Les dades m�s antigues sobre els armats de Riudecols recollides del l'Arxiu Parroquial son de trenta de gener de mil vuit-cents vuitanta-un, pel documetn podem acceptar que ja portava molts anys d'existencia. EIs armats formaven dintre de la confraria una secci� apart, que incl�s prenia acords, per� sempre sota el seu reglament.
El vestits, llan�a, casc i cuirassa eren propietat de cada u deIs armats es tenia en gran estima i honor assitir a la process� fins a edat molt avan�ada. A la primera d�cada del segle i durant molts anys, fou capit� el congregat Josep Duran Salvat, seguint despr�s el seu fill Ramon. que molts encara recordem amb l'estandart gallejant S.P.Q.R Manava sis armats i una trompeta, al comp�s del truc de les llances, fent la cadena i la creu. L' any mil nou-cents divuit a fi de tenir cura dels vestits en bon estat de conservaci� passaren a la confraria.
Es form� de nou la cohort romana l'any mil nou-cents quaranta-tres, modistes i fan�lies del poble els feren de nou: un capit� , un trompeta i vuit soldats. Es rega1aren el mil nou-cents vuitanta-cinc vestits nous, cuirasses, cascs i llances, un capit�, un trmopeta, dos tambors i vuit soldats.
Per la setmana de la Passi� comencen els assaigs del armats, que com costum establert i per no perdre for�a estan acompanyats d'avellanes torrades i vi; el Divendres Sant es refor�a amb els tipics bunyols i coques.
L' any mil nou-cents quaranta-vuit que fou posada la creu al calvari, comen�aren els armats a acompanyar el Via-Crucis del Divendres Sant al mat�, antigament era preced�t de pendons de molta altura, d'uns quatre metres, amb figures de la Passi�, alguns encara recordaran, foren retirats els anys vint.
Actualment, la cohort la formen el capit�, dues cornetes, dos tambors, un bombo, un portador del pend�, un portador de l'Aliga, vuit soldats i desde l'any mil nou-cents noranta-set dos soldats infants. |
