Martinelli deixa 140 treballadors en el carrer a Elx

Tot i que el president de la patronal del calcer va manifestar fa poc que �el pitjor de la crisi ja havia passat�, el degoteig d�obrers de la sabata que passen a l�atur continua enmig de la indifer�ncia de les administracions

L'AVAN�. REDACCI� ELX

Que se�n s�pia. Els treballadors volen que es conega la situaci� que travessa la plantilla.

�Cr�nica d�una mort anunciada�. Aix� definia un dels treballadors de la marca Martinelli el proc�s de degradaci� econ�mica de l�empresa, a partir dels primers indicis, fa ja tres anys, de la liquidaci� de l�activitat en la f�brica il�licitana. En aquella ocasi�, despr�s de la conversi� de l�antiga Martinelli en les empreses Trudo y Log�stica del Calzado, el gerent actual (fill del fundador) comen�� a presentar p�rdues. All� m�s curi�s �s que, aquell mateix abril, la revista Actualidad econ�mica li atorg� el seu premi �al millor empresari�: l�any 2002 havia facturat 28 milions d�euros.

Els membres del Comit� d�empresa denuncien la paralitzaci� �programada� pel gerent, Joaqu�n Mart�nez. Durants els darrers anys l�activitat ha sigut descentralitzada, de forma progressiva, mitjan�ant la contractaci� de serveis d�empreses d�Elda, La Rioja, Portugal i fins i tot l��ndia. Els treballadors denuncien tamb� la �gesti� prou dolenta� de la direcci�, la qual ha derivat, al seu torn, la responsabilitat a la totalitat de la plantilla �per no acceptar les seues propostes�, segons es queixen els operaris. En mar� de l�any passat l�empresa va intentar convertir part de la plantilla en fixa discont�nua per retallar despeses entre temporades, que s�n les que marquen els per�odes de treball m�s intens en la sabata. El Comit� d�empresa aconsegu� evitar-ho. I �s que el conjunt d�empreses que sostenen la marca Martinelli deriven la major part de la seua producci� a El Corte Ingl�s, la qual cosa els ha perm�s de passar, amb m�s �xit que no altres, els per�odes de menys faena. Sembla, doncs, que darrere d�aquesta voladura controlada poden haver-hi d�altres motivacions.

Desde fa gaireb� una d�cada, l�expansi� de la ciutat en aquest sector sud-oest ha estat vox populi, per� fins fa menys de dos anys no ha quedat definitivament assegurat, de forma p�blica, el projecte: urbanitzar la zona sota l�impuls que hi donar� la construcci� d�un centre comercial per Hipercor. Naturalment, ja fa temps que alguns ben informats van comprar els terrenys de les rodalies; tampoc no cal dir que, a partir de l�engegament definitiu del pla, els terrenys on es troba la planta de Martinelli es veuran prou revaloritzats. Segons fonts del propi Comit�, els pisos que han comen�at a al�ar en el solar d�enfront tindran un preu d�entre 240.000 i 360.000 euros; tots els �tics estan ja venuts. El solar de Martinelli ocupa vora els 1500 m2. D�acord amb les mateixes fonts, des de fa dos anys hi ha hagut diversos mesuraments en les instal�lacions de la marca.

Sembla, doncs, que hi ha hagut beneficiaris molt concrets de les decisions de l�Ajuntament d�Elx sobre l�expansi� urban�stica en aquesta zona. Mentre, els treballadors lamenten que, malgrat el temps transcorregut des de les primeres alarmes, �els pol�tics no han pres cap mesura. L�Administraci� ajuda els empresaris a seguir, per� no fa res per garantir als treballadors les indemnitzacions que els pertoquen�, ens en diu un. �Ens volen llevar l��nica dignitat que ens queda: el treball�, hi afegeix un altre. �Els treballadors no tenim dret a res. Per qu� no garanteixen les indemnitzacions amb part dels beneficis dels empresaris?�. Afirmen que Joan Ignasi Pla va parlar amb ells, durant la seua darrera visita a Elx, �per passar-nos la m� per l�esquena; per� li vam dir quatre coses i de seguida el van cobrir els guardaespatlles�. En general, desconfien que un canvi en la Generalitat signifique una millora per ells: �El PSOE far� el mateix que el PP, per� amb menys problemes perqu� diuen que s�n d�esquerres�. Tampoc no han rebut cap resposta de Conselleria ni de la Delegaci� de Treball, i afirmen que l�alcalde (PSPV-PSOE) no vol saber-ne res. El Moviment per la Unitat del Poble (MUP) ha em�s un comunicat de solidaritat i els ha ofert el seu suport si decideixen mobilitzar-se. De moment, els treballadors esperen negociar unes indemnitzacions que els permeten aguantar. Un obrer, Emilio, assenyala que �amb aquestes indemnitzacions de mis�ria ens llancen al clandestinatge�.

Pres de L'Avan� Elx