d’uns quants dies va tornar a casa. Quan vam
passar aquest ensurt, al cap d’uns dies, vaig decidir tornar a la meva
merceria, però alguna cosa havia canviat. Sembla ser que la mestressa, la
senyora Mercè, havia mort i el seu fill, que havia estudiat a l’estranger, es
faria càrrec de la botiga.
El
dia que els bessons van complir vuit anys, ells i els seus pares van venir a
passar el dia a casa nostra. El Pere, que era molt traçut, els va fer a cadascun
un cavall de fusta, i els nens es van passar aquella tarda de diumenge encantats
amb el regal. Mentrestant el Pere i el nostre gendre, que tenien força bona
relació, jugaven a cartes, i jo i la meva nena miràvem fotos de quan ella era
petita. Aquell dia va ser fantàstic, envoltada dels qui més estimava, si no
fos per allò que va venir després... La Laia, el seu marit i els nens van anar-se’n
tard i jo i el Pere vam decidir anar a dormir d’hora, tot just havent sopat,
però a mitja nit el meu home es va despertar amb aquell dolor tan fort que
l’havia atacat uns anys abans, quan van néixer els nostres néts. Jo estava
força espantada, però vaig trucar a l’ambulància pensant que la cosa només
es quedaria en un ensurt. Però aquest cop no vam tenir tanta sort...després de
tres nits a l’hospital, el Pere, l’home de la meva vida, amb qui havia
passat més de trenta-cinc anys, em va deixar. Després de l’enterrament vaig
estar gairebé tres mesos sense sortir de casa, a menys que fos per encarregar-me
de la parada. Però després d’aquest temps i gràcies a la meva família vaig
començar a aixecar cap. La Laia insistia que m’anés a viure amb ella i els
seus, però jo estava molt a gust al meu pis i no volia deixar la parada que ens
havia donat de menjar tant de temps. I cada dia, quan la tancava al migdia,
tornava a la merceria que admirava de ben petitona. Ja no era com abans, des que
se n’encarregava el fill de la senyora Mercè la botiga s’havia tornat cada
cop més moderna però també més impersonal i a l’aparador hi havia coses
que ben bé no sabia ni tan sols què eren. Tot i això jo la veia encara com la
meva finestra de somnis.
I sense adonar-me’n, un dia els bessons anaven a la Universitat. Ja eren un parell de joves guapos i llestos com els seus pares i amb els ullets color mel del meu Pere quan el vaig conèixer. I la Laia, tot i que la veia encara com una nena ja era tota una senyora amb els primers cabells blancs. I jo, què era jo...doncs encara que no m’ho semblés (sempre he sigut una persona d’esperit jove) començava a fer-me vella, si és que ja no ho era fa temps. I tot i que jo n’havia vist de tots colors ara era molt feliç: feia un temps que m’havia venut la parada i vivia prou bé sense treballar, del meu marit me’n quedava un bon record dels anys que vam passar junts i la meva filla i els meus néts estaven amb mi sempre que els necessitava. Però una cosa sí que havia canviat realment. La meva merceria, que m’evocava tants records, havia sigut derruïda pel seu amo, que en realitat mai l’havia estimada com ho feia la seva mare i en el seu lloc s’hi havia construït un enorme edifici ple de gent que entrava i sortia amb presses sense ni tan sols mirar un cop aquell cel tan blau que hi havia els dies assolellats de primavera, iguals als que jo recordava de la meva infantesa, quan sortia de l’escola i tot passejant sola o amb les amigues desembolicava el berenar que m’havia preparat la meva mare i que sempre desitjava que fos pa amb xocolata.