El castell de Milmanda, amb la seva soberbia Torre de l’Homenatge,
s’aixeca als peus del Monestir de Poblet, enmig de la ruta del Císter, a la
Conca de Barberà. Aquest castell és encara més antic que el propi Monestir.
Les restes arqueològiques trobades al castell i a les seves proximitats ens
revelen successius poblaments d’íbers, grecofenicis i romans.
Un enclavament singular de la història europea, dominat per un castell
medieval on van caçar els emperadors Carles V i Felip II.
Els visigots aixecaren en aquest indret el castell i va ser fortificat
pels àrabs. El nom de Milmanda significa castell petit i concideix amb el
d’algunes poblacions occitanes. Al 1136 el rei Ramon Berenguer IV alliberà
aquesta comarca del domini islàmic i Milmanda es va convertir alternativament
en possessió feudal i abacial, i des d’aquesta data queda constància escrita
de la seva propietat i transmissió a diferents famílies. Una història de més
de 800 anys que no té comparació en molts indrets europeus.
Què és un "pago"?
En algunes terres vitivinícoles se solen trobar enclavaments situats
en sòls de condicions extraordinàries i amb microclimes que afavoreixen el
creixement d'un determinat tipus de vinya.
Els raïms que creixen en aquests indrets desenvolupen una millor
qualitat, potencien les seves característiques i donen lloc a vins que es
distingeixen per la personalitat i l'estil.
Al llarg dels segles, totes les zones vitivinícoles han seleccionat
aquests enclavaments, que han rebut diferents noms: a Bordeus i a la Champagne
"Crus", a la Borgonya "Domaines", a Itàlia "Vigneti",
a Espanya "Pagos" o "Indrets" (Catalunya).
Al peu de les muralles del Císter se situa un dels nostres indrets
més representatius, Grans Muralles, conreat des que els monjos del Císter
hi van introduir la vinya, al segle XIII. Es troba entre el castell de Milmanda
i el monestir de Poblet i s'estén sobre 94 hectàrees de terres d'una qualitat
extraordinària, 32 de les quals dedicades al vi del mateix nom. Segons ens
explica Torres a la seva pàgina web aquest és un enclavament on es donen les
temperatures més baixes de les nostres terres.
Han fet falta més de 15 anys per seleccionar els ceps per als sòls
de pissarra i grava, anomenats llicorella.Finalment, un conjunt de varietats
negres tradicionals i antics ceps catalans que han anat recuperant des de
1984 han estat les escollides per ser plantades en aquesta terra noble i màgica,
posseïdora d'una fastuosa història feudal.
En aquest indret es donen algunes de les varietats més singulars:
Monastrell, Mazuelo, Garnatxa Negra, Garró i Samsó.
La muralla que dóna nom a l'indret, construïda en el segle XIV pels
mestres Aloi, Pere de Guines i Jaume Cascall, es conserva encara avui en estat
excel·lent gràcies al Patronat de Poblet, que s'encarrega de tenir cura del
mil·lenari entorn cultural.