Les empreses que inverteixen en energia eòlica a alta mar amb l'ajuda d'una subvenció ho fan abans del que haurien de fer, amb el consegüent estalvi de drets d'emissió que d'altra manera s'usarien per cobrir les emissions. Aquests subsidis, per aquest motiu, es poden vendre al mercat per a ús d'altres empreses. Les empreses que compren els drets d'emissió en excés poden ajornar les seves pròpies inversions. Com a resultat, les polítiques que acceleren l'esforç de reducció de carboni en un país, en realitat redueixen la pressió sobre les empreses en altres estats membres del comerç d'emissions. En conjunt, la subvenció no afegeix res a la reducció de l'esforç en general, però no és més que un substitut costós per a les reduccions que s'haurien produït de totes maneres.