La primera dada documental fiable sobre l'exist�ncia dels manaies a Girona �s de l'any 1751. En aquesta data sabem que quatre manaies custodiaren "el misteri" de St. Sepulcre a l'Esgl�sia del Carme durant tot el Dijous Sant i que obriren tamb� la process�. Des d'aquest moment, els manaies participen, tot encap�alant-les, en les dues processons que tenien lloc durant la Setmana Santa gironina: la del Dijous Sant (organitada per la Reial Confraria de la Pur�ssima Sang, fundada a Girona el 1568) i la del Divendres Sant (organitzada per l'Arxiconfraria de la Passi� i Mort, fundada el 1684).
Els manaies, doncs, no formaven part d'una confraria exclusiva durant els segles XVIII i XIX, al rev�s del que succeeix avui. El seu n�mero oscil�lava entre una vintena i una quarantena; vestien aleshores cuirassa i casc amb cimera, una capa que era vermella per la process� del Dijous i blava per la del Divendres i, a m�s, fer�stegues barbes postisses per amagar la seva identitat. Colpejaven a terra amb la llan�a, caracter�stica que s'ha mantingut fins avui, i probablement realitzaven ja la tradicional figura de "estrella". A m�s d'encap�alar les dues processons, anaven a buscar els pendonistes respectius, i fins i tot havien arribat a participar en les funcions religioses de la Catedral fins que el bisbe ho prohib� el 1851. S'acompanyaven amb m�sica de flautes i tabals per a la marxa lenta, i una cobla els acompany� per als despla�aments r�pids fins a mitjan s. XIX, quan sembla que s'ampli� el nombre de flabiols i es compos�, potser, el que avui �s la "marxa r�pida". El que coneixem com a "marxa lenta" es compos� segurament a finals del s. XVIII, sense que quedi clar quin �s l'origen d'aquesta antiga melodia.
En aquest primer per�ode, sembla que la condici� de manaia va anar esdevenint com heredit�ria i de forma m�s o menys t�cita el c�rrec anava passant de pares a fills, amb el temps molts dels manaies van acabar procedint de la vall de St. Daniel, prop de Girona.
Immediatament despr�s de l'entrada de les tropes franquistes a Girona (febrer del 1939) hi hagu� la iniciativa de restaurar la process� de Setmana Santa, per� aix� no fou possible per la pen�ria del moment. No obstant aix�, l'entusiasme dels vint-i-sis manaies refundadors i el suport episcopal van permetre que la process� sort�s de nou el 1940, manaies inclosos: els primers equips es llogaren en un magatzem de teatre de Barcelona. Per a la process� de 1941 s'elaboraren ja uns equips nous, de moment de llauna, que volgueren inspirar-se en els relleus de la Columna Trajana, a Roma (113-117 dC), per� conservant l'esperit est�tic tradicional del manaia giron�. El 1942 ja hi havia 35 manaies
La din�mica del grup de manaies havia canviat: d'un grup de fam�lies que conservaven unes funcions exercides de forma m�s o menys mec�nica, els manaies havien esdevingut un grup de joves creients amb ganes de reformar la figura del manaia i dotar-la d'un nou sentit. Fruit d'aix�, i deslligant-se de la tutela inicial de la Confraria de la Pur�ssima Sang durant la immediata postguerra, els nous manaies es constitu�ren primer en Pia Uni� (1942) i despr�s en Confraria (1947) sota l'advocaci� de Jes�s Crucificat. El 1944 es cre� la secci� de penitents o vestes.
El Maniple de Manaies experiment�, a partir de llavors, tota una s�rie d'ampliacions graduals i millora dels equipaments: cuirasses de llaut�, ampliaci� de la banda, creaci� de dues i despr�s de tres optiades, creaci� de la secci� d'�quites (cavalleria), etc., fins assolir les caracter�stiques de l'equip i l'estructura del Maniple actual, amb una plantilla de 114 efectius l'any 1999. La Confraria ha ocupat diversos locals: des de l'Esgl�sia del Carme, en un primer moment, passant pels soterranis de la Catedral i el primer pis de Casa Carles (actual seu de les oficines del Bisbat), fins l'actual Castrum, l'Esgl�sia de Sant Lluc (temple de la primera meitat del s. XVIII, avui desafectat al culte), inaugurada el 1991 en coincid�ncia amb el 50� aniversari de la Confraria. A partir de 1956, i de manera ininterrompuda, la Confraria de Jes�s Crucificat-Manaies de Girona s'encarrega tamb� de l'organitzaci� anual de la Cavalcada de Reis. Malgrat les petites dificultats que tingu� la process� gironina en general, lligades als nous corrents immediatament posteriors al Concili Vatic� II (1962-65), la Confraria s'estabilitz� definitivament, es consolid� en el seu paper dins de la process� del Divendres Sant i celebr� els seus XLV (1985) i L (1990) aniversaris totalment integrada en la Girona actual. Avui dia, les darreres Juntes s'han proposat d'implicar-se cada cop m�s en l'activitat cultural gironina, donant a con�ixer els manaies i el seu patrimoni a tots els racons possibles i assumint la responsabilitat que correspon, dins la vida ciutadana, a una associaci� que agrupa ja prop de 1.300 confrares.
La formaci� �s com segueix: Obre la marxa la primera secci� d'�quites (manaies a cavall). A continuaci� els potentiors amb un decuri� al front, segueix la banda. Al darrera seu el comandament, el centuri� acompanyat del signe de comandament i del botzinari d'ordres. Segueix la primera optiada comandada per un opti�. La bandera formada per l'opti� abanderat i quatre signes (les quatre portes romanes de Girona). Al darrera seu desfila la segona i tercera optiada, tancant la desfilada la segona secci� d'�quites.
bassat en el text de: Marc Sureda i JubanyVOCAL DE PATRIMONI HIST�RIC I CULTURAL DE LA CONFRARIA DE JES�S CRUCIFICAT-MANAIES DE GIRONA |
